Anna Puixeu: "Hem de tornar als territoris una sobirania alimentària que han perdut"

L'any 2022, arran d'una idea sorgida durant la pandèmia de la covid, un grup de veïnes de la Vall de Camprodon (al Ripollès) va decidir crear la Fundació Comunitària Vall de Camprodon per impulsar projectes amb l'objectiu de millorar el benestar de les vilatanes dels sis municipis que formen la Vall: Camprodon, Sant Pau de Segúries, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases. Des de llavors, han promogut una quinzena de projectes en els àmbits de la cohesió social, la cultura, la salut i l'esport dirigits a tota la gent de la zona, sobretot a joves i persones grans. 

D'entre tots aquests projectes, destaca un anomenat Valls Circulars, que té la complicitat dels ajuntaments, les agricultores i les ramaderes de la Vall per donar un impuls al sector agrari a través d'incorporar nous conreus per fer front al canvi climàtic, noves tecnologies i buscar noves formes de finançament. La fundació ha engegat aquest projecte amb la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i finançat, en part, pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Hem parlat amb l'Anna Puixeu, coordinadora de la fundació, perquè ens expliqui més coses sobre Valls Circulars i l'entitat. 

Quin és l'objectiu del projecte Valls Circulars? 

Amb el projecte Valls Circulars volem buscar noves vies de finançament i explorar noves varietats de cultiu de cara a la resiliència i l'adaptació al canvi climàtic, que ens permetin valorar quin és el futur de la Vall de Camprodon, i per donar responsabilitats a la gent que es dedica al sector ramader i agrícola a la Vall. 

Creiem que podem explorar quins eren els antics cultius que tenien sortida a la Vall o varietats que es puguin adaptar a la zona, sigui per la situació actual o futura. 

Què vol dir incrementar el valor afegit dels productes i què proposeu per dur-ho a terme? 

Vol dir produir-los, vendre'ls i, d'alguna manera, consumir-los a la Vall. És un projecte que el que vol és tancar el cercle de l'agricultura i la ramaderia. Per exemple, amb la vedella, ens agradaria poder fer la cria, l'engreix, el sacrifici i el consum, tot a la Vall, per poder menjar una cosa que prové d'aquí i que està alimentada amb el menjar que tenim aquí. És també una oportunitat perquè la gent del territori es pugui quedar i es dediqui a una cosa que li surti rendible. 

"El sistema ens ha abocat a perdre una mica la identitat del territori."

Molta gent decideix marxar de la Vall i de la comarca pel tema laboral. 

Exacte, o bé decideixen marxar o bé el negoci familiar que havien tingut no és rendible. I això ens ho hem de plantejar. Com pot ser que tot això estigui desapareixent? Com pot ser que ja no hi hagi granges de porcs aquí i que estiguem depenent d'altres països quan la terra i la natura ens donen molta riquesa? Això, per a nosaltres, és un pas més per tornar als territoris una sobirania alimentària que han perdut. Tant de bo això serveixi d'exemple a altres zones de Catalunya i ens replantegem perquè tantes coses s'han perdut. Al final, el sistema ens ha abocat a perdre una mica la identitat del territori.

Heu pogut fer una primera proposta de quines serien les noves tecnologies i les noves produccions aplicades a l'activitat agrària? 

De moment no. Ara estem en fase d'estudi del programa, o sigui, fent entrevistes i valorant quines són les oportunitats que podem explorar. 

Llavors, el que es farà és finançar un mínim de sis proves pilot amb els recursos que tenim i valorar, dintre de cada pilot, què és el que hem de fer quant a producte i quant a tecnologia perquè volem apostar per tecnologies innovadores de futur i demostrar que es poden portar al territori rural.

En què consisteixen les proves pilot? 

Encara no s'han triat, però, per exemple, es valorarà si es fa amb arbres fruiters, amb vinyes o amb algun producte ramader. El que estem fent ara són entrevistes a gent del territori, majoritàriament gent gran que tingui antigues llavors o que sàpiga d'antigues plantes que s'havien cultivat a la Vall de Camprodon. A partir d'aquesta investigació, el que intentarem és recuperar llavors o intentar-les anar a buscar a un altre lloc de Catalunya per veure si es poden adaptar a la climatologia de la Vall per després demostrar, mitjançant investigacions, quina és la rendibilitat, a quin preu s'haurien de vendre, qui les podria plantar i en quines condicions. 

És un projecte molt ambiciós en el sentit que nosaltres tenim un altre projecte com a fundació, en l'àmbit de la Vall, que és transformar i tendir cap a la bioeconomia i, dintre d'aquesta, hi ha una part que és la transició alimentària. Per això creiem molt en aquest projecte. 

