La Fundació Vidal i Barraquer és una organització sense ànim de lucre amb una llarga trajectòria. Prova d'això és el 60è aniversari que celebrarà l'any vinent. L'entitat es dedica a donar atenció en salut mental a les persones que pateixen d’un trastorn mental, sigui a infants, com adolescents, adults o gent gran. Es tracta d'una institució comunitària i, per tant, atenen les persones des d’aquesta perspectiva.

Així mateix, la seva missió és proveir a la comunitat de serveis adreçats a la prevenció, diagnòstic i tractament de la salut mental, tant des del vessant clínic com de recerca i docència. Considerant la clínica i la persona com a eix central de la seva activitat. Parlem amb la directora assistencial de la Fundació Vidal i Barraquer, la Francesca Asensio, perquè ens parli sobre l'entitat, els serveis que ofereix, els reptes al voltant de la salut mental i la recent experiència de diverses persones ateses per l'entitat, al projecte ‘Natura és Cultura’ de la Fundació Setba.

La vostra tasca es vertebra en tres línies. Explica'ns els serveis que oferiu des de la Fundació?

Donem assistència a infants, adolescents, adults i gent gran tant en l’àmbit públic com el privat. Però no descuidem la recerca i la docència. Tenim una tradició docent de fa molts anys vinculat amb la Universitat Ramon Llull, on oferim diversos màsters i formacions de l’àmbit de la salut mental.

Des de la Fundació Vidal i Barraquer també apostem per la recerca. Ho fem amb el Grup de Recerca en Mentalització i Avaluació d’Intervencions Psicològiques (GREMAIP). Amb dos objectius primordials: estudiar, investigar i millorar l’efectivitat de les teràpies basades en la mentalització en el nostre entorn; com generar coneixement i demostrar l’eficàcia i l’efectivitat de les intervencions psicològiques que es duen a terme a la xarxa pública, dilucidar quines tècniques i intervencions funcionen millor i per què.

Sobre l'assistència, compteu amb unitats i centres a Barcelona i l'àrea metropolitana. Quins són i quin tipus d’assistència i atenció es fa?

N'hi ha diversos. Donem assistència a Barcelona Nord al Districte de Sant Andreu (a adults de 18 anys) amb el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i el Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) i el Programa de Seguiment Individualitzat (PSI). També donem assistència domiciliària amb el Programa d’Atenció Domiciliaria Intensiva (PADI). Aquest últim és un equip format per un infermer i un psiquiatre que donen assistència a domicili a persones en estat de crisi.

La Fundació Vidal i Barraquer també compta amb un Equip Guia. Des de fa 2 anys aquest equip atén joves de 12 a 25 anys del Barcelonès Nord i Maresme que pateixen de trastorns de salut mental, trastorns de conducta i patologia complexa. A Barcelona ciutat també hi ha el Centre Mèdic Psicològic. Amb aquest centre és amb el que originàriament va començar a caminar la Fundació Vidal i Barraquer. Aquí hi atenem tant infants, com adolescents, adults i gent gran amb algun trastorn de salut mental. També comptem amb molts programes socials.

Hem estat pioners en atenció a adolescents amb els Equips Clínics d’Intervenció a Domicili (ECID) situats en els dos municipis. Aquests són un model d’intervenció terapèutica altament flexible, ja que el treball es du a terme al domicili de l’adolescent o en qualsevol altre lloc on se senti segur, tractant-lo a ell i a tota la seva família. Així mateix, a Santa Coloma també hi ha el Centre de Salut Mental Infanto juvenil, on treballem amb moltes associacions de la ciutat, i estem molt vinculats a tota la xarxa social d’educació, participant en totes les taules que s’hi realitzen.

També hem posat en marxa el programa de salut perinatal, amb la Fundació Barça i l’Ajuntament de Santa Coloma, entre altres, amb el projecte ‘La seva connexió depèn de tu’. També a les ciutats de Badalona i Santa Coloma, la Fundació hi té els Hospitals de Dia on atenem la població adolescent d’aquests dos territoris. Arran de la pandèmia estem molt preocupats per l’augment de la demanda a tots els nostres centres infantojuvenils. Per això estem en un moment de flexibilitat per poder encabir la pressió assistencial dels nostres serveis.

"Arran de la pandèmia estem molt preocupats per l’augment de la demanda a tots els nostres centres infantojuvenils".

I una de les últimes incorporacions ha estat el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Garbivent.

Seguim el model Barcelona on s’integra la part de tractament i la de reducció de danys, això sí, sempre tenint de base la visió comunitària. La salut mental i les addiccions sempre han volgut anar plegats, però ha estat impossible. Ara, des de la Fundació Vidal i Barraquer volem incorporar al nostre ventall de salut mental les addiccions.

La percepció de la salut mental ha canviat en els darreres anys? Fa la sensació que l'estigmatització a la qual estava sotmesa va quedant enrere a poc a poc.

