David Guixé: "Gaudir de la natura és conèixer l'hàbitat i la biodiversitat per minimitzar el nostre impacte"

El Solsonès gaudeix d'una gran diversitat d'espais naturals, ofereix paisatges de gran bellesa i compta amb una fauna i flora molt rica, un patrimoni natural que, juntament amb el patrimoni cultural destacat que caracteritza la comarca, cal estudiar, difondre i, sobretot, protegir, entre moltes altres coses, dels impactes que poden afectar el medi natural conseqüència de problemàtiques presents a altres punts del territori, com ara la sobrefreqüentació de gent, o de problemàtiques més globals, com el canvi climàtic.

Per tractar de posar en valor aquest patrimoni natural i cultural de la comarca, a principis de segle naixia el Grup de Natura del Solsonès, una secció del Centre d'Estudis Lacetans, que organitza activitats de divulgació i conscienciació, impulsa projectes de custòdia del territori i ciència ciutadana, i estudia i fa seguiment d'hàbitats i de la biodiversitat de la comarca. Parlem amb el coordinador del Grup de Natura del Solsonès, i vicepresident del Centre d'Estudis Lacetans, el biòleg David Guixé.

Com neix el Grup de Natura del Solsonès?

Al 2003, coincidint amb el dia mundial dels ocells, una sèrie de persones que treballàvem juntes temes de natura de la comarca, vam crear aquesta nova branca del Centre d'Estudis Lacetans per aprendre i divulgar el patrimoni natural a la comarca. Als inicis érem molt pocs, ja que és una comarca amb pocs habitants, uns 12.000, quelcom que fa que la massa social sigui minsa, més encara si parlem de naturalistes. Però amb el temps el grup ha anat creixent i nodrint-se de gent del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal o a l'escola Agrària.

Estem contents perquè estem fent moltes activitats. Tenim un vessant de divulgació, amb tot un calendari d'activitats obertes a tothom, sempre gratuïtes, i molt familiar. I després hi ha tot el vessant d'estudis. Un dels projectes és el BIOSOL, la xarxa de seguiment de la biodiversitat del Solsonès. El que fem és analitzar com estan els hàbitats, fem seguiment, analitzem la flora i la fauna, i prioritzem les espècies i hàbitats que hem d'anar seguint. La majoria són seguiments oberts a la ciutadania.

Tot i aquest creixement del grup i la participació a les activitats, falta gent a la comarca interessada en la natura?

És de les preocupacions més grans que tenim. I, de fet, no fem més activitats per aquest motiu. Fa uns dies, en unes jornades a la Catalunya Central, vam coincidir amb grups de comarques amb molta més població, Osona, la Garrotxa o el Bages, i de seguida es va veure la diferència quant a nombre de persones. Quan fem seguiments de fauna, per exemple, les persones que impulsen l'activitat i posen tots els mitjans per fer-la possible, no passen de les cinc persones. En els grups de les comarques esmentades potser passen de trenta. 

Sí que és veritat que, segons quina activitat es fa, s'apunten famílies i de vegades sí que podem arribar a les vint o trenta persones. Però la gent que està al darrere, fent les activitats i portant el pes, no som més de cinc o sis persones. Aquest és el hàndicap que tenim a la comarca. I relacionat amb això, també ens preocupa, no només a nosaltres o al Centre d'Estudis Lacetans, sinó a moltes altres entitats, la dificultat d'enganxar al jovent. Costa molt, sobretot als menors de trenta anys perquè dediquin el seu esforç i temps a fer coses pels altres.

És cert que moltes entitats parlen de la dificultat d'enganxar el jovent. Per què creus que passa això?

De vegades ho comentem entre les entitats de diferents àmbits, no només de natura. Una de les coses que posem sobre la taula és que el jovent d'ara necessita inputs ràpids. Coses que no durin molt en el temps i no necessitin d'un compromís a llarg termini. Però moltes de les coses que fem impliquen tenir un compromís a llarg termini. I això els hi costa. Creiem que els encaixen activitats actives, ràpides i lligades a la tecnologia.

