Social

Xavi Villena: “Estem millor que fa cinquanta anys, però no podem perdre cap dels drets assolits”

Entitat redactora
Suport Tercer Sector
Autor/a
Sandra Pulido
  • Xavi Villena és president d’Entenem Santa Coloma LGTBI, una entitat que treballa per visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ del municipi.
    Xavi Villena és president d’Entenem Santa Coloma LGTBI, una entitat que treballa per visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ del municipi.
  • L'entitat duu a terme una gran quantitat d'activitats que volen ampliar un cop hagin inaugurat el seu propi local.
    L'entitat duu a terme una gran quantitat d'activitats que volen ampliar un cop hagin inaugurat el seu propi local.

Entenem Santa Coloma LGTBI és una organització del municipi de Santa Coloma de Gramenet que fa activisme LGTBIQ+ amb i per als veïns i veïnes. A més, és el punt de trobada per a moltes persones dels diferents col·lectius que integren.

Xavi Villena és president d’Entenem Santa Coloma LGTBI, una entitat que treballa per visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ del municipi. Si bé durant molt de temps Barcelona havia eclipsat l’activisme de les ciutats properes, Entenem va veure que els i les veïnes de Santa Coloma de Gramenet també necessitaven una organització per tractar qüestions relatives al moviment LGTBIQ+. El Xavi i la resta de persones sòcies de l’entitat ara treballen per atendre i donar resposta a les necessitats més urgents de la ciutat.

Com es va crear Entenem Santa Coloma LGTBI?

La idea no va sorgir de nosaltres, sinó que fa sis anys al municipi hi havia la regidoria LGTBI, però no tenia gaire sentit si no hi havia entitats LGTBI a Santa Coloma. Aquí no hi havia la necessitat, perquè estem enganxats a Barcelona, on es fa molta activitat.

Però se’ns va convocar a diverses persones de la ciutat, que gairebé no ens coneixíem, per si ens animàvem a crear l’associació i sis persones vam decidir tirar-la endavant, encara que tampoc teníem cap necessitat d’anar amb la bandera pels carrers.

Per què no teníeu aquesta necessitat?

Xavi Villena: "Penso que sortir al carrer com una persona visible LGTBIQ+ ja és prou activisme".

Gairebé tots ja teníem una certa edat i potser estàvem vivint l’activisme d’una altra forma, vivint amb naturalitat el nostre fet LGTBIQ+. Penso que sortir al carrer com una persona visible LGTBIQ+ ja és prou activisme.

I l’entitat va anar funcionant.

Sí, ara ja som seixanta-cinc persones. Vam haver d’aprendre-ho tot, perquè cap de nosaltres venia de l’activisme LGTBIQ+. Nosaltres sabíem el que havíem passat en la nostra vida i havíem anat a algunes manifestacions, però no teníem ni idea de com fer-ho. Quan vaig començar hi havia coses que no sabia de la transsexualitat, intersexualitat, binarisme, asexualitat... Havíem de representar un col·lectiu de persones que són totes aquestes sigles i moltes més i, evidentment, sense ferir ningú.

Vam copiar una mica l’estructura d’activisme de Barcelona, amb una festa de l’Orgull, però de mica en mica ens vam adonar que no ens servia. Si volíem arribar a la ciutadania de Santa Coloma havíem de traslladar-nos nosaltres on hi era la gent: a bars, biblioteques, botigues, escoles... Com a associació tenim una satisfacció de fer la feina que fem a la ciutat. De fet, som una de les associacions precursores d’aquest activisme de ciutat.

La festa de l’Orgull a Santa Coloma s’ha continuat fent.

Sí, la vam fer el 16 de juliol, però portàvem dos anys sense festa i no ens ha passat res. L’Orgull és la nostra activitat central, però som molt més importants amb l’activitat que fem en el dia a dia i és molt més enriquidora.

Després de la pandèmia vam ser dels primers a tornar a sortir al carrer, feia dos anys que semblava que no existíem i no podíem continuar amb la lluita des de casa.

Xavi Villena: "L’Orgull és la nostra activitat central, però som molt més importants amb l’activitat que fem en el dia a dia".

