“Si hagués de resumir en una paraula el resultat de la COP28, diria que ha estat decebedor”, assegura el Miquel Vallmitjana, coordinador de l'àrea de Canvi Climàtic d'Ecologistes en Acció. Aquest sentiment de decepció, fins i tot de fracàs, coincideix amb el sentir general dels moviments i entitats ambientals davant del desenllaç de la 28a Conferència de les Parts (COP) de la Convenció Marc de l'ONU sobre el Canvi Climàtic, que s’ha celebrat entre el 30 de novembre i el 12 de desembre a Dubai.

Existia un consens molt ampli sobre el fet que aquesta cimera del clima havia de ser la que, d’una vegada per totes, expressés sense reserves ni subterfugis la necessitat d’eliminar els combustibles fòssils per enfilar la sortida de l’atzucac climàtic que amenaça el futur del planeta.

En canvi, el document final que ha sortit de la COP, acordat a última hora i presentat pel seu controvertit president, Sultan Ahmed al-Jaber, parla textualment de “fer una transició per allunyar-se dels combustibles fòssils en els sistemes energètics, d'una manera justa, ordenada i equitativa, i accelerar les accions en aquesta dècada crítica, per arribar al zero net el 2050".

Una redacció més aviat confusa i poc contundent respecte a la fi dels combustibles fòssils que moltes entitats, com Ecologistes en Acció, consideren del tot insuficient davant del moment crític en què es troba el planeta arran de l’emergència climàtica. Amb tot, és cert que és el primer cop que un acord de la COP menciona, d’una manera o una altra, la necessitat d’avançar cap al final de l’era dels combustibles fòssils –sobretot petroli, carbó i gas natural–, responsables de les emissions que estan sobreescalfant el planeta i causant estralls en tots els ecosistemes.

“El que és inacceptable i no es pot entendre de cap manera és com aquesta necessitat d’acabar amb l’ús dels combustibles fòssils no havia sortit en cap dels acords de les COP anteriors”, censura Vallmitjana, alhora que lamenta que el text final de la cimera “no s’atreveixi a fixar un límit temporal clar pel que fa a l’eliminació d’aquests combustibles, i més tenint en compte que molts governs ja ho van assumir a l’Acord de París del 2015”.

Aquesta manca d’ambició del document final de la cimera, pactat pels equips negociadors de cent trenta països, s’ha d’entendre, en bona part, per la resistència dels principals estats productors de petroli, encapçalats pels Estats Units i l’Aràbia Saudita, a explicitar sense embuts una fi ràpida, justa i definitiva als combustibles fòssils, tal com urgeixen totes les indicacions científiques.

Amb tot, per a moltes delegacions que han pres part a la cimera, com l’espanyola, l’acord que surt de Dubai és “històric”. Així ho ha manifestat, entre altres, la vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, qui creu que “és un acord històric en la mesura en què, per fi, després de trenta anys, el focus d’atenció se centra on havia d’haver estat sempre: sortir d’una economia basada en els combustibles fòssils”.

Més concretament, el document indica que limitar l’escalfament global a 1,5 °C requereix una ràpida reducció de les emissions, d’un 43% el 2030 i un 60% el 2035 respecte al 2019, abans d’assolir el zero net d’emissions el 2050.

L’escull dels combustibles fòssils era, sense dubte, el moll de l’os d’aquesta COP28, però l’acord final també parla d’altres mesures encaminades a mitigar la crisi climàtica com eliminar els subsidis “ineficients” als combustibles fòssils, així com triplicar les energies renovables i duplicar l’eficiència energètica de cara al 2030.

En matèria de finançament, el primer acord de la cimera va ser posar en marxa l'anomenat fons de pèrdues i danys, pactat a la cimera anterior de Sharm al-Sheikh, per afrontar la crisi climàtica per part dels països més vulnerables als seus estralls. Pel que fa a l’adaptació, s’ha considerat duplicar el finançament de les estratègies per afrontar les conseqüències de l’escalfament global.

Les organitzacions ambientals, com Ecologistes en Acció, també censuren la inclusió al text final de la COP d’allò que qualifiquen de “falses solucions” com l’energia nuclear, els combustibles alternatius o la captura de carboni i adverteix que representen “un enorme perill per a tota la humanitat”, atès que obren la porta perquè “s’anteposin els interessos empresarials i la necessitat de lucre de les grans empreses, en comptes de destinar esforços a tecnologies ja demostrades com les renovables”.

La cimera no ataca l’arrel del problema: un canvi del capitalisme dependent dels fòssils

Per tot plegat, aquest Balanç Global sorgit de Dubai “està molt lluny de la urgència actual i de ser capaç de limitar l’increment de la temperatura global a 1,5 °C”, deixa clar l’entitat ecologista, qui posa el focus en la veritable arrel del problema: el capitalisme fòssil.

“Ja érem conscients que els països reunits a la COP28 no posarien sobre la taula l’única solució a l’emergència climàtica que els moviments ecologistes sabem que existeix: un canvi radical de model socioeconòmic per deixar enrere un capitalisme que té moltes mancances democràtiques i socials, i que en l’àmbit ambiental ens porta directament a una catàstrofe climàtica”, exposa el Miquel Vallmitjana, i assegura que “mentre no ens enfoquem directament a aquesta qüestió, totes les mesures per revertir el canvi climàtic seran insuficients”.

A pesar de tot, Vallmitjana celebra que s’organitzin cimeres com les COP, que els països del món es reuneixin per treballar contra la crisi climàtica i que es produeixin avenços, encara que siguin més aviat tímids. “Està molt bé que, almenys durant una setmana, l’emergència climàtica estigui al centre de la informació i que en parlem”, assenyala.

Ara bé, és igualment cert que aquestes trobades només tenen raó de ser i poden permetre avançar si realment hi ha un compliment efectiu dels acords i compromisos que s’hi pacten. I és evident que no sempre ha estat així, ni de bon tros.

“Si aquests acords no es duen a terme, és la societat civil qui ha d'assenyalar els polítics per aquests incompliments, per això animem la població a fer-ho, com ho farem nosaltres i tots els moviments ecologistes”, diu el membre d’Ecologistes en Acció, qui sí que és optimista en aquest sentit per la sensació que s’endú d’aquesta COP: “Estic convençut que la societat civil ecologista està cada cop més unida, tant a escala local com global, per afrontar l’enorme repte que tenim al davant i lluitar contra la crisi climàtica”.