Sí que ha canviat i ho ha fet a millor, tot i que encara ens queda molt per treballar. Per definició, la salut mental sempre ha estat estigmatitzada. Ningú ha volgut dir mai que va al psicòleg o al psiquiatre. Per sort des de fa uns anys han nascut les associacions de primera mà que treballen per desestigmatitzar-la.

Probablement, la salut mental comunitària és la que més estigmatitzada està. Per això hem de treballar professionals, usuaris i famílies. El desconeixement fa por i la visió dels mitjans de comunicació, pel·lícules, etc. creen idees que no són reals. Hem de treballar molt per esborrar la creença que la persona amb problemes de salut mental és una persona que no pot fer res i que no és vàlida per desestigmatitzar la salut mental.

"Probablement, la salut mental comunitària és la que més estigmatitzada està".

En l’àmbit de la salut mental, a quins reptes us enfronteu les entitats que us dediqueu a la salut mental?, i el col·lectiu?, està ben cobert?, es destinen recursos suficients?

Des de sempre la salut mental ha estat l'especialitat pobra de la medicina. Els recursos que es destinen són insuficients. Tot i que l'esforç des de l'administració sempre ha estat existent, però no és suficient. La salut mental no necessita UCI, quiròfans o material clínic. La salut mental necessita psicoteràpia i tractaments farmacològics, però no per això se'ns han de deixar de donar recursos.

Nosaltres demanem treballar interdepartamental. La nostra institució dona una bona assistència, però necessitem treballar braç a braç amb els Serveis Socials, les Escoles, la Justícia, el Departament d'Habitatge, etc. Hem d'acostumar l'administració a tenir en compte els recursos per a la prevenció. Se sap que un de cada quatre persones afectades amb un trastorn mental es va detectar en la seva infància i adolescència. Per tant, hem d'estar presents a les escoles i instituts.

Vau participar en la darrera edició del ‘Natura és Cultura’ de la Fundació Setba. Com va ser l’experiència?

L'experiència viscuda va ser molt bona. Creiem que l’estada a Cal Gras té els ingredients perfectes per generar beneficis en la salut de les persones com són la Natura i l’Art. A l’estada, els participants van poder desconnectar de l’entorn urbà i de les rutines accelerades del dia a dia per poder connectar amb la natura i els seus ritmes a través de l’art i l’acompanyament del Quim Moya i de la Maria Ribera.

L’art va ajudar que els participants poguessin expressar-se a través de la pintura, de la dansa i fins i tot, de l’observació conscient de les petites coses que hi havia en les diferents caminades que feien a la natura, produint, després d’una setmana, unes sensacions de benestar general a tots els participants.

Què suposa el fet que persones amb problemes de salut mental puguin participar d’un projecte artístic d’aquesta mena, estar en contacte amb artistes i fer-ho en un espai a la natura?

El contacte amb la natura implica beneficis per a qualsevol persona, ja que la natura ens aporta tranquil·litat, energia, ens connecta amb nosaltres mateixos, redueix l’angoixa, etc. Si a tot això afegim l’art com a manera de comunicar-nos i d’expressar-nos, l’experiència a Cal Gras ha estat per a totes les que hi han participat una oportunitat que els ha permès gaudir d’un espai de benestar, de passar-ho bé, d’empoderament, de relació amb els altres, de compartir, d’aprenentatge...

Què aporta a les persones participants poder estar-s'hi diversos dies fora de casa, amb el que implica a nivell d'independència, i en contacte amb altres persones?

La majoria dels participants que han format part d’aquesta experiència ja viuen de manera autònoma. Això no vol dir que el projecte no hagi reportat beneficis per a ells, sinó que com comentàvem abans, l’estada ha aportat benestar als participants i els ha ajudat a connectar amb el nen/a interior, i passar estones llargues de jugar, riure o passar-ho bé. A més, a nivell grupal ha ajudat a la coneixença entre els integrants del grup facilitant la creació de vincles i relacions i alhora a generar un espai de caliu, segur i familiar on poder connectar amb un mateix i amb els altres.

Sobre aquesta activitat, què us traslladen les persones participants?, i les seves famílies?

Les persones que han participat destaquen l’alegria que ha estat molt present durant tota l’estada i les bones relacions que es van establir entre elles. També han valorat molt positivament la sensació de llibertat que van tenir en tot moment, el fet de “sentir-se lliures” i acompanyades.

Així mateix, van destacar el fet de: "Connectar amb els sentiments, la bellesa, amb l'humor i la serenitat", "Sentiment de sentir-se cuidada, sentir-se estimada", "sentiment d'estar viva!". L'últim dia de l'estada, però, una sensació de tristesa per la fi de l'aventura començava a fer-se present. Transitar emocions, pors, il·lusions, novetats, sorpreses, temps, també ha estat un fet comú durant aquests dies.