Ens trobem a poc més de dues setmanes de les eleccions municipals del 28 de maig i cada vegada són més les entitats que presenten les seves propostes als partits per poder tenir un impacte. La darrera ha estat la Federació Salut Mental Catalunya que ha resumit en deu punts clau les qüestions més urgents que permetran incloure la salut mental als programes electorals municipals.

Segons s'ha explicat des de la Federació, l'objectiu d'aquestes propostes és fer efectiu el dret a la salut i al benestar que tenen totes les persones. En aquest sentit, afirmen que "per fer realitat la salut per a tothom, els governs han d'invertir en salut mental" i que, no fer-ho, pot tenir "costos personals, socials i econòmics presents i futurs".

"Ara, en aquests moments, és crucial impulsar el model de salut mental", comença el decàleg de la Federació, que també esmenta l'efecte que ha tingut la Covid-19 en la salut mental de la ciutadania. Segons Salut Mental Catalunya, la pandèmia "ha agreujat les situacions de patiment emocional, problemes de salut mental i addiccions". A més, alerten que, segons l'Organització Mundial de la Salut, el 80% dels problemes de salut mental troben el seu origen en els determinants
socials de la salut.

Ciutadania plena a través de la gestió emocional i la perspectiva interseccional

Des de Salut Mental Catalunya es reclama que les administracions municipals que promoguin "serveis accessibles" entesos com a "espais lliures de prejudicis, en els quals s’acompanyi la ciutadania posant en valor la seva vivència". En aquest sentit, des de la Federació asseguren que l’experiència de les persones amb diagnòstics de salut mental es veu "fragmentada per la hiperespecialització" que fa que se les acompanyi tenint en compte la seva categorització diagnòstica.

A més, la Federació posa el focus també en la generació d'espais "durant la petita i mitjana infància on s’acompanyi l’infant en la gestió de les emocions". D’aquesta manera, afirmen, que es construirà un imaginari envers la salut mental lliure de prejudicis i on el tema deixi de ser tabú després de tants anys d’estigma.

Tot plegat, tal com recull el decàleg, des d’una perspectiva interseccional, que tingui en compte tots els eixos d’opressió que travessen les persones. La Federació defensa la importància vital de tenir en compte les discriminacions per gènere, motius socioeconòmics, origen, orientació sexual i discapacitat, entre altres, a l’hora de fer els diagnòstics.

En aquest sentit, cal destacar que tot i que una quarta part de la població té malestar emocional, les dones grans damnificades, ja que, en el seu cas, el percentatge augmenta fins al 30%, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any passat. A més, la probabilitat a tenir depressió moderada o greu és més elevada en la població femenina i en les persones en risc d’exclusió social, tal com es recull en la mateixa enquesta.

Protagonisme de famílies, entitats i comunitat

Salut Mental Catalunya reclama cooperació entre tots els actors que intervenen en el projecte de vida d'una persona, ja sigui en el vessant educatiu, sanitari, de drets socials o de justícia. Així, la Federació reclama incentivar la participació de les entitats del territori en les polítiques locals, de manera que les institucions municipals treballin coordinades "tenint presents les entitats socials, les quals en el seu dia a dia, detecten necessitats no ateses". El decàleg, a més, també posa el focus en la importància de la "salut col·lectiva", entesa com a resultat, entre altres factors, de les xarxes de suport social mutu.

Les famílies i els entorns de cures també tenen un paper fonamental com a actors que promouen la recuperació de les persones amb diagnòstics de salut mental. En aquest sentit, Salut Mental Catalunya reclama polítiques locals orientades al suport i l'acompanyament "per tal de fer valdre els drets de la família".

Emancipació i creació d’un projecte de vida

Més enllà del vessant purament clínic de la salut mental, el decàleg de propostes de la federació posa l'accent en el component social dels diagnòstics apuntant, per exemple, a la importància de la salut mental en l'entorn laboral. "A conseqüència de la Covid-19", expliquen, "s'ha produït un increment dels riscos psicosocials i de les situacions d'estrès per incertesa, canvis, risc de contagi, aïllament social, etc.".

És per aquest motiu que Salut Mental Catalunya reclama activar plans d'ocupació inclusius orientats a l'emancipació, a més d'assegurar un accés digne a l'habitatge i l'articulació de polítiques que permetin a les joves a creació d'un projecte de vida.

Podeu consultar el decàleg de propostes complet aquí.