La pobresa farmacèutica es dispara
Comparteix
Preocupació per l’augment del nombre de persones que no es poden pagar els medicaments: més de 250.000 a Catalunya estan en situació de pobresa farmacèutica, segons el Banc Farmacèutic.
Les dades de les entitats socials que acompanyen persones en situació vulnerable mostren que la prioritat és mantenir l’habitatge i el menjar. Entre les coses que sovint queden a la cua hi ha els medicaments o tractaments mèdics no coberts per la Seguretat Social, tot i ser molt necessaris. Entitats com el Banc Farmacèutic, Càritas i Creu Roja Catalunya intenten cobrir-ho, però es troben que tampoc arriben a tot.
“Ens truquen treballadors socials d’hospitals i de centres d’atenció primària (CAP) per demanar-nos ajuda”, explica cap del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Barcelona, Mercè Darnell. Segons dades del Banc Farmacèutic, la pobresa farmacèutica s’ha disparat un 30% aquest any i hi ha un 3,6% de la població -més de 250.000 persones a Catalunya- que no es poden pagar medicaments, productes sanitaris o tractaments mèdics.
Tot i que Càritas prioritza les ajudes per cobrir l’habitatge i l’alimentació, Darnell indica que també han augmentat les partides per pagar ulleres, tractaments odontològics i audiòfons, perquè “són coses molt necessàries”. “S’estan pagant vuit-cents euros de lloguer per una habitació. Com volem que la gent pugui viure així?”, es pregunta Darnell.
Segons l’informe de la Fundació FOESSA 'Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, presentat al febrer, durant la pandèmia es van triplicar les persones amb un habitatge insegur i 915.000; un 3% de les llars catalanes, van admetre passar gana. El 42% tenien un pitjor estat emocional i 405.000 llars no tenien accés als medicaments que necessitaven. Això vol dir que havien deixat de comprar medicaments o pròtesis, seguir tractaments o dietes, per problemes econòmics.
"La pobresa és pobresa"
Tots els informes sobre vulnerabilitat hi incideixen, però la pobresa farmacèutica -des de Càritas insisteixen que “la pobresa és pobresa”- sovint queda encara oculta. Ja existia, es va agreujar amb la Covid-19 i està augmentant més encara amb la inflació i l’augment de preus.
“És pobresa farmacèutica quan una persona que necessita medicar-se no ho pot pagar i ha de deixar de cobrir una altra despesa imprescindible, com alimentar-se de forma equilibrada i saludable, per fer-ho”, planteja el director del Banc Farmacèutic, Javier Vinzia. Malgrat el copagament, hi ha persones que no poden assumir la part del preu que no està coberta i les que estan en situació irregular administrativa n’han de pagar el 100%. Aquesta ONG, fundada el 2007, actua a part de Catalunya, Madrid i l’Aragó.
A més de les ulleres, tractaments odontològics i audiòfons que indica Càritas, les gotes oftalmològiques, les cremes dermatològiques, algunes vacunes i algunes medicacions per a la salut mental són alguns dels fàrmacs que moltes famílies demanen ajuda per poder-los pagar, coincideixen la Creu Roja i el Banc Farmacèutic.
En els casos de Càritas i Creu Roja, les peticions els arriben de famílies que ja atenen en altres àmbits, mentre que el Banc Farmacèutic col·labora amb uns dos-cents centres de salut que s’encarreguen de detectar quan algú no ho pot assumir. La treballadora social és qui la introdueix en el programa i l’adreça a una de les cinc-centes farmàcies col·laboradores perquè reculli la medicació que pagarà el Fons Social del Banc Farmacèutic.
La Montse Barba i la Montse Torrell, les nostres farmacèutiques, preparen fórmules magistrals per tractar la sarna, entre d'altres. També gestionen la medicació donada pel banc farmacèutic i @MartiDerm i preparen unidosi per tal que cada pacient es pugui endur el seu tractament pic.twitter.com/sN2YV0WFYO
— Associació Salut Sense Sostre (@salutsensesostr) February 17, 2022
“L'any passat, vam cobrir els fàrmacs d'unes 1.400 persones en el programa del Fons social de medicaments i la previsió per quan s'acabi aquest any és haver-ne atès unes 1.600”, explica Vinzia. Hi afegeix que hi ha un percentatge semblant d’homes i de dones, sobretot entre cinquanta i seixanta anys, més de la meitat amb estudis. “En molts casos treballen -diu-, però amb el sou que tenen no poden arribar a tot”.
El Banc Farmacèutic es va donar a conèixer amb les recollides solidàries de medicaments a les farmàcies per fer-los arribar a entitats socials. “Perdien la traçabilitat dels medicaments i no es podia saber quin ús en feia cada entitat, com conservaven el producte…”, reconeix Vinzia. Es va reformular la idea i es va fer la campanya recollint diners, però no va acabar de funcionar.
L’any vinent recuperaran la iniciativa de la campanya de recollida de medicaments a les farmàcies durant una setmana, però els productes els guardaran les distribuïdores farmacèutiques per evitar que es facin malbé i els faran arribar a les entitats quan els hi vagin demanant.
“El nostre objectiu es desaparèixer perquè no siguem necessaris -insisteix el director del Banc Farmacèutic-, però la pobresa farmacèutica existeix i ens hem de reinventar per trobar fons per cobrir-la”.
Afegeix un nou comentari