La parròquia de Santa Anna de Barcelona busca voluntariat per oferir sopars

Menjar calent és una de les grans dificultats que tenen les persones que dormen al carrer a Barcelona. Ja era complicat abans de la pandèmia, però amb la Covid-19 s’ha fet encara mes difícil. Són pocs els llocs on es distribueix sopar per a les persones que depenen de l’ajuda alimentària i els que ho fan no és menjar calent. L’Hospital de Campanya de Santa Anna s’ha decidit a posar-hi remei.

La intenció és començar a distribuir sopars el mes vinent i per això la parròquia de Santa Anna fa una crida a persones voluntàries que puguin cobrir el torn de tarda-vespre. “Les persones que atenem i venen a dinar s’emporten el sopar amb una bossa, però creiem que fer un àpat calent al vespre sobretot a l’hivern és molt important”, explica Vicky Molins, religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, educadora de carrer i membre de l’equip promotor de l’Hospital de Campanya.

El sentit d'acompanyar

Desenes de persones ja estan involucrades en feines de voluntariat a Santa Anna. “Al matí hi ha molta gent jove, que ve abans d’anar a la Universitat, i al migdia són persones més grans. Potser al vespre també anirà bé a nois i noies venir a acompanyar les persones que atenem”, planteja Molins. Seria entre les sis de la tarda i dos quarts de nou del vespre.

Entre el voluntariat que dona suport durant la preparació i el repartiment dels àpats també hi ha els nois que viuen en tres pisos de la parròquia. Són joves extutelats d'origen immigrant que vivien al carrer i que van entrar en contacte amb l’equip de Santa Anna precisament perquè hi anaven a menjar. “Això és acompanyar -reitera Molins-. Ens agrada molt aquesta paraula. Acompanyem en tot el que podem i això és el que fan les nostres persones voluntàries. No fem beneficència. Som una parròquia oberta a qui ens necessita”.

Fa quatre anys que la parròquia de Santa Anna acull persones sense llar i en un dia n’hi poden passar unes cent-cinquanta. No s’hi ofereix només menjar, sinó també suport sanitari i un espai per descansar.

La guia ‘Sobreviure al carrer a Barcelona’, que Arrels Fundació va publicar el passat juliol per recollir els recursos on poden anar les persones sense llar, posa precisament a sobre la taula les dificultats que tenen per menjar calent. Segons aquest document, hi ha una vintena d’entitats i menjadors municipals on es pot esmorzar, dinar o sopar, però a la majoria el menjar és per emportar i fred, a causa de la pandèmia.

La majoria de llocs on les persones poden anar a menjar sense necessitat d’una derivació prèvia de serveis socials són espais privats. Si no es té un treballador o una treballadora social de referència, als menjadors públics només s'hi pot anar a dinar tres dies a l’any.