"Sentir-hi ens dona la vida": entitats exigeixen la cobertura pública dels audiòfons després dels 26 anys

ACAPPS
Autor/a: 
ACAPPS
 Font: ACAPPS
Font: ACAPPS

"Sentir-hi ens dona la vida": entitats exigeixen la cobertura pública dels audiòfons després dels 26 anys

Autor/a: 
ACAPPS
ACAPPS

Resum: 

Enguany s'arriba al topall en el finançament dels audiòfons, als 26 anys és el darrer any que una persona amb sordesa té cobertura per la sanitat pública a aquest aparell.

L’implant coclear i l’evolució en els audiòfons digitals ha suposat una revolució per als infants i les persones amb sordesa, facilitant que puguin sentir-hi de nou o sentir-hi per primer cop. En el Dia Internacional de l’Implant Coclear i avançant-se al Dia Mundial de l’Audició, les associacions catalanes de famílies i persones amb sordesa, ACAPPS, exigeixen l’accés universal a les pròtesis auditives, audiòfons i implants coclears, independentment de l’edat o condició econòmica de la persona afectada. Lluny de ser un complement optatiu per a la persona amb sordesa, són un suport indispensable i vital perquè aquesta pugui sentir-hi i tenir una vida autònoma i independent.

Als 26 anys la sordesa no desapareix, la necessitat d’audiòfon tampoc

Aquest any s’acaba l’ampliació de la cobertura sanitària dels audiòfons que va fixar el 2018 el Consell Interterritorial de la Salut. És a dir, que els audiòfons estaran finançats fins als 26 anys de les persones amb sordesa. A partir d’aquesta edat l’audiòfon serà una despesa a assumir completament per la persona, sent la única pròtesi que té límits d’edat en el seu finançament.

“Em preocupa perquè els audiòfons són molt cars, poden valdre més de 3.000 €. Jo ja tinc 23 anys i penso, en poc tindré 26, no sé si treballaré o no, si em podré permetre pagar-me un audiòfon nou”, explica el Jordi, un jove amb sordesa profunda de naixement. “És preocupant que els audiòfons siguin la única pròtesi externa de tota la cartera ortoprotètica amb límit per raó d’edat. La sordesa no desapareix i la necessitat de la pròtesis auditiva, tampoc: s’ha de garantir al llarg de tota la vida de la persona amb sordesa ja que és essencial en el seu itinerari vital”, argumenta Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS.

Una despesa no apta per a totes les famílies i persones amb sordesa

El cost de mantenir l’implant coclear suposa una despesa anual per a la família amb un fill o filla amb sordesa i per a un adult amb sordesa que pot oscil·lar entre els 600 i els 1.200 €, els anys que cal renovar algun dels components, si no hi ha cap suport públic. Una despesa que no està a l’abast de tothom. A això, cal sumar el cost de les sessions de rehabilitació auditiva amb un logopeda: un cop tens l’implant coclear, cal entrenar l’audició per reconèixer i associar els sons, s’ha d’aprendre a sentir, ja sigui per primera vegada o de nou.

“Per a l’Aran i per a nosaltres l’implant coclear ho és tot: és el que, havent nascut amb sordesa, li permet sentir, parlar i ser autònom tant a l’escola com arreu. Ara és una tecnologia molt precisa que cal mantenir, pagar l’assegurança; les reparacions que són de 600 € per implant. En el cas que no es pugui reparar i ja no ho cobreixi la garantia, o que es perdi, cal assumir el cost total de l’implant coclear, que són 8.000 € de cop”, explica el Pere Camps, pare de l’Aran, de cinc anys i implantat a l’any, que denuncia que fins ara no ha trobat ajudes per cobrir aquestes despeses i el greuge econòmic que suposen per a les famílies amb fills i filles amb sordesa i implant coclear.

“Des d’ACAPPS reivindiquem l’accés universal als implants coclears, al seu manteniment i a la rehabilitació auditiva. Per això, demanem la cobertura efectiva de la prestació sanitària per a la renovació de tots els components externs de l’implant coclear, imprescindibles per al seu funcionament així com apostar per l’última tecnologia en els dispositius que s’implantin”, explica Raimon Jané, president de la federació ACAPPS.

També és fonamental acabar amb l’aplicació desigual de la Cartera Bàsica per posar a l’abast de totes les persones amb sordesa, a les dues oïdes, quan hi hagi indicació mèdica i sense cap classe de discriminació per edat. Actualment a Catalunya només està cobert el segon implant coclear en infants. Aquest dret, tot i estar reconegut a nivell legislatiu, no s’està aplicant en les persones adultes amb sordesa de manera universal.

Tant el Jordi com els pares de l’Aran assumeixen que la sordesa és una discapacitat invisible i que les pròtesis auditives, que permet que es pugui sentir de nou o per primer cop, no està prou reconegudes. “S’ha de reconèixer el dret a sentir-hi, el dret a l’implant coclear i als audiòfons. Cal integrar-los, normalitzar-los i tenir la mirada en que em permetrà una vida completament autònoma en tots els àmbits. És una aposta al 100% per a la inclusió”, afirma l’Ana.

Afegeix un comentari nou