Laia Vidal treballa de responsable de comunicació a l'Associació Lectura Fàcil, una entitat que adapta i revisa textos perquè siguin accessibles a tothom. Tal com s'explica en aquest reportatge, frases curtes, tipografia clara i gran, encapçalaments per estructurar la informació i ús de vocabulari senzill són algunes de les pautes que cal seguir per facilitar la lectura.

La Lectura Fàcil és la manera més inclusiva d'escriure?

Això depèn de la necessitat de la persona que llegeix el text. Per a una persona cega, el Braille serà més inclusiu que la Lectura Fàcil. Però sí que és una forma de redacció de la qual més persones se’n poden beneficiar.

Qui es pot beneficiar de la Lectura Fàcil?

Els principals destinataris de la Lectura Fàcil són persones amb dificultats lectores: persones amb discapacitat intel·lectual, gent gran amb deteriorament cognitiu, persones nouvingudes que no parlen català o castellà, alumnes amb trastorns d’aprenentatge (dislèxia, TDAH...)

Però si un text és clar, senzill i fàcil d’entendre, se’n pot beneficiar tothom. Pensa en una rampa per accedir a un edifici: els principals destinataris són persones amb mobilitat reduïda, però l’acaba utilitzant tothom.

La Lectura Fàcil aposta per reduir al màxim la llargada de les frases. Com es combina això amb el llenguatge no sexista, que de vegades obliga a allargar els textos?

Per solucionar aquest ‘conflicte’, a l’hora d’escriure en Lectura Fàcil busquem la paraula genèrica. No direm ciutadans i ciutadanes, sinó ciutadania. O treballadors i treballadores, sinó les persones treballadores. Però en alguns casos no és possible. Tot i tenir molt present el llenguatge amb perspectiva de gènere, la prioritat en un text LF és la claredat.

Creus que hi ha prou coneixement a la societat del que és la Lectura Fàcil?

Per als sectors socials on es troben els públics destinataris comença a ser una eina essencial, que es coneix i s’utilitza. Però en la societat en general i en alguns àmbits de l’administració pública, encara segueix sent una eina desconeguda. Tot i això, des de l’Associació Lectura Fàcil portem gairebé 20 anys fent aquesta tasca de difusió i adaptació de continguts.

També ens trobem que moltes vegades es pensa en la LF al final d’un projecte. Ara que ja el tenim fet, ara volem que sigui accessible. I aleshores és més difícil i suposa un sobrecost i sobreesforç. Torno a la comparació amb una rampa. Si construeixes un edifici i hi poses una rampa, és més fàcil que si el fas, hi poses unes escales, i un cop està tot fet hi vols posar la rampa.

En quins països hi ha més associacions de Lectura Fàcil?

La Lectura Fàcil va néixer a Suècia als anys 60. Ens porten molt avantatge en aquest sentit. En d’altres països europeus com Finlàndia, Alemanya, Dinamarca, Àustria o Itàlia també existeixen entitats LF.

El 2005 vam organitzar a Barcelona la jornada fundacional de la Xarxa internacional Easy-to-Read (Lectura Fàcil). Poc a poc aquesta xarxa va perdre consistència, i per aquest motiu vam crear la Xarxa de Lectura Fàcil, més enfocada al territori espanyol. Hi van néixer associacions a Euskadi, Madrid, Castella i Lleó, Aragó... El 2019 es va ampliar a països d’Amèrica del Sud com Argentina o Colòmbia.

I en quin punt es troba Catalunya en aquest àmbit?

Des de l’Associació Lectura Fàcil sempre ens hem implicat amb els moviments LF internacionals, i hem estat pioners en molts àmbits en l’adaptació de continguts accessibles. De fet, som el segon país amb més llibres LF publicats, per darrere de Suècia.

Què certifica el segell de Lectura Fàcil que oferiu als documents de les entitats?

El segell LF identifica els documents que segueixen les pautes de Lectura Fàcil. És un segell de qualitat, que certifica que des de l’associació hem revisat el document i garantim que realment compleix les pautes.

La Lectura Fàcil és una eina molt transversal, que es pot aplicar a tot tipus de textos i formats. Treballem amb entitats i institucions de molts sectors: socials, culturals, sanitaris, administratius, legals...

Quins són els reptes que encara la vostra associació actualment?

Poder arribar a les administracions públiques, i que entenguin la transversalitat de la Lectura Fàcil: que s’ha d’aplicar a tots els documents destinats a la ciutadania.

Tot i que la Llei d’accessibilitat del 2014 diu que qualsevol administració pública o escola ha de proporcionar documents i materials en Lectura Fàcil, estem a l’espera de l’aprovació del Decret d’aquesta llei perquè s’apliqui de forma efectiva.

I en l’àmbit educatiu?

Aquí també entraríem en el sector educatiu, on manquen textos LF de forma general.
La tasca és molt individual de mestres (fins i tot pares) que adapten els continguts, però no hi ha uns textos educatius generals en Lectura Fàcil.

Un altre repte és aconseguir més títols de llibres LF, implicar més editorials perquè publiquin col·leccions accessibles, sobretot en literatura més contemporània.