“Lo que no sabéis es que estáis más cerca de nosotros que de tener un yate.” Aquesta frase ens la va dir ja fa temps una de les persones sense llar ateses a Arrels, però il·lustra perfectament la situació de crisi actual.

Cada mes, unes trenta persones s’adrecen a l’entitat sense que les puguem donar un cop de mà. Es tracta de gent més jove, molts immigrants en situació irregular i d’altres comunitaris i autòctons, que per diversos motius viuen al carrer des de fa poc i que, quan arriben a Arrels demanant suport, ho fan perquè als recursos d’atenció bàsica no els han pogut atendre.

Aquest fet de no poder atendre tothom és un indicador important de les conseqüències de la crisi a mig termini. De les 1.126 persones sense llar que Arrels va atendre al 2001, 414 estaven al carrer. En total, es calcula que a Barcelona hi ha 2.791 persones sense llar, un 32,1% més que fa quatre anys. I la situació podria empitjorar si es tenen en compte altres indicadors que poden ser desencadenants d’exclusió greu:

• una de cada 5 persones a Catalunya viu sota el llindar de la pobresa;
• al primer trimestre del 2012 l’atur ha superat el 22%,
• el nombre de llars amb tots els actius desocupats ha augmentat,
• entre 2007 i 2010 la xifra d’execucions hipotecàries ha augmentat en un 500%.

“Segurament s’han fet coses legals però que no són morals. Hem de començar a pensar a salvar les persones abans que les institucions; si els Serveis Socials d’Atenció Primària fallen, moltes persones que ara pertanyen a la classe mitja acabaran al carrer”, afirma Ramon Noró, portaveu d’Arrels Fundació. I afegeix: “Quantes vegades s’ha de repetir que per evitar que més gent arribi al carrer calen polítiques de suport a l’habitatge i social? Pensem-hi: coincidirà la foto actual de l’atur amb els sense sostre d’aquí uns anys?”

Aposta per l’allotjament estable

El 2011 ha estat un any “dramàtic per a moltes persones”, afirma el director d’Arrels, Salvador Busquets. “L’índex actual tan elevat d’atur fa preveure molt patiment d’aquí a uns anys i és probable que aquest patiment també generi conflictes personals i familiars i altres problemes associats. El carrer es convertirà en la casa de moltes persones d’aquí a uns anys”, afegeix.

Arrels va atendre 1.126 persones sense llar durant el 2011, 414 de les quals estaven al carrer. El 70% d’aquestes persones són catalanes i de la resta de l’Estat. D’entre totes les xifres registrades, destaca la de 200 persones allotjades als pisos i a la llar gestionats per Arrels, a habitacions de lloguer, pensions i altres recursos. I els 372 dies de mitjana d’allotjament, el que denota l’aposta per a l’atenció estable i continuada. Segons les dades recollides a la memòria anual d’Arrels, al 2011 el 48% de les despeses es van invertir en allotjament.

Reptes pendents: habitatge, renda bàsica i prevenció

Apostar per l'allotjament estable és precisament un dels reptes pendents de l'administració, que en l’actualitat no dóna resposta a aquesta necessitat per manca de recursos específics. Altres reptes són:

• Prevenció. Un desnonament genera més despesa al sistema de protecció social que si s'hagués intervingut abans: quan una família pateix un desnonament i es queda al carrer, recompondre la situació és més difícil i car. En aquest context, Arrels recolza la Iniciativa Legislativa Popular per a la Dació en Pagament ja que és, fins ara, l’única proposta per evitar que més famílies quedin desnonades. D'altra banda, les conseqüències de les retallades ja s'estan sentint a entitats com Arrels: podem seguir atenent les mateixes persones però cada vegada és més difícil atendre noves persones perquè les gestions per accedir a les ajudes s'han alentit.
• Promoure una renda bàsica de subsistència. Cal assegurar pensions i prestacions socials que no estiguin sota el llindar de la pobresa. En els casos de persones que pateixen pobresa crònica i on la Renda Mínima d’Inserció no és un instrument d’inclusió, cal establir una renda bàsica de subsistència que permeti a la persona viure amb dignitat i senzillesa.
• Ratificar la Carta Social Europea, document que parla dels drets socials, legals i econòmics de tots els ciutadans de la UE, i incorpora el dret a un habitatge digne i el deure de l’Estat a retre comptes. L’Estat espanyol encara no l’ha ratificat.

Memòria anual d’Arrels