Canal Malaia visibilitza l'impacte del consum excessiu de roba a les xarxes socials

La indústria tèxtil és la segona més contaminant del món, només per darrere de la petroliera. Les substàncies químiques utilitzades per confeccionar la roba contaminen sòls i rius, el que suposa un gran impacte en la flora i la fauna, així com en la vida de les poblacions que viuen a prop. Aquest fet s'explica sobretot pel desenvolupament del 'fast fashion', un model que s'ha intensificat en les darreres dècades i que es basa en la rotació de peces barates i de poca qualitat.

Aquest model, agressiu amb el medi ambient, fa que, de mitjana, només ens posem cada peça de roba unes set o vuit vegades abans de llençar-la. El baix cost de la roba, la recompensa que ens genera comprar-la, el nombre de botigues de grans empreses que hi ha al nostre voltant, les campanyes de màrqueting o les facilitats per rebre els productes a casa, són alguns dels motius que ens fan caure en aquest consumisme brutal de roba del que beu aquest model.

Cal destacar que les conseqüències d'aquest model recauen sobretot en els països del sud global. La indústria tèxtil deslocalitza les fàbriques cap a països amb menys recursos, on l'impacte és encara major per la manca d'infraestructures o dependència dels recursos naturals afectats. A més, els efectes no són només mediambientals, ja que el 'fast fashion' també aguditza les desigualtats socials a través de les vulneracions dels drets laborals que genera en aquests països.

Malgrat la cara fosca que hi ha darrere de la roba que vestim, gran part de la societat encara alimenta aquest model que ens porta a consumir sense fi. La situació és especialment destacable entre la gent més jove, col·lectiu que, per diverses circumstàncies, consumeix aquests productes habitualment i sense que, en gran part dels casos, siguin conscients de l'impacte que tenen aquestes accions.

Per tal de fer visible aquesta situació entre el jovent, des de la Coordinadora pel Comerç Just i les Finances Ètiques (La Coordi) han impulsat una campanya sobre consum i roba, juntament amb Canal Malaia, una plataforma de continguts audiovisuals, impulsada per joves, i dirigida a un públic adolescent i jove, que té l'objectiu de potenciar el contingut en català en plataformes com YouTube, Tik-Tok o Instagram. L'acció compta amb el suport de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

Laia Argelaguet, Reich Roca i Mariona Batalla

La campanya té com a epicentre una sèrie de vídeos de tres creadores de continguts catalanes que formen part de Canal Malaia: la Laia Argelaguet, la Reich Roca i la Mariona Batalla. En aquests vídeos, que es difonen a través de les diverses xarxes socials de la plataforma, es tracten diferents aspectes al voltant del consum de roba, dels seus impactes ambientals i socials, i de les alternatives de comerç just que hi ha a l’abast.

"Crec que els joves som molt conscients que comprar roba a botigues com Shein o a Zara no és bo pel medi ambient i que molt sovint genera desigualtats socials. Estem molt conscienciats, però tots estem plens de contradiccions, i crec que hi ha factors, com l'econòmic, la felicitat que ens genera fer una compra o l'accessibilitat a les botigues físiques o online, que ens porta a consumir roba sota aquest model", explica la Laia Argelaguet.

En el seu vídeo, Argelaguet exposa els impactes que genera la indústria tèxtil basada en el 'fast fashion', i expressa aquestes contradiccions a les quals fa referència a l'hora de comprar roba:

Els vídeos que vertebren la campanya també tracten d'exposar opcions de fer una compra més sostenible de roba i visibilitzar projectes concrets que s'erigeixen en alternatives a les botigues de les grans empreses, com ara el contingut realitzat per la Reich Roca. Una d'aquestes alternatives són les botigues de segona mà, una gran opció tenint en compte que el producte que venen és molt més sostenible que qualsevol peça de roba nova.

"Hi ha certa tendència a la reutilització de roba en part de la societat, i això ho veiem molt positivament. Entenc que comprar un jersei per cent euros, per molts anys que duri, pot tirar enrere el jovent. Però la roba de segona mà és una gran opció, sobretot tenint en compte el seu baix preu i que ja està confeccionada", afirma Carla Liébana, membre de La Coordi. "En aquest sentit, hi ha un recorregut a fer, i crec que cada vegada més persones estan anant cap aquí", valora.

Un dels aspectes importants de la campanya és que els perfils de la Laia, la Reich i la Mariona van en línia amb els valors de La Coordi. "Teníem la cap que fossin persones que es creguessin el que estaven dient. Elles tres havien tractat anteriorment temes similars, i vam veure de seguida que teníem uns valors que podien quadrar", expliquen des de La Coordi.

Acostar el consum responsable al jovent

No és la primera vegada que La Coordi i Canal Malaia treballen conjuntament per generar contingut relacionat amb el comerç just i finances ètiques. Fa un any i mig, a la segona temporada del Bar Malaia, es van tractar diversos temes vinculats amb les economies transformadores. "Vam valorar molt positivament aquesta col·laboració, així que vam decidir repetir-la amb la campanya de consum de roba", afirma Liébana.

"Entenem que parlar de consum responsable als joves és complicat, sobretot en un moment de crisi i precarietat en el qual molts es troben", considera Liébana. "Com no volíem parlar per ells, és molt important acostar aquests temes perquè ells se'ls facin seus, motiu pel qual, per a la campanya especialitzada en tèxtil vam pensar en Canal Malaia per divulgar tot el que tenia a veure amb consum i roba d'una manera diferent", afegeix.

De moment, des de La Coordi han rebut respostes molt positives, sobretot per part del propi sector. "El que ens passa a la majoria és que normalment ens perdem molt amb el purisme dels nostres discursos, i de vegades ho acabem fent avorrit. Campanyes com aquesta també poden ajudar a sensibilitzar el sector que cal obrir-nos una mica i col·laborar amb gent que es troba fora de les entitats. És probable que el que volem traslladar tingui més impacte o s'expliqui d'una forma més entenedora entre la població", sentencia.