Carla Cornella: "El grau d'aplicació de la llei de protecció dels animals és poc contundent"

Des de l'any 2004, la Fundació FAADA per l'Assesorament i Acció en  Defensa dels Animals planteja projectes per a sensibilitzar les persones i proposar alternatives als sectors empresarials que, directa o indirectament, causen maltractament als animals.  A banda de campanyes per la tinença responsable, treballen en relació als models de zoos, delfinariums, el tractament dels animals en el sector del turisme, els espectacles, les festes tradicionals.  Desenvolupen projectes també al voltant de la criança ètica dels animals de consum i vestimenta, i de la  caça i experimentació.

Quina és la missió de la vostra entitat?

La missió de FAADA és promoure el respecte pels animals als àmbits socials, legals i educatiu; la nostra finalitat és incidir en fomentar un canvi social per instaurar una convivència respectuosa entre tots els éssers vius, animals i humans.

Vam començar el 2004, i hem anat evolucionant. Hem arribat a la conclusió que no podem ser un front si no un aliat entre tots els sectors que causen patiment als animals, per donar-los eines per reconduir les seves actuacions.

Quina és la realitat que tenim a Catalunya?

En l'àmbit normatiu la legislació que protegeix els animals a Catalunya comparativament és de les més avançades a escala estatal, encara que el grau d'aplicació per part de les administracions públiques que han de vetllar per què es compleixi és poc contundent. Les entitats mirem de donar-los eines per a facilitar la intervenció en els casos de faltes o delictes. La llei  122/2003 de protecció dels animals va ser pionera, però no es pot aplicar amb la seva màxima expressió perquè no s'ha desenvolupat el reglament.

També he de dir que a nivell social la ciutadania cada cop es mobilitza i s'implica més, sobretot pel que fa als animals de companya, amb els que la gent estableix un vincle; però pels animals que consumim i amb els que ens vestim, ens costa més prendre accions i mobilitzar-nos, perquè hem crescut integrant la idea que són per menjar-los, i, com a més a més els tenim lluny, no els protegim igual.

És cert que és creixent la simpatia pel canvi d'hàbits per tal que no repercuteix en els animals. Per exemple Barcelona acaba de declarar-se ciutat amiga de la cultura vegetariana i vegana. El procés no ha fet més que començar, fins arribar a un model respectuós; i sobre tenir molt en compte que totes les nostres accions tenen una repercussió sobre els altres, siguin animals o persones, i que, per això hem de ser conseqüents i responsables. Com deia Plató: "buscant el bé dels altres trobo el meu".

La declaració de Barcelona va ser tractada a nivell en el consell municipal de protecció dels animals, l'òrgan de participació del qual formem part les entitats; era una proposta que tots advocavem, la va liderar el grup d'esquerra i va ser aprovat amb majoria.

En el consell, també participen en la comissió de treball que promourà la modificació de l'ordenança de protecció dels animals a la ciutat per finalitzar la tracció animal a la ciutat, fruit d'una denúncia per la mort d'un cavall l'any passat.

Està havent-hi un debat molt interessant a Barcelona, al voltant del model de zoo que vol la ciutat. Col·laborem en la comissió, molt heterogènia, que incorpora els grups polítics, 4 entitats de protecció i experts, òrgan del zoo, i federacions de veïns. En el cas d'un zoo com el de Barcelona, que és municipal, la ciutadania ha de tenir veu sobre quin model de zoo es vol, i aprofundir en com Barcelona vol mostrar-se davant del món, si vol ser una ciutat moderna que vetlla pels animals.

Estem treballant també en la redefinició i descatalogació d'espècies del delfinarium, i en la comissió per gestió ètica de les poblacions animals a la ciutat, és a dir, com es gestionen les poblacions de gavines, cotorres, porcs senglars...

Les espècies catalogades com a invasores, com per exemple les cotorres, estan sota una normativa que permet treure concursos públics per la seva retirada; habitualment es capturen amb xarxes i es gasegen. Nosaltres vetllem perquè no hi hagi només una visió negativa de la ciutadania, i no siguin vistes com a plaga, i treballem per anar l'arrel del problema. Per exemple promovem que s'aporti alimentació que inhibeixi el cicle reproductor de les espècies invasores, més que deixar que es reprodueixin incontroladament per a després matar-les. Està demostrat que a mitjà termini és més rendible, més eficaç i alhora més ètic. D'altra banda, cal fer pedagogia per evitar que les espècies exòtiques siguin abandonades al medi natural, i fer entendre el mal que es fa quan s'abandona, per exemple, una tortugueta de florida.

Cada cop més ajuntaments veuen les entitats de protecció d'animals i les persones sensibles com a aliats i col·laboradors per a fer les coses una mica més bé.

També som mediadors amb la industria, com la de l'espectacle i del turisme que fan ús d'animals, per mirar de trobar conjuntament solucions respectuoses amb els animals i amb la societat. 

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Nosaltres no gestionem centres d'acollida d'animals, en lloc de recollir animals del carrer intentem treballar perquè no hi arribin mai, tant per la via legal com per la prevenció. Els voluntaris són un eix fonamental per l'entitat i per la nostra feina; i volem que hi hagi un retorn cap a ells. Actualment comptem amb unes 23 persones, que s'impliquen tant en accions de carrer, de suport, i en l'elaboració d'informes veterinaris i especialistes. A l'equip tenim veterinaris, biòlegs, advocats, periodistes, i persones que s'involucren en accions de carrer.
 

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

El que mobilitza una persona o altra serà una realitat per cada persona, de voler-se sentir útil. Amb nosaltres en particular crec que senten que poden contribuir a provocar un canvi social, i un benefici pels animals i la societat. Veure que la feina que fan té una incidència i un resultat, i també tenen un retorn perquè poden aprendre competències i habilitats professionals.
 

Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys?

Tandebó un dia no gaire llunyà no sigui necessària la feina que estem fent, i que hi hagi una societat amb una relació més saludables i harmònica amb els animals. Però crec que és una mica utòpic. És possible que seguirem treballant de la forma més respectuosa i cooperativa, sobretot amb col·lectius que no perceben la realitat com nosaltres, p. ex. l'industria que n'extreu un profit.
 

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Afortunadament en recordo molts. Com la votació al parlament per la ILP sobre les curses braus, tot treballant de costat amb altres entitats. O com la fi de les paradetes animals a la Rambla. Però emocionalment, el que em va remoure l'estómac va ser el rescat dels tigres de Bengala a Cunit: havien estat vivint durant 10 anys en el remolc d'un camió, tancats 6 anys sense sortir ni per actuar. Tenien problemes de salut, les ungles incrustades; vam aconseguir vèncer les traves burocràtiques i legals i el juliol de 2011 vam aconseguir portar-los a un santuari a Alacant. Recordo com van sortir els animals, van rebolcar-se, i van jugar, mirant el cel... Encara sento pell de gallina...

Ara estem implicats en el rescat de 2 ossos a Arties.