Les migracions climàtiques són moviments de persones que es produeixen com a resultat dels canvis en els patrons i condicions climàtiques en diferents regions del món. Aquestes migracions són un fenomen complex i multifacètic que ha guanyat atenció en els últims anys a causa de l'impacte del canvi climàtic en la vida humana i els ecosistemes.

Aquests canvis en el clima tenen diverses repercussions en les comunitats humanes, especialment en aquelles que depenen directament dels recursos naturals per a la seva subsistència. Les migracions climàtiques poden ser causades per sequeres, inundacions, desertificació, elevació del nivell del mar i altres fenòmens relacionats amb el clima, que afecten la disponibilitat d'aliments, aigua potable, habitatge i ocupació.

Al llarg de la història, s'han produït centenars de moviments de persones a conseqüència dels canvis en el clima. L'Homo erectus, fa aproximadament dos milions d'anys, va experimentar una sèrie de migracions influenciades pels canvis climàtics i la disponibilitat de recursos naturals. Durant el període neolític, també va haver-hi importants migracions a conseqüència de les modificacions en els patrons de precipitació que van portar a la desertificació d'àrees prèviament habitades, obligant les poblacions a desplaçar-se cap a regions més fèrtils.

Precisament també la desertificació va portar els romans a abandonar àrees extenses del seu imperi, com el nord d'Àfrica i parts del Mitjà Orient. Durant el segle VIII, els vikings d'Escandinàvia van emprendre migracions cap a l'oest, colonitzant àrees com les Illes Britàniques, Islàndia, Groenlàndia i Amèrica del Nord. Aquests moviments de població es van relacionar amb canvis en els patrons climàtics, com a períodes més càlids que van facilitar la navegació i l'accés a noves terres.

Tot i aquests antecedents, no cal retrocedir milers d'anys per parlar de migracions climàtiques, sinó que es tracta d'un fenomen que, encara ara, es produeix. És per aquest motiu que en aquest llistat us resumim cinc processos de migració climàtica de l'època moderna.

Sahel

El Sahel és una franja de terra semiàrida que s'estén a través d'Àfrica, des de l'Atlàntic fins al mar Roig, i que ha experimentat sequeres recurrents i una exponencial desertificació. Aquests fenòmens han provocat la migració de comunitats rurals cap a àrees urbanes buscant millors condicions de vida i oportunitats. Les sequeres prolongades han afectat la disponibilitat d'aigua i la productivitat agrícola.

Les migracions al Sahel han tingut un impacte significatiu en la dinàmica social i econòmica de la regió. L'augment de la pressió demogràfica en les àrees urbanes ha generat nous reptes en termes d'accés a serveis bàsics, com són l'ocupació o l'habitatge. A més, l'èxode rural ha portat a canvis en les pràctiques tradicionals d'agricultura i pasturatge, la qual cosa, a més, ha tingut repercussions en la seguretat alimentària i en la sostenibilitat de la regió.

Àrtic

La fosa del gel marí a l'Àrtic a causa de l'escalfament global ha obert noves rutes marítimes i ha generat interessos econòmics a la regió. A mesura que el gel marí disminueix, s'obren noves possibilitats d'exploració de petroli, gas i altres recursos, atraient diverses empreses multinacionals a la regió.

Però, aquest fenomen climàtic també ha provocat la migració de poblacions a la recerca d'oportunitats d'ocupació i recursos naturals, així com a la reubicació de comunitats indígenes a causa de la pèrdua dels seus territoris tradicionals.

Les migracions climàtiques de l'Àrtic plantegen reptes únics tant per a les poblacions locals com per al medi ambient. Les comunitats indígenes s'enfronten a la pèrdua de la seva cultura i formes de vida tradicionals, mentre que els ecosistemes fràgils de l'Àrtic es veuen amenaçats per l'activitat humana i l'explotació de recursos. A més, l'augment de la navegació i la infraestructura a la regió plantegen preocupacions sobre la seguretat, la protecció ambiental i la sostenibilitat a llarg termini.

Illes del Pacífic

Les illes del Pacífic, com ara Kiribati, Tuvalu o les Illes Marshall, s'enfronten a l'amenaça de l'elevació del nivell del mar i els fenòmens climàtics extrems, com les intenses tempestes que erosionen les seves costes i afecten la disponibilitat d'aigua dolça de la població. Com a resultat, algunes comunitats insulars han començat a considerar la migració interna o la reubicació cap a països veïns.

Les migracions a les Illes del Pacífic posen sobre la taula la qüestió de la migració interna que planteja problemàtiques d'integració cultural i social, així com desafiaments en termes d'accés a ocupació, habitatge i serveis bàsics. A més, la pèrdua de territori i la necessitat d'adaptació al canvi climàtic plantegen interrogants sobre el futur de les comunitats i la preservació de les cultures insulars de les Illes del Pacífic.

Bangladesh

Bangladesh està situat a l’est de l'Índia, en plena badia de Bengala. Es tracta d’un país densament poblat i situat en una plana deltaica, zona especialment vulnerable al canvi climàtic. Actualment, la zona s’enfronta a una combinació d'inundacions recurrents, ciclons i sequeres, que afecten greument les àrees costaneres i agrícoles. Aquests esdeveniments climàtics extrems han provocat migracions internes, amb comunitats rurals desplaçant-se cap a àrees urbanes a la recerca de seguretat i mitjans de subsistència.

Les migracions a Bangladesh estan afectant greument a la gestió i la planificació urbana del país. L'augment de la pressió demogràfica en les àrees urbanes ha generat una demanda cada vegada més gran d'habitatges, infraestructures i serveis bàsics. A més, la pèrdua de terres agrícoles productives i l'accés limitat a recursos hídrics i aliments amenacen la seguretat alimentària i el manteniment de la població. L'adaptació al canvi climàtic i la promoció de la resiliència són crucials per a abordar les migracions climàtiques a Bangladesh i garantir la sostenibilitat a llarg termini.

Àfrica Austral

La regió d'Àfrica Austral està experimentant sequeres prolongades que han tingut un impacte significatiu en l'accés als aliments i en les condicions de vida de les comunitats rurals. Les sequeres recurrents i els patrons de precipitació alterats han portat a la disminució de la productivitat agrícola i ramadera, fet que ha provocat migracions internes i transfrontereres a la recerca de condicions més favorables.

La migració interna cap a àrees urbanes pot generar pressions addicionals en termes de serveis bàsics. D’altra banda, les migracions transfrontereres poden generar tensions i conflictes relacionats amb la competència per recursos limitats. La gestió dels recursos hídrics, la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i la inversió en infraestructures són elements clau per a abordar les migracions climàtiques en aquesta regió i garantir la seguretat i el benestar de les comunitats afectades.