Com està afectant la inflació a Catalunya en l'alimentació de la ciutadania?

No disposem de dades específiques de l'alimentació del mes d'agost, que serien les darreres publicades, però podem dir que essent la inflació general d'un 10%, quan estem parlant de l'alimentació, l'increment de preus que hi ha hagut segons l'Institut Nacional d'Estadística és del 13,8% fins al mes d'agost.

Per tant, el que estem veient és com la inflació incideix de ple en una de les necessitats bàsiques de les persones com és l'alimentació i el dret que tenen totes les persones a sobreviure.

Quines perspectives de futur creieu que hi ha? Millorarà la situació o empitjorarà?

Des de Banc dels Aliments creiem que les perspectives no són gens bones perquè amb un increment d'aquest tipus les persones veuen com els diners que tenen a la butxaca disminueixen amb aquest percentatge del 13,8%, que és un percentatge molt important i, per tant, la seva capacitat de compra disminueix i això repercuteix en la seva qualitat alimentària.

Això afectarà moltes persones que ja es trobaven en una situació en què el pressupost que destinaven a l'alimentació era molt reduït. En conseqüència ens trobarem amb moltes més persones que quedaran afectades i que no podran accedir al tipus d'alimentació que necessiten. I es veuran obligades a demanar ajudes socials perquè la seva situació serà de vulnerabilitat alimentària.

Com pot afectar el consum de certs productes?

Afecta la diversitat perquè hi ha certs productes que han incrementat moltíssim de preu i que són els productes que patiran una davallada en el consum i que s'hauran de buscar alternatives.

En l'àmbit general, el cost de l'alimentació que una persona precisa, podem dividir-la entre el producte sec i el producte fresc. La proporció que hi ha en aquest moment per comprar-ho és d'1 a 3. És a dir, per cada euro que es gasta en producte sec es necessita 3 euros per producte fresc. Per tant, això ja ens diu que la perspectiva que tenim empitjorarà el consum del producte de proximitat i més sa en general.

Aquesta situació està portant al fet que hi hagi persones en situació de vulnerabilitat alimentària. Estem fent una dieta més pobra i menys variada?

Certament. Ja veiem com als pressupostos familiars, més del 20% de la població que menys gasta, la més pobra, ja s'alimenta amb una despesa inferior a la que requereix una alimentació saludable. Això vol dir que compren productes més barats i que normalment són productes poc sans i ultra calòrics per aconseguir les calories que necessiten, normalment sobresaturats de greixos.

El fet que ja estiguem parlant del 20% de la població ens fa pensar que aquest percentatge s'incrementarà si els aliments s'han encarit aquest quasi 14% doncs d'una manera molt significativa i serà molta més gent que estarà en aquesta situació de vulnerabilitat alimentària.

Com pot repercutir això, a llarg termini, en la salut de les persones?

Les persones que només puguin accedir a productes barats i no saludables patiran un empitjorament de la seva salut augmentant l'obesitat i les malalties cardíaques.

La falta de producte fresc afavoreix l'aparició de molts tipus de càncers, les dietes amb potenciat de sabor produeixen alta tensió... Tot això són els efectes que tenen en la salut de les persones i que faran que augmenti la despesa sanitària per cuidar la salut d'aquestes persones i tindrà un efecte molt perniciós.

Quines recomanacions feu a l'hora de fer la compra?

La recomanació és que el 50% han de ser productes frescos o hortalisses, el 25% ha de ser proteïna i el 25% han de ser hidrats de carboni. Aquesta seria la dieta més equilibrada.

Hem de tractar de buscar aquests productes més favorables en preu que ens puguin encaixar amb aquest equilibri tan necessari per a la nostra salut.

Quines alternatives hi ha per millorar la situació?

Són alternatives estructurals. Arrosseguem una pobresa cronificada que, lluny de disminuir continua augmentant i en cada crisi es fa un salt cap endavant i aquest és un problema que tenim com a estat, com a continent i com a societat.

És una qüestió provocada per molts factors, sobretot per la desigualtat que no es corregeix amb les polítiques fiscals provoca que hi hagi una concentració de riquesa en molt poques mans i una gran quantitat de gent que es queda fora del sistema productiu i viu en una situació de precarietat.