També feu xerrades a les escoles. Per què encara són necessàries?

Algú les ha de fer, encara que a nosaltres potser no ens tocaria aquesta feina però des d’altres institucions o no les fan o és difícil accedir-hi. A nosaltres ens ho demanen perquè ja ens coneixen. Crec que hi ha molts recursos que s’estan oferint en aquest àmbit, però hauríem de començar fent que la gent conegués totes les eines que hi ha.

Moltes vegades una xerrada sorgeix perquè hi ha algun alumne que ha patit alguna mena de discriminació pel fet de ser gai, lesbiana o trans, principalment. Però també cal que les famílies i alumnes sàpiguen, per exemple, què són les persones intersexuals, perquè a elles de petites ningú els hi va explicar. Potser el que fem ara serveix perquè no hi hagi errors o frustracions personals i que no s’entengui d’una altra manera la sexualitat d’una persona.

I què us heu trobat a les escoles?

Sempre hi ha molt bona acceptació. Els alumnes estan molt atents i s’ho saben força, potser els hi sorprèn una mica més la ‘I’. Però penso que si en aquella classe hi ha un nen o nena intersexual, estàs naturalitzant aquest fet i aquesta persona no se sentirà tan sola.

Moltes vegades quan acabes la xerrada i no està la resta de la classe, són ells els que s’apropen i t’expliquen la seva situació o les seves angoixes. Això és molt enriquidor!

Portem molts anys de lluita, però encara hi ha molta gent jove que ha de patir discriminació per la seva sexualitat.

De portes enfora tothom pot ser LGTBIQ+-friendly, però de portes endins és una altra història. Moltes vegades no pots lluitar contra l’opinió que els joves s’han format a casa seva tota la vida.

Pel que fa a l’atenció i acompanyament, què us demana la gent?

Sobretot socialització. Hi ha gent que vol socialitzar amb iguals, amb gent del col·lectiu, però no troba com fer-ho. Som el primer punt i a partir d’aquí, si no ho podem gestionar nosaltres, derivem a l’atenció especialitzada.

Moltes agressions també passen per nosaltres, acompanyem les víctimes als Mossos per posar la denúncia i després anem a l’Observatori. Tenim un conveni amb els Mossos perquè ho puguin fer per la via ràpida. A Santa Coloma en els últims dotze mesos ens han arribat cinc agressions LGTBIfòbiques.

Tants anys de lluita, però les agressions per LGTBI-fòbia continuen.

La situació que se’ns ve ara és complicada perquè l’LGTBI-fòbia està blanquejada, sembla que el cost d’agredir-nos a nosaltres és zero, que no passa res. 

Creus que anem cap endarrere amb les agressions?

Penso que hem assolit moltíssimes coses per al col·lectiu i les que vindran. Evidentment, estem millor que fa cinquanta anys, però no podem perdre cap dels drets assolits.

Crec que sempre hi ha hagut gent que pensa el que pensa del col·lectiu, però fa uns anys potser es tallava molt més que ara. Penso que als mitjans s’ha normalitzat un discurs LGTBIfòbic. Si això ho veu als mitjans i a les xarxes socials qui ja ho pensava, ara ho pot dir amb llibertat. Anem cap endavant, però no ens hem de despistar ni un moment.

Teniu local nou, quins són els projectes de futur d'Entenem Santa Coloma LGTBI?

Destinarem una sala petita per fer atenció. També tindrem un espai de cinema i xerrades, i un per a exposicions.

Volem que sigui un espai de trobada, no només per a la nostra associació, sinó per a altres que no tinguin un local. Si no teixim xarxa amb les entitats de la ciutat i treballem soles, la repercussió és molt petita.

El treball en xarxa és molt important per a Entenem?

Sí, hem treballat amb el Casal dels Infants, amb els centres oberts, amb Àrtemis, amb artistes locals... Per això volem que el nou local sigui un espai de trobada. Mataró LGTBI+ també ens ha reconegut haver estat impulsors d’una xarxa per compartir recursos amb les entitats veïnes, una manera d’anar-nos enriquint les unes a les altres i fer més feina amb menys despeses.

Etiquetes

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari

Sobre els formats de text