Quan el Drac, la Mulassa i els Gegants de Vilanova no van tornar mai de Barcelona

Entre els dies 19 i 26 de juliol de 1936 s'havia de celebrar a Barcelona una olimpíada popular alternativa als Jocs Olímpics de Berlín, organitzats per l’Alemanya nazi. L’esdeveniment volia ser un manifest internacional contra el feixisme i el racisme, i reunir esportistes i col·lectius culturals de tot el món, inclosa una nodrida representació catalana.

El comitè organitzador havia registrat prop de 6.000 atletes de 23 països, amb una forta participació catalana i internacional. A banda de les competicions esportives, el programa preveia també activitats culturals i cercaviles amb bestiari i gegants d’arreu del país. En aquest marc,  el Drac de Vilanova i la Geltrú, la Mulassa de Vilanova i els Gegants de la ciutat es van traslladar a Barcelona per prendre-hi part.

L’esclat de la guerra i la pèrdua irreparable

La matinada del 18 de juliol, el cop d’estat liderat per sectors militars feixistes va posar fi a l’Olimpíada abans que comencés. Davant la situació de caos i violència, els portants vilanovins no van poder recuperar les figures. Tot i els intents de salvaguarda, el Drac, la Mulassa i els Gegants van desaparèixer a Barcelona i no en va quedar rastre.

Es creu que podrien haver estat cremats, destruïts o simplement abandonats entre el desordre dels primers dies de guerra. Així es tancava una etapa del bestiari vilanoví, marcada per la pèrdua d’elements fonamentals del patrimoni festiu de la ciutat.

La recuperació

Després de la seva desaparició durant la Guerra Civil, aquests elements emblemàtics del bestiari festiu van ser objecte d’un esforç de recuperació iniciat als anys 1947‑48.

Els Gegants de Vilanova, també perduts a Montjuïc, van ser reconstruïts per subscripció popular, amb disseny d’Enric C. Ricart i execució a càrrec de l’escultor Lluís Sabadell per a la casa El Ingenio. La Mulassa, recuperada per impuls del Foment Vilanoví, també va tornar als carrers en la Festa Major de 1948 i des de llavors ha estat una peça fixa i molt estimada, amb capes construïdes el 1946, 1955 i 1984 per a les diferents versions 'Boja', 'Presumida' i 'Cabreta'. En quant al Drac de Vilanova, va ser l’últim a recuperar-se.  Reconstruït als tallers El Ingenio de Barcelona, sota el disseny d’Enric Cristòfor Ricart, es va estrenar el 6 de febrer de 1948.

Recuperar la memòria per entendre el present

Aquest episodi és un exemple clar de com els conflictes polítics poden afectar directament el patrimoni cultural i festiu d’un poble. Però, més enllà de la pèrdua material, el record del Drac, la Mulassa i els Gegants perduts és també un recordatori viu del paper fonamental que juga la cultura popular en la construcció d’identitats col·lectives i de memòria històrica.

Aquestes figures no són propietat d’un grup concret ni d’una colla determinada, sinó que formen part del patrimoni immaterial de tota la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Formen part de la vida de generacions de vilanovins i vilanovines, i ho continuen fent avui. Només cal veure el fervor popular que desperta cada any la baixada de Gegants, o el moment en què els infants donen el xumet a la Mulassa. Són moments compartits que cohesionen, emocionen i forgen una identitat comuna que va molt més enllà de la festa: són part del batec cultural de la ciutat.

L’Agrupació reivindica la història del bestiari festiu vilanoví

Des de l’Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, volem reivindicar aquesta història com a part del llegat viu i actiu de la ciutat. La participació vilanovina en l’Olimpíada Popular de 1936 no només va ser una mostra de compromís cultural, sinó també un gest de resistència simbòlica davant del feixisme i la repressió que s’estenia per Europa i que, amb el cop d’estat, es va imposar a casa nostra contra la República democraticament instaurada. L’impuls d’aquella Olimpíada, que defensava els valors de la convivència, la igualtat i l’antifeixisme, ens interpel·la encara avui.

En un moment com l’actual, on els discursos d’odi, el racisme i l’extrema dreta tornen a guanyar terreny a Europa i als nostres barris, és més necessari que mai aflorar i posar en valor aquests exemples del passat. La cultura popular té un paper fonamental com a eina d’inclusió, cohesió social i defensa dels valors comunitaris. El bestiari festiu, els balls i les tradicions no són només folklore: són una expressió de resistència, de solidaritat i d’arrelament compartit.

Per això, des de l’Agrupació, diuen que seguiran promovent una cultura oberta, diversa i compromesa amb els drets humans, que faci front als totalitarismes i connecti passat i present per construir un futur millor.