Com va néixer l'associació de periodisme Fora de Quadre?

Amb l'esclat de la guerra d'Iraq, de la mà d'equip de professionals que volien explicar allò que no surt als mitjans de comunicació convencionals, que la càmera no enfoca i que queda fora de quadre. En aquell moment també vam crear el El Diari de la pau, una publicació que es va difondre als quioscos i que va rebre un premi de comunicació i benestar social de l'Ajuntament de Barcelona. Es tractava d'un grup de periodistes i sociòlegs amb ganes d'explicar d'una manera diferent la realitat.

A partir d'aquest tema va sorgir Fora de Quadre. Vam crear una associació perquè és el que més s'adequava a les característiques del grup i la intenció del que volíem fer. D'això ja en fa 16 anys, un centenar de projectes i una quinzena de documentals. I ara estem de ple treballant en un documental d'investigació periodística que creiem que les televisions no s'atreveixen a fer. Val a dir que en la nostra trajectòria les televisions no ens han coproduït mai, no sabem si és perquè tractem temes incòmodes...

Quina és la missió de l'entitat?

Una de les coses que ens uneix és el periodisme i la producció audiovisual, i la idea és que poden ser eines per treure a la llum coses i ajudar a la transformació social. També són eines de sensibilització que ajuden a despertar la mirada crítica davant la realitat, i per això treballem molt amb joves.

Treballem al voltant de dues grans branques. D'una banda el documental sobre drets humans, pau i justícia global. De l'altra l'educació, on fem tallers de vídeo participatiu, en els que el documental esdevé l'excusa per un procés educatiu.

I des de fa 3 anys organitzem un Cicle de cinema i drets humans, que uneix les dues vessants, la projecció de documentals, activitats participatives i debat, acompanyats de materials pedagògics que treballen prèviament i després a les aules (visionat de talls de documentals, contrast de notícies, publicitat... ), perquè els joves es qüestionin les coses, treguin les seves pròpies conclusions i alimentar així l'esperit crític.

Quina és la realitat al vostre entorn?

Vivim en societat on veiem molta imatge però tenim molt poca cultura per discernir el que veiem, poca capacitat de ser reflexius amb el que estem mirant i amb les hores de consum.

És un sector molt dur i difícil, si vols dur a terme un projecte d'investigació documental, i tot està molt copat per poques productores. Davant aquest panorama vam optar per un periodisme no enfocat a generar grans beneficis sinó a tenir un impacte cultural i comunitari.

També és un moment molt ric i actiu: hi ha molts grups com nosaltres i és engrescadora la capacitat de fer xarxa i crear sinergies. Ara per exemple estem implicats amb altres 9 col·lectius (Teleduca, La Mosca TV, El parlante, Quepo, Ubutv, Neokinok, Paso a paso, Càmeres i acció) en el projecte de La Veïnal, una televisió comunitària a Barcelona.

Val a dir que hi ha crítica dintre del sector, i nosaltres ens considerem activistes de l'audiovisual... El documental ben explicat amb la història ben construïda té la capacitat d'arribar directe al cor.

Quins projectes dueu a terme?

Estem preparant documentals sobre la pau i la situació actual a Israel i a la República Democràtica del Congo, i també tenim un projecte important del qual no hi podem parlar que esperem que tingui impacte. Tenim projectes educatius amb la Fundació La Roda, amb vídeos de teatre social, com Deslimita'm, El Planeta dels contes.

També treballem amb l'Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona, la creació d'un documental sobre el projecte que duen a terme a l'Escola Ciutat Comtal del barri de Vallbona 'Nens i nenes de pau. Teixim fils d'emocions'.

A banda, estem impulsant la televisió comunitària, La Veïnal. I recentment ens acaben d'atorgar la beca DevReporter per dur a terme un reportatge sobre la lluita del poble amazic contra la mina d'Imider al Marroc.

Quines són les principals dificultats a les quals ha de fer front l'entitat?

El finançament per poder aixecar projectes és el que et permet fer o no fer. Acceptem finançament dintre dels nostres valors i això ens limita a petits finançadors, micromecenatge, i a finançament públic. En alguns projectes intuïm que no es tracta que no hi hagi recursos, sinó perquè no interessa que es parli del tema, tot i que no ens ho diuen.

Quin és el paper del voluntariat?

Som un col·lectiu molt obert en el que ha entrat i sortit gent, i nosaltres mateixos som voluntaris i voluntàries. En algun moment hem rebut intercanvis, però ara mateix no és el cas. De vegades ens escriuen joves vinculats al món del periodisme, de l'audiovisual, compositors musicals i persones relacionades amb el món social.

Quins són els projectes de futur?

Volem continuar projectes en la nostra línia de treball: drets humans, gènere, pau i cooperació, sensibilització, joves. Ens motiva que els joves es qüestionin les coses. I esperem continuar col·laboracions com la què fem amb la Fundació La Roda. Volem continuar fent documentals socials, consolidar el que hem anat fent i obrir noves línies. Vam fer una col·laboració amb Alternatives Econòmiques per visibilitzar alternatives d'economia social, de producció i consum sostenibles.

L'audiovisual t'ajuda a arribar a moltes persones. Explicar històries sustentades a una imatge facilita molt.

Quin ha estat un moment significatiu en la història de l'entitat?

L'inici va ser molt significatiu, amb la creació d'El Diari de la Pau. Es va publicar setmanalment del gener a maig del 2003, i sortia a la venda a quioscos. Som un grup molt viu i cada persona que hi ha passat hi ha deixat la seva emprenta.

Han estat importants dos reconeixements rebuts, com el Premi Joan Gomis el 2012, pel documental 'Líban pacte de silenci' de la sèrie 'Després de la Pau'. I el Premi Civisme 2016 pel Cicle de Cinema i Drets Humans, que ens va ser entregat precisament per Dolors Bassa i Oriol Junqueras.