10 elements a tenir en compte per fer front al conflicte d'interessos

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
10 elements a tenir en compte per fer front al conflicte d'interessos
10 elements a tenir en compte per fer front al conflicte d'interessos
La Xarxa de Custòdia del Territori ha elaborat una Guia de Bones Pràctiques estructurada en 14 aspectes
La Xarxa de Custòdia del Territori ha elaborat una Guia de Bones Pràctiques estructurada en 14 aspectes

10 elements a tenir en compte per fer front al conflicte d'interessos

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

El conflicte d'interessos és una situació que es pot donar en el si de les entitats. La Guia de Bones Pràctiques de la Xarxa de Custòdia del Territori dota les entitats de recursos per poder-los tractar.

La Llei 4/2008, de 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya regula els conflictes d'interessos en associacions i fundacions. Preveu una sèrie de procediments per gestionar situacions de conflictes d'interessos, que han de ser incorporat per les entitats. La Xarxa de Custòdia del Territori ha elaborat una Guia de Bones Pràctiques estructurada en 14 aspectes destinada a millorar la qualitat de les entitats de custòdia, i a legitimar-ne l'activitat enfront possibles conflictes d'interessos. En destaquem 10 elements importants.

1. Prevenir el conflicte: definir i identificar

La situació de conflicte d'interès és la que podria afectar o podria semblar que afecta, el judici o la conducta d'algun o algunes de les persones vinculades a l'entitat en perjudici dels interessos de l'entitat. Pot aparèixer en qualsevol moment, perquè les persones membre de les juntes de les associacions tenen familiars i persones vinculades, o activitats pròpies que es podrien veure afavorides per les decisions de l'entitat. Cal assumir que la situació es pot donar, i que aquesta no ha de representar un problema si es reconeix i es gestiona adequadament. Per això és important requerir als membres de l'òrgan de govern, personal i altres persones implicades a l'entitat a conèixer qualsevol possible conflicte.

2. L'ètica de les organitzacions

El conflicte d'interessos és un problema ètic i per això ha de ser afrontat no només des del punt de vista legal, sinó des de l'ètica aplicada. L'ètica de les organitzacions és necessària, no només per millorar la seva reputació sinó per formar una organització sòlida, coherent i capaç d'adaptar-se a les canviants circumstàncies de l'entorn mantenint la unitat dels seus membres al voltant d'un objectiu comú, que és la seva funció social i que justifica la seva existència.

3. Dissenyar una política de gestió de conflictes.

L'entitat ha de dotar-se d'una política de gestió d'interessos, un conjunt de procediments escrits a seguir per prevenir i gestionar conflictes d'interès. Definir la política significa assegurar que el procés de presa de decisions en l'entitat sigui imparcial, prioritzant sempre l'interès de l'organització davant de qualsevol interès o benefici personal d'un o diversos dels seus membres o persones vinculades a aquests, i vetllar perquè els fins de l'entitat s'acompleixi. La política ha de contemplar que les solucions als problemes creats pels conflictes d'interessos poden ser molt variades.

4. La Declaració responsable de conflictes d'interès.

És l'eina principal de prevenció, que permet a les entitats detectar interessos susceptibles d'originar situacions de conflictes d'interès, tan reals, potencials o aparents. És l'exemple més clar d'instruments legals de prevenció del conflicte d'interès, perquè faciliten des de bon principi la transparència necessària sobre les circumstàncies personals i patrimonials dels membres d'una entitat privada o un servidor públic.

5. El Formulari de comunicació de conflictes d'interès

És una de les principals eines de detecció. Permet complir el deure de comunicació, posant el conflicte d'interessos en coneixement de l'òrgan de govern de l'entitat, per escrit i aportant les proves o arguments necessaris per verificar-ho.

6. El principi de no-intervenció.

'Hom no pot intervenir en la presa de decisions o l'adopció d'acords en els assumptes en què tingui un conflicte d'interessos amb la persona jurídica". És el principi que inspira la política de gestió així com la llei. Es pot portar a terme amb dos instruments clarament delimitats, l'abstenció i la recusació.

7. L'abstenció

Quan la imparcialitat es pot veure compromesa la persona membre de l'entitat, ha d'apartar-se del coneixement i la tramitació d'un assumpte en el qual hagi d'intervenir. És la forma de preservar la imparcialitat apartant la persona del procés decisori. En cas de dubte sobre l'existència de conflicte d'interessos, s'ha d'optar sempre per l'abstenció

8. La recusació

Opera quan la persona implicada en el conflicte d'interessos incompleixi el deure d'apartar-se'n. El mecanisme de la recusació és el dret de les persones interessades en el procediment decisori a sol·licitar l'apartament del recusat per les mateixes causes per les quals s'hauria d'haver abstingut.

9. Gestió Alternativa de Conflictes: la Mediació

Si la resolució del conflicte d'interès s'enquista en el si de l'entitati abans d'arribar a obrir un procés judicial per a resoldre'l, s'aconsella fermament iniciar un procés de Gestió Alternativa de Conflictes, que contempli la mediació. La mediació és la metodologia per a la resolució pacífica dels conflictes, que es basa en una lògica de col·laboració que s'oposa a la lògica de la confrontació judicial. Presenta alguns avantatges com el fet d'evitar la via judicial, tenir costos són menors, aplicació més ràpida, cuidar les relacions entre les persones i el fet de ser preventiva, ja que centra els seus esforços a resoldre el problema de fons. Requereix la disposició i la voluntarietat de les parts per tal de participar en el procés, la necessitat de cooperar i la imparcialitat i la neutralitat de la persona mediadora. El 2009, la Generalitat va crear el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya mitjançant la Llei 15/2009 de mediació en l'àmbit del dret privat.

10: Garanties: estatuts i reglament Intern, comunicació i formacions

Per garantir l'eficàcia, és recomanable que la política d'interessos estigui integrada en els estatuts de l'entitat o incorporada en forma de reglament de règim intern. Cal assegurar que totes les persones membres disposen d'una còpia de la política i la subscriuen, després d'un procés de comunicació. És important establir formació per als membres de l'entitat en criteris legals, ètics i professionals sobre conflicte d'interessos, especialment utilitzant exemples reals de conflictes i solucions adoptades per a facilitar la comprensió d'aquesta pràctica i la seva importància.