Les dades de les entitats socials que acompanyen persones en situació vulnerable mostren que la prioritat és mantenir l’habitatge i el menjar. Entre les coses que sovint queden a la cua hi ha els medicaments o tractaments mèdics no coberts per la Seguretat Social, tot i ser molt necessaris. Entitats com el Banc Farmacèutic, Càritas i Creu Roja Catalunya intenten cobrir-ho, però es troben que tampoc arriben a tot.

“Ens truquen treballadors socials d’hospitals i de centres d’atenció primària (CAP) per demanar-nos ajuda”, explica cap del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, Mercè Darnell. Segons dades del Banc Farmacèutic, la pobresa farmacèutica s’ha disparat un 30% aquest any i hi ha un 3,6% de la població -més de 250.000 persones a Catalunya- que no es poden pagar medicaments, productes sanitaris o tractaments mèdics.

Tot i que Càritas prioritza les ajudes per cobrir l’habitatge i l’alimentació, Darnell indica que també han augmentat les partides per pagar ulleres, tractaments odontològics i audiòfons, perquè “són coses molt necessàries”. “S’estan pagant vuit-cents euros de lloguer per una habitació. Com volem que la gent pugui viure així?”, es pregunta Darnell.

Segons l’informe de la Fundació FOESSA 'Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, presentat al febrer, durant la pandèmia es van triplicar les persones amb un habitatge insegur i 915.000; un 3% de les llars catalanes, van admetre passar gana. El 42% tenien un pitjor estat emocional i 405.000 llars no tenien accés als medicaments que necessitaven. Això vol dir que havien deixat de comprar medicaments o pròtesis, seguir tractaments o dietes, per problemes econòmics.

"La pobresa és pobresa"

Tots els informes sobre vulnerabilitat hi incideixen, però la pobresa farmacèutica -des de Càritas insisteixen que “la pobresa és pobresa”- sovint queda encara oculta. Ja existia, es va agreujar amb la Covid-19 i està augmentant més encara amb la inflació i l’augment de preus.

“És pobresa farmacèutica quan una persona que necessita medicar-se no ho pot pagar i ha de deixar de cobrir una altra despesa imprescindible, com alimentar-se de forma equilibrada i saludable, per fer-ho”, planteja el director del Banc Farmacèutic, Javier Vinzia. Malgrat el copagament, hi ha persones que no poden assumir la part del preu que no està coberta i les que estan en situació irregular administrativa n’han de pagar el 100%. Aquesta ONG, fundada el 2007, actua a part de Catalunya, Madrid i l’Aragó.

A més de les ulleres, tractaments odontològics i audiòfons que indica Càritas, les gotes oftalmològiques, les cremes dermatològiques, algunes vacunes i algunes medicacions per a la salut mental són alguns dels fàrmacs que moltes famílies demanen ajuda per poder-los pagar, coincideixen la Creu Roja i el Banc Farmacèutic.

En els casos de Càritas i Creu Roja, les peticions els arriben de famílies que ja atenen en altres àmbits, mentre que el Banc Farmacèutic col·labora amb uns dos-cents centres de salut que s’encarreguen de detectar quan algú no ho pot assumir. La treballadora social és qui la introdueix en el programa i l’adreça a una de les cinc-centes farmàcies col·laboradores perquè reculli la medicació que pagarà el Fons Social del Banc Farmacèutic.

“L'any passat, vam cobrir els fàrmacs d'unes 1.400 persones en el programa del Fons social de medicaments i la previsió per quan s'acabi aquest any és haver-ne atès unes 1.600”, explica Vinzia. Hi afegeix que hi ha un percentatge semblant d’homes i de dones, sobretot entre cinquanta i seixanta anys, més de la meitat amb estudis. “En molts casos treballen -diu-, però amb el sou que tenen no poden arribar a tot”.

El Banc Farmacèutic es va donar a conèixer amb les recollides solidàries de medicaments a les farmàcies per fer-los arribar a entitats socials. “Perdien la traçabilitat dels medicaments i no es podia saber quin ús en feia cada entitat, com conservaven el producte…”, reconeix Vinzia. Es va reformular la idea i es va fer la campanya recollint diners, però no va acabar de funcionar.

L’any vinent recuperaran la iniciativa de la campanya de recollida de medicaments a les farmàcies durant una setmana, però els productes els guardaran les distribuïdores farmacèutiques per evitar que es facin malbé i els faran arribar a les entitats quan els hi vagin demanant.

“El nostre objectiu es desaparèixer perquè no siguem necessaris -insisteix el director del Banc Farmacèutic-, però la pobresa farmacèutica existeix i ens hem de reinventar per trobar fons per cobrir-la”.