Ja ha començat alguna de les proves pilot? 

Després d'aquesta fase de prospecció i investigació seleccionarem les que creiem que poden ser més interessants per al projecte. Parlem de sis perquè ens agradaria portar-ne una a cada municipi de la Vall i, per això, es va fer la presentació del projecte a persones que tinguin terres i vulguin que es faci aquest estudi als seus terrenys. 

A més, la Vall de Camprodon té una climatologia i una orografia molt variades, ja que, per exemple, les condicions climatològiques i ambientals de Sant Pau de Segúries són molt diferents de les de Molló, el que ens permet explorar noves varietats. En funció dels recursos del projecte, el que signifiqui cada estudi, en podrem fer més o menys. 

Quantes ramaderes i agricultores s'han sumat al projecte? 

Vam fer dues presentacions, una a Camprodon i una a Vilallonga de Ter, hi van assistir entre quaranta i cinquanta persones, i la majoria hi van estar interessades. Alguns són petits productors, altres són més grans, però la veritat és que estem molt contents de la rebuda, fins i tot, pensant que haurem de dir que no a molta gent, i això és una cosa que no ens pensàvem. 

És un projecte que s'ha impulsat juntament amb la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, que engloba els sis municipis. Per tant, això és una estratègia de Vall, no de fundació, i el que volem nosaltres és el bé de tota la Vall, des del sector primari fins a fer que la gent jove es pugui guanyar la vida aquí i accedir a aquestes oportunitats. 

"La veritat és que la rebuda dels ajuntaments ha sigut molt bona i han posat tota la predisposició possible." 

Com han rebut els municipis aquest projecte i quina és la seva implicació? 

Aquest va ser un projecte que nosaltres ja havíem redactat, però vam poder impulsar gràcies a la Mancomunitat, que ha estat qui ha liderat i ha cregut en aquest projecte i la veritat és que la rebuda dels ajuntaments ha sigut molt bona i han posat tota la predisposició possible. 

Realment, és un exemple perquè, si hem de destacar una cosa del projecte és això, la bona acceptació que han tingut els municipis i que hi han cregut molt, ens han ajudat a fer la informació arribés a tothom, que el projecte tingués un sentit i que es fes una bona difusió perquè hi hagi sortida i sigui un projecte real, que no es quedi en un calaix. 

Aquest projecte es va començar a impulsar fa uns mesos, abans de les protestes de la pagesia. Ara agafa encara més importància? 

Totalment. És un exemple de valorar quines són les oportunitats que tenim a l'abast i és un projecte que està fet amb persones que coneixen la Vall. Això és el més important perquè no volem que vinguin projectes que estan redactats en un lloc més enllà del nostre territori. I pensem que això és una oportunitat. 

El director tècnic és en Guillem Pastoret, enginyer i amb molt de coneixement de la zona, i ens ajuda molt tenir-lo a ell com a referent. També col·labora L'Espigall, que és una consultora agroalimentària, que ens ajuda a fer els estudis i que sigui un projecte amb tot el sentit del món. 

Quan i per què va néixer la Fundació? 

La Fundació es va forjar durant la pandèmia, quan en Salvador Mas de Xaxàs tenia una preocupació pel futur de la Vall, les persones joves i què passaria amb el territori si no es dinamitzava d'una forma correcta. Va reunir diverses persones de la Vall i entitats per proposar-los-hi la idea de fer una fundació comunitària per impulsar projectes des de la comunitat i per agrupar necessitats. 

Al principi es va fer un grup de treball d'unes cinc o deu persones, i a partir d'aquí va anar creixent amb l'objectiu de promoure el benestar a la Vall de Camprodon. Després, vam fer un patronat i ara ja estem fent molts altres projectes amb els instituts, amb les escoles i amb la gent gran. Després de dos anys, tenim uns quinze projectes engegats. 

La vostra és una fundació comunitària que, com dieu, n'hi ha molt poques al país. Per què vau decidir triar aquesta tipologia i com es diferencia d'altres tipus de fundacions? 

El concepte fundació comunitària és molt nou i, de fet, n'hi ha molt poques en l'àmbit català i espanyol. Les fundacions com a entitat tenen una missió de resoldre algun problema o necessitat concreta a la societat. En canvi, la fundació comunitària no té una missió específica. Per exemple, nosaltres volem promoure el benestar de la Vall de Camprodon amb diferents projectes i diversos àmbits. 

Ens vam constituir amb un capital fundacional de cinquanta-quatre persones de la Vall. Ha sigut un capital comunitari, no hi ha hagut ningú que hagi donat els diners per fer la fundació. Ens donem recursos per impulsar projectes per a la comunitat.