10 anys de cura i millora dels boscos pirinencs

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Ivet Eroles
Tasques de manteniment del bosc / Font: Projecte Boscos de Muntanya
Treball en equip per fer les tales selectives / Font: Projecte Boscos de Muntanya
La cohesió del grup és fonamental / Font: Projecte Boscos de Muntanya
Al llarg de la setmana es desenvolupen diferents tasques / Font: Projecte Boscos de Muntanya
Troncs apilats després d'una jornada de treball / Font: Projecte Boscos de Muntanya
Els voluntaris tenen l'acompanyament de persones formades en tasques específiques /  Font: Projecte Boscos de Muntanya
Camí de tornada per descansar i recuperar forces / Font: Projecte Boscos de Muntanya

10 anys de cura i millora dels boscos pirinencs

Autor/a: 
Ivet Eroles
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

El Projecte Boscos de Muntanya organitza estades de voluntariat per mantenir i protegir els boscos.

El Projecte Boscos de Muntanya porta 10 anys treballant ininterrompudament pel manteniment, la cura i la protecció del bosc i del paisatge de muntanya. L’organització considera que la millor manera d’assolir aquest propòsit és endinsar les persones al bosc, per això organitzen estades de voluntariat per adults per a què participin en les tasques de gestió forestal i puguin “transmetre el que han viscut al retornar a casa”, explica Andreu González, membre de l’equip del Projecte Boscos de Muntanya, que llença un missatge clar: “Necessitem els boscos i necessitem cuidar-los”.

Aquest projecte sorgeix d’un grup d’enginyers forestals amb ganes de fer créixer la cultura forestal entre tota la societat. L’any 2006, l’Andreu González va participar una setmana com a voluntari al Bergwaldprojekt a Suïssa i va traslladar la idea a casa nostra, integrant els Pirineus a aquest projecte europeu: “Apliquem qualitat suïssa al Pirineu, amb un ambient de treball català!”, comenta González.

“Necessitem els boscos i necessitem cuidar-los”

Des de l’any 2007 el seu impacte al bosc s’ha traduït en 14 hectàrees de millores forestals, 35.000 m2 de recuperació i manteniment de pastures, 45 batudes de seguiment de la població de gall fer, 200m de bio-construccions contra l’erosió i les esllavissades de barrancs, 12 quilòmetres de camins forestals recuperats i 4,5 quilòmetres de recuperació de regs de muntanya. S’han organitzat 320 estades al bosc, acostant a 826 persones a aquest entorn.

Estades als boscos

Els programes de voluntariat al bosc són l’eix principal del projecte. Per participar-hi cal ser major d’edat i tenir una condició física suficient per treballar a la muntanya i suportar inclemències climatològiques com pluja o fred. Per inscriure’s cal omplir un formulari a la web www.projecteboscos.cat i ingressar un dipòsit de 70€ per confirmar assistència. El projecte cobreix totes les despeses d’alimentació i allotjament, mentre que les de transport són a càrrec de les persones participants.

Per a Andreu González un element clau per a què tot funcioni bé és la bona alimentació: “’L’organització s’encarrega dels àpats per a tot l’equip, es tracta de cuidar les persones per a què cuidin els boscos”. El voluntariat comença els dilluns a la tarda i acaba el diumenge al matí, es treballa de dimarts a divendres i el dissabte es fa una excursió guiada per la zona.

“Es tracta de cuidar les persones per a què cuidin els boscos”

“Tot i estar de vacances, a la muntanya cal llevar-se ben d’hora!”, puntualitza l’Andreu González. Cada matí s’organitza la distribució de tasques entre dos o tres grups de voluntaris guiats per un cap de colla que ha rebut una formació específica per orientar als participants en les feines a fer. Es menja i dina al bosc i a la tarda es retorna a l’allotjament per descansar, fer una passejada o compartir anècdotes i experiències amb el grup.

Per l’estiu s’han programat un total de 7 estades entre els mesos de juliol i setembre al Pallars Sobirà, concretament al Massís de l’Orri i a Esterri de Cardós; per apuntar-se simplement cal entrar a la web del projecte. Qui no pugui anar al bosc també es pot convertir en un dels 300 socis col·laboradors que ajuden econòmicament al projecte amb una aportació anual.

Tasques a fer

Al llarg de la setmana es desenvolupen feines diverses per poder fer front als reptes actuals de la millora i conservació dels boscos. Totes les tasques són acordades prèviament amb els propietaris dels boscos i amb els gestors institucionals i es porten a terme amb “criteris de qualitat i estàndards de seguretat professionals”, explica González.

“El fet de treballar amb equip i que siguin feines dures físicament cohesiona molt el grup de voluntaris”

Les tasques més habituals són de millora del bosc. Es fan tales selectives per afavorir l’estabilitat dels boscos de pi negre, roure, pi roig i faig i també es recuperen camins, pastures i elements singulars del paisatge com sèquies o murs de pedra seca. A més a més, es col·labora amb els biòlegs de la Generalitat de Catalunya amb els censos de població de gall fer, una espècie pirenaica amb problemes de conservació. En alguns casos també s’han realitzat actuacions de bio-enginyeria, que permeten aprofitar els materials naturals com troncs i pedres per construir solucions contra les esllavissades i l’erosió provocada per les torrentades dels barrancs del Pirineu.

Una experiència al bosc

L’Elisabet Vilalta va participar l’estiu del 2015 en una de les estades organitzades al Pallars Sobirà. Vilalta coneixia a persones que col·laboraven des de feina temps amb el projecte i li havien parlat molt positivament de la iniciativa: “Realment la idea sonava genial: una setmana vivint en mig del bosc, llevant-te i anant a dormir amb el sol, treballant cada dia amb l'equip de voluntàries en un projecte de manteniment de l'entorn… ja feia temps que em seduïa la idea d'anar a col·laborar-hi i finalment quan vaig tenir la oportunitat, m'hi vaig ficar de cap!”.

“El fet de treballar amb equip i que siguin feines dures físicament cohesiona molt el grup de voluntaris”, destaca l’Elisabet Vilalta, posant de relleu que tot l’equip es cuidava mútuament. “Va ser una experiència preciosa i molt enriquidora a nivell personal”, conclou Vilalta, que no dubta en recomanar aquesta vivència a tothom qui hi estigui interessat: “Comparteixes en grup, treballes en contacte directe amb la natura i et sents part d’un projecte de millora de l’entorn que any rere any va creixent amb l’ajuda dels voluntaris que hi participen”.