Biodiversitat a Catalunya

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Biodiversitat a Catalunya

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)

Resum: 

La publicació "Biodiversitat a Catalunya: el repte de la conservació" recull un seguit d'activitats, actuacions i projectes promoguts o participats per la Generalitat de Catalunya -i altres actors com les universitats o les entitats ambientals- sobre com preservar la diversitat biològica de casa nostra.

Es tracta d'una publicació digital, editada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, que s'ha presentat al Congrés Mundial de la Natura, de l'UICN celebrat del 6 al 15 de setembre a Corea.

A Catalunya, la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat s’emmarca en els principis del Conveni per a la diversitat biològica de les Nacions Unides (CBD) , i també en l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat fins al 2020. Els Objectius d'Aichi, aprovats l’any 2010 a Nagoya, durant la cimera de les Nacions Unides sobre biodiversitat, marquen el rumb per redreçar el desenvolupament cap a la conservació dels hàbitats i les espècies, el manteniment dels béns i serveis ambientals i l’ús eficient dels recursos naturals.

El repte és desplegar en clau local aquests objectius globals derivats del CBD, i promoure una acció governamental concordant, a l’empara del Pla d’acció dels governs subnacionals, les ciutats i altres autoritats locals sobre biodiversitat 2011-2020. Catalunya, involucrant-se en aquestes estratègies i directrius d’àmbit internacional, busca espais on compartir experiències per enriquir la seva Estratègia de biodiversitat.

Les propostes o exemples presentats en aquest llibre s'agrupen en tres àmbits: el coneixement, la conservació i l'ús sostenible del patrimoni natural.

El coneixement

La publicació remarca la importància de generar, organitzar i fer accessible la informació sobre el patrimoni natural a Catalunya (Cartografia dels hàbitats a Catalunya, Banc de dades de biodiversitat de Catalunya, Inventari d’espais d’interès geològic) i com l'avaluació de components del patrimoni natural permet prioritzar i orientar adequadament la seva gestió (avaluació del grau d’amenaça i l’estat de conservació dels hàbitats, recerca aplicada sobre els sistemes naturals). Per últim, aquest apartat recull com s'identifiquen les tendències mitjançant programes de seguiment (cartografia d’espècies d’interès per a la conservació, seguiment dels ocells a Catalunya, seguiment de papallones diürnes, seguiment de la biodiversitat marina).

La conservació

En relació a la recuperació de les espècies amenaçades, el llibre destaca el pla de recuperació del trencalòs, la reintroducció del xoriguer petit i el pla de conservació d’una espècie endèmica: el tritó del Montseny.

Com a segon punt, es ressalta la protecció del 30% del territori català, i es fa un repàs del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.

Per il·lustrar la restauració dels ambients naturals degradats es recull la restauració d’una zona humida: l’Estany d’Ivars i Vila-sana, la restauració ambiental al Parc Natural de Cap de Creus: la deconstrucció del Club Med, i la restauració de la connectivitat a l'eix transversal (C-25).

També es fa necessària la gestió dels espais protegits humanitzats, tot conciliant la seva conservació amb l'ordenació de l'ús públic i el desenvolupament sostenible del territori.

I, per últim, la promoció de la custòdia del territori, que s'està consolidant a Catalunya com una estratègia innovadora per a la conservació del territori i la biodiversitat en espais públics i privats. Aquí s'apunta l'acord de col·laboració del Departament de Territori i Sostenibiliat i la Xarxa de Custòdia del Territori 2011-2014 i les subvencions a entitats de custòdia.

L'ús sostenible del patrimoni natural

Aquest apartat comença amb la garantia d'un model territorial sostenible, és a dir, una planificació territorial integrada que incorpora els objectius de conservació del patrimoni natural i que garanteix l'articulació adequada amb el sistema de ciutats i infraestructures. Com a exemple d'aquest model, es presenta el pla territorial metropolità de Barcelona i el pla director urbanístic del sistema costaner.

Reorientar les polítiques sectorials, aquest és un altre objectiu de l'ús sostenible del patrimoni natural, amb actuacions com l’avaluació ambiental estratègica, les mesures agroambientals en prats i pastures o la millora dels ecosistemes aquàtics.

I integrant els objectius de conservació en polítiques com les d'ocupació, turístiques, industrials, energètiques, es promouen noves oportunitats (com per exemple el Pla d’acció d’agricultura ecològica, o el turisme i la conservació de la natura a la zona volcànica de la Garrotxa).

Finalment, el reforç de les polítiques davant el canvi global comporta adoptar mesures de mitigació del canvi climàtic o adoptar criteris de responsabilitat exerior en la conservació de la biodiversitat.

Podeu consultar o baixar-vos la publicació des del web del Departament de Territori i Sostenibilitat, ja sigui en català, castellà, anglès o francès i amb dues modalitats: per a dispositius amb lector Flash o per a dispositius mòbils.

Afegeix un comentari nou