7 dades sobre agroecologia i Economia Social i Solidària

“Sembrem Transformació. Un apropament des de l’Economia Social i Solidària en l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya, 2019” és el nou informe que ha elaborat Pam a Pam per tal d’analitzar les pràctiques i realitats del sector de l’alimentació amb una mirada transformadora.

L'informe avalua el compliment dels 15 criteris de Pam a Pam, que estudien la sostenibilitat de les iniciatives des d’un triple àmbit: la sostenibilitat i cura de l’equip o comunitat, l’impacte social d’aquestes en el seu retorn i l’impacte ambiental.

Tot seguit, us apropem els resultats rellevants de les 62 iniciatives entrevistades durant el 2019 comparades amb la tendència global de totes les mapades per Pam a Pam, amb l’objectiu de conèixer la realitat del sector agroalimentari.

1. Compliment de la qualitat democràtica

Si es tenen en compte les mesures que prenen les iniciatives agroecològiques per promoure una participació activa i igualitària en la presa de decisions, menys de la meitat de les entitats tenen clarament definits els protocols i mecanismes de participació. 

L’informe destaca que no hi ha massa formalitat en la presa de decisions i, a més, no són massa clars els espais de participació. En aquest sentit, només el 25% de les iniciatives vetlla per la participació de tots els membres. Això es podria explicar pel fet que aquests projectes agroecològics estan integrats per un baix nombre de persones.

Les iniciatives més joves sobresurten per un major compliment de la qualitat democràtica, fet que posa en dubte si això succeeix perquè aquests criteris perden força quan la iniciativa madura, o ho promouen les noves generacions de pageses.

Només el 25% de les iniciatives vetlla per la participació de tots els membres

2. Presència de la gestió de les cures

Per a l’Economia Social i Solidària (ESS) s’ha de fer valdre no només el producte o servei que ofereix la iniciativa, sinó també les necessitats de les persones que en són membres. En aquest sentit, si s’analitzen les condicions laborals en l’àmbit agroecològic, es denota una menor capacitat de generar pràctiques de conciliació.

Respecte a l’àmbit salarial, sí que hi ha una clara equitat si es té present el context actual de certa precarietat laboral, ja sigui pel que fa al nivell de retribucions o per una sobrecàrrega de feina. 

La gestió emocional o la prevenció de conflictes, obtenen un nivell molt baix: menys del 10% dels projectes incorpora actuacions relacionades amb aquests àmbits.

3. Incorporació de la perspectiva feminista

És encara un gran repte pel sector agroecològic incloure la perspectiva feminista en el seu funcionament. Les tendències actuals indiquen que en el sector de l’alimentació menys del 15% de les iniciatives s’han plantejat un repartiment equitatiu de tasques de visibilitat i representació, i menys del 2% té un espai de referència on tractar qüestions de gènere.

Els resultats apunten una clara masculinització dels equips que configuren les iniciatives en el sector alimentació. Fet que es repeteix en la sobrerepresentació d’homes en els òrgans de govern, amb excepció de les iniciatives de consum on hi ha una presència lleugerament superior de dones.

Els resultats apunten una clara masculinització dels equips que configuren les iniciatives en el sector alimentació

4. Construcció de Mercat Social

Si es posa la mirada en la creació de Mercat Social, les iniciatives de l’àmbit agroecològic apunten un bon resultat, i se’n destaca la priorització que acostumen a fer de proveïdors de proximitat. En aquest sentit, el 96,55% de les iniciatives aposten per la proximitat i el 70,69% ho fan perquè proveïdors siguin de comerç just.

En aquesta línia, segons l’informe les entitats prefereixen distribuir productes a través de circuits curts de comercialització que es basen en la relació directa amb els consumidors finals o amb un sol intermediari.

El 96,55% de les iniciatives aposten per la proximitat

La implementació de finances transformadores encara es considera baix, amb el 21,74% de les iniciatives que hi tenen crèdits i prop del 36% que hi tenen alguna part dels seus recursos o operativa. No obstant això, els resultats són valorables si es té present que la distribució de les finances transformadores és desigual en el territori.

5. Grau d’impacte social

Si, per una banda, les iniciatives agroecològiques mostren un compliment molt baix en relació a les pràctiques vinculades a la cohesió social, per l’altra, destaquen pel seu gran grau d’arrelament del territori. 

La priorització que les iniciatives agroecològiques fan de la provisió de proximitat, ha comportat segurament que aquestes coneguin bé el territori on desenvolupen l’activitat, participant en espais i xarxes comunitàries del municipi, i contribuint així a l’enfortiment del teixit associatiu.

6. Nivell d’impacte ambiental

La preocupació per l’impacte ecològic que generen les activitats de les iniciatives agroecològiques es té ben present. Se’n destaca el criteri de sostenibilitat ambiental, amb un 95% d’iniciatives que prioritzen el consum ecològic o un 82% que prefereixen el consum provinent de projectes agroecològics.

També posen la mirada en la realització de pràctiques per la minimització de residus col·laborant amb entitats que puguin reaprofitar els materials.

7. Ús de llicències lliures i TIC

Com passa en molts d’altres sectors de l’ESS, les iniciatives agroecològiques no prioritzen la utilització de recursos sota llicències lliures.

Aquest poc ús no es pot vincular a l’escassa implementació de les TIC en el sector agroecològic, sinó més aviat a la baixa sensibilitat respecte a aquest criteri, ja que és ben present l’ús de xarxes socials com l’Instagram, amb més d’un 45%, o de web corporativa, amb vora el 40%.