150 racions d'estofat i macedònia per lluitar contra el malbaratament alimentari

Fins a 150 persones van acudir al Dinar Solidari contra el Malbaratament Alimentari de la UAB, celebrat al campus de la universitat el passat 12 d'abril en el marc de la Setmana Saludable i Sostenible, i que consistia, en aquesta edició, en un plat d'estofat de verdures i una macedònia de fruites recent tallades. Enguany, a més, va celebrar-se un taller per indagar en com  funciona la cadena de producció, distribució i consum d'aliments, en què van participar-hi una trentena de persones.

Paral·lelament, van recollir-se 305€ que es destinaran a la compra de conserves i que s'afegiran als més de 100 kg d'aliments recaptats en donatius fets per les persones participants al dinar. Tots els aliments secs recollits aniran destinats a entitats dels municipis propers a la universitat perquè arribin a les famílies amb què actuen.  

El dinar contra el malbaratament, a més de significar una oportunitat per no llençar aliments mengívols i alhora recaptar aliments; és una oportunitat per sensibilitzar la comunitat universitària sobre les magnituds d'aliments que acaben a les escombraries i que podrien haver-se consumit, el que suposa perjudicis mediambientals i socials.

A l'activitat, a més de l'Oficina de Medi Ambient, hi van participar les voluntàries i voluntaris del grup d'acció Menja Just de la Fundació Autònoma Solidària (FAS), l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, la Plataforma Aprofitem els Aliments i Mercavallès.

35 kg d'aliments que es podrien haver menjat, per persona i any, a les escombraries

El malbaratament alimentari és la pèrdua d'aliments aptes per al consum humà que, malgrat ser mengívols, són llençats a les escombraries. La Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, elaborada per l'Agència de Residus de Catalunya, dimensiona el fenomen a casa nostra. D'acord amb l'informe, el 58% del malbaratament de Catalunya es produeix a les llars, el que suposa que les unitats familiars llencen 151.800 tones d'aliments. És a dir, cada persona resident a Catalunya pot arribar a llençar cada any 35 kg d'aliments que es podrien haver menjat. En total, es llencen a Catalunya 260.000 tones de menjar anualment.

Llençar aliments mengívols a les escombraries té forts impactes socials, ambientals i econòmics. D'una banda, el volum de menjar llençat seria suficient per alimentar més de mig milió de persones durant un any. D'altra, produir aliments que llençarem implica unes emissions de gasos a l'atmosfera que podrien haver-se evitat. Finalment, en termes econòmics, la pèrdua d'aliments suposa una pèrdua econòmica de 112€ per habitant.

A la UAB, d'acord amb les últimes dades de l'Oficina de Medi Ambient, es llencen a les escombraries diàriament al campus al voltant de 300 kg d'aliments en bon estat que es podrien haver menjat.