Com canviarà la Covid-19 la forma d’ensenyar a les escoles?

La salut publica acabarà determinant aspectes com el nombre d’alumnes a cada grup i aula, les condicions higièniques i totes les mesures preventives contra el virus. El que hem de procurar és que això impacti el mínim possible a l’educació i sobretot que no tingui efectes en les desigualtat i en l’equitat a l’ensenyament.

Quins problemes ha evidenciat la pandèmia?

Ha deixat clar que no hi ha una política de digitalització i la resposta dels centres ha estat molt desigual. També falta una política pel temps fora de l’escola. En períodes llargs sense anar als centres educatius, com a l’estiu, està demostrat que l’alumnat vulnerable pot arribar a patir una reculada d’aprenentatge d’entre 2 i 3 mesos i ara l’alumnat pot arribar a estar així més de 5 mesos.

Quins efectes negatius té la segregació escolar?

Els efectes de la segregació no només són un problema moralment reprovable, sinó que sabem que quan l’alumnat vulnerable va amb alumant vulnerable els seus resultat acadèmics als 15 anys són 2,5 anys inferiors. A més hi ha altres conseqüències, com un major abandonament escolar i problemes econòmics a llarg termini que acaben repercutint a tota la societat.

Per què aquesta pandèmia pot provocar una major segregació escolar?

La situació està provocant un increment molt ràpid de l’alumnat vulnerable per tres motius. Primer, que no hi ha mecanismes suficients ni fiables per detectar aquest alumnat i distribuir-lo de manera heterogènia. Segon, per la matrícula viva, l’alumnat que es matricula un cop iniciat el curs. En l’anterior crisi, la mobilitat de les famílies vulnerables es va incrementar, fet que augmenta aquests tipus d’inscripcions. Ara encara hi haurà més matriculacions vives i s’acumularan als mateixos centres.

El tercer element és que el procés de matriculació sigui online sense presencialitat per orientar i informar sobre els centres. Les famílies vulnerables, tendeixen a matricular-se fora de termini. En una matriculació online, hi ha famílies sense dispositius per formalitzar la inscripció i les que en tenen, encara ho faran més tard degut a la crisi. Sense portes obertes ni les xerrades dels ajuntaments sobre els projectes educatius, les famílies rebutgen els mateixos centres pels prejudicis a les famílies vulnerables, fet que afavoreix la segregació escolar.

Quines mesures es poden dur a terme per combatre aquesta segregació?

Tot i que hi ha mesures a curt i mig termini, és prioritari realitzar un seguit de mesures de xoc i reformes urgentment. Primer de tot, demanar al Departament d’Educació que estableixi criteris per identificar l’alumnat vulnerable, tant per origen com per raons socioeconòmiques. Aquests criteris s’han d’establir sense descartar que els ajuntaments ho facin prèviament, ja que hi ha municipis que ja ho han portat a terme.

D’altra banda, la reserva de places per l’alumnat vulnerable ha d’incrementar a cada escola. Actualment, només hi ha una reserva per a dos alumes a cada aula, fet que s’allunya molt del 30% d’alumnat vulnerable existent. Demanem que s’augmenti a un mínim de 4 places. Com a tercera mesura, demanem que la reserva d’aquesta plaça s’allargui del juliol al setembre. L’alumnat vulnerable acostuma a matricular-se tard i amb la Covid-19 encara s’allargarà més, per això és important que quan ho faci encara opti a la reserva d’aquesta plaça.

Quines iniciatives esteu portant a terme des de la Fundació?

L’objectiu de la Fundació Jaume Bofill aquests últims dos anys ha estat generar material que expliqui molt clarament quines mesures s’han de prendre des del Departament i els municipis per combatre la segregació escolar. Hem elaborat una guia per municipis amb mesures molt precises perquè puguin es puguin desenvolupar de manera autònoma.

D’altra banda, tenim el projecte Magnet des de fa 10 anys. És un programa que té per objectiu acompanyar centres educatius amb alumnat vulnerable en el desenvolupament d'un projecte educatiu en aliança amb una institució de prestigi. D’aquesta manera, l’alumnat que va a l’escola és molt més heterogeni, es crea més diversitat i s'atura la segregació.

Podeu treure alguna conclusió positiva de tot plegat?

Aquest moment ha demostrat la resiliència del propi sistema educatiu i l’entramat d’entitats comunitàries i educatives que davant les dificultats de la situació s’ha organitzat i s’ha mogut per donar resposta a les necessitats de l’ensenyament.

A més, s’ha vist la capacitat crítica constructiva de la societat civil. Aquests dies, a xarxes com Twitter o en debats a mitjans de comunicacio s’està tornant a mostrar quina és la necessitat social i educativa i quina és la millor manera de respondre a aquestes necessitats, deixant clar la importància que té l’educació al nostre sistema.

Què serà el més important un cop s’iniciï el nou curs?

Hem creat una agenda de temes claus pels mesos que venen amb mesures a curt i mig termini. A curt termini, ens centrarem sobretot en l’alumat més vulnerable que haurà tingut una pèrdua d’aprenentatge. És molt important poder fer una bona avaluació a principi de curs per veure com està cada alumne, tant en termes d’aprenentatge com emocionalment i socialment. És una mesura molt personalitzada, que no és fàcil d’incorporar, però ajudaria molt a adaptar-se a les necessitats reals.

Un dels elements que més ens preocupa són les transicions educatives, de primària a secundària, i de la ESO a post obligatòria, perquè tot l’alumnat desmotivat o que no sabia com continuar, juntament amb aquest allunyament de les aules i episodis d’estrès causats pel confinament, augmenten el risc d’abandonament escolar. És important que els instituts no perdin la pista d’aquesta alumant i el sàpiga orientar per poder garantir que aquests joves continuïn amb una trajectòria positiva.