L'elaboració dels censos d'aus és una iniciativa que es du a terme amb la implicació del voluntariat ambiental. En l'edició del passat mes de gener, 37 voluntaris i voluntàries ambientals van aconseguir censar 7511 ocells en un tram de 100 km de riu, repartits en 8 sectors.

La complicitat de les entitats ambientals

Des de 1989 entitats ambientals com el Grup de Naturalistes d'Osona (ICHN -IEC), el Grup d'Anellament de Calldetenes - Osona GACO i el GEDENA - Ripollès col·laboren amb el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter, que coordina el cens d'ocells aquàtics hivernants de l'Alt Ter.

El cens forma part del cens del conjunt de Catalunya, del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat.

Les aus que passen l’hivern a l’Alt Ter

Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l'estat de conservació d'aquestes espècies i, a escala local, la capacitat d'acollida de les zones humides catalanes. En aquest cas, el cens aporta dades sobre els ocells aquàtics hivernants de l'Alt Ter, en el sector del Ripollès, l'Osona i una part de la Selva, fins a l'embassament del Pasteral.

Com es fa un cens d’aus

L'objectiu és comptabilitzar el màxim d'aus que es puguin identificar, per tenir dades sobre l'estat de les poblacions. També es recullen algunes dades vinculades a la presència de mamífers, com la rata, la rata d'aigua o ratbuf, el senglar, la guilla, el teixó, la llúdriga, el visó americà, etc.

Durant el vespre es realitzen els censos específics de les joques o ajocadors d'ardeids, corbs marins i làrids presents a cada sector. Per això també s'enregistren les coordenades UTM, tant de les joques com dels sectors visitats, o les dades meteorològiques de temperatura, glaç, boira, estat del cel, i nivell de l'aigua –sobretot als pantans-. Tot i la tardor força calorosa i eixuta, els nivells d'aigua al pantà el dia del cens es mantenia acceptable.

El seguiment d'aquestes joques al llarg de l'hivern pot aportar informació complementària de les espècies i permet detectar-hi alteracions i/o desplaçaments de les poblacions.

Les dades obtingudes, com els altres anys, s'uneixen a les d'altres censos que es porten a terme simultàniament a Catalunya i tot Europa.

Corbs marins, gavians argentats i ànecs collverds

Dels resultats presentats, destaca el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que es reprodueix al nord d'Europa i hiverna de manera força abundant als països mediterranis. Al cens del 16 de gener es van comptabilitzar fins a 651 corbs marins a l'embassament de Sau. La població de corbs marins fluctua entre els 400 i els 800 ocells. Les variacions es poden explicar en relació a les mesures de control, a la pressió dels pescadors, al mediterrani o al nord d'Europa, o a les alteracions climàtiques.

El gavià argentat (Larus michaelis) segueix essent molt abundant a Osona.

També cal remarcar la presència de molts ànecs collverds –1.473-, que ha mostrat un augment important el darrer any, sobretot als nuclis urbans de Roda de Ter i Manlleu.

D'altra banda, diverses espècies d'ardeids, com el martinet blanc (Egretta garzetta) -8 exemplars-, el bernat pescaire (Ardea cinerea) -90-, l'agró blanc (Casmerodius albus) -6- o l'esplugabous (Bubulcus ibis) han mostrat una lleugera recuperació l'any 2016.

Es pot destacar el cas dels esplugabous, no detectats durant el dia del cens, tot i que durant bona part de l'hivern s'han anat observant en dormiders a Osona grups de fins a 223 exemplars –entre esplugabous i martinets blancs-.

L'any passat es van arribar a censar un total de 4.993 ocells, en uns 100 km de riu repartits en 8 trams de riu i es van visitar joques de corb marins, làrids (gavians) i ardeids. El resum de dades dels anys anteriors es pot consultar aquí.