També hem de tenir en compte que, sobretot aquell jovent que es troba estudiant a la universitat, ja veuen prou cru el seu futur, decidir en què treballaran, i si podran fer-ho, motiu pel qual es concentren més en els estudis i no dediquen prou temps en fer coses pels altres.

Quin és l'estat del patrimoni a la comarca?

En general, l'estat és bo. Amb el que hem anat analitzant es pot considerar força bo, sobretot si ho compares amb altres regions. És cert que si ens comparem amb comarques pirinenques, per exemple, podríem dir que hi ha aspectes millorables. Però si ens comparem respecte d'altres zones, de la Catalunya central o fins i tot més meridional, és bo.

I que sigui així no és gràcies a que les generacions han estat respectuoses i sensibilitzades en la conservació del patrimoni. És així, bàsicament, perquè ha sigut una terra relativament aïllada durant bastant temps, així que l'impacte sobre el territori no va ser molt gran. Les ermites, les masies, tot està molt ben conservat. El nucli antic de Solsona està molt ben cuidat, i no s'han fet grans disbarats a nivell de grans urbanitzacions a nivell territorial.

No hi ha hagut problemàtiques d'urbanitzacions o parcs d'energies renovables com si les pateixen altres territoris?

El més important dels darrers anys ha estat l'explosió, a nivell d'urbanització, a la zona de Port del Comte, lligada a les pistes d'esquí. És una zona d'alta muntanya, amb una superfície urbanitzada i urbanitzable més gran que la capital de comarca, pràcticament. Allò impacta. Ens preocupa una mica el possible augment de macrogranges, quelcom que pot deteriorar les aigües i el subsol, a banda de tenir un impacte paisatgístic. De moment no és una gran preocupació, però serà una de les grans problemàtiques dels anys vinents, sens dubte.

"La proliferació de macrogranges serà una de les grans problemàtiques dels anys vinents, sens dubte."

Quin és l'estat dels hàbitats, la fauna i la flora?

Al Solsonès estan relativament ben conservats. Potser falta en alguns sectors una mica més de maduresa, per exemple, en els boscos, com passa en altres comarques. Però en general està bé. Quant a fauna i flora, fem seguiment a moltes espècies, la majoria té un bon estat de conservació i les poblacions es mantenen. Alguna baixa, però d'altres, com les forestals, estan millor en el seu nivell de conservació.

La majoria dels rapinyaires, per exemple, estan millors, i pràcticament tots pugen en població. També fem estudis del gall fer i del gat salvatge, i estan bé. Hi ha abundàncies relativament interessants. Això denota que aquí hi ha un tipus d'ambient agroforestal que permet una diversitat alta pel que fa al territori.

Quins són els valors que caracteritzen el Solsonès en l'àmbit de natura?

A nivell de Catalunya, comparat amb altres territoris catalans, posaria en relleu tots aquests sectors de mitja muntanya associats amb aquest sector biogeogràfic que és del Prepirineu. Tota l'àrea prepirinenca central és un sector en el qual hi ha molt relleu, és mot rocós, amb molta abundància i molt d'interès, per exemple, en fauna i flora rupícola. Hi ha un paisatge amb molt de relleu de muntanya mitjana, entre pastures i bosc, que també dona una elevada biodiversitat.

Cal destacar que tenim molts dels límits de distribució meridional de moltes espècies europees o d'ambients alpins. Les poblacions més meridionals de Catalunya de gall fer, de mussol pirinenc o de raspinell pirinenc, són al Solsonès. Tota aquesta fauna i flora, molt associada amb alta muntanya o el nord d'Europa, arriben a aquests vessants prepirinencs que engloba el Solsonès i una part del Berguedà. Així, recau una importància a l'hora de conservar-les perquè són els primers indicadors del canvi climàtic. Intentem fer un seguiment curós per veure com evolucionen.

Davant aquests valors, la gent està sensibilitzada?

Crec que falta molta feina a fer. Cal reforçar dues vessants: una, en la que també treballem, però que costa molt, que és sensibilitzar la mateixa gent del territori. Els governants dels diversos municipis han d'assumir i entendre bé que la natura, i el patrimoni en general, té un valor molt alt i que, per tant, s'han de dedicar esforços per cuidar-la, mantenir-la i millorar–la. Hi ha gent que ha de fer un canvi de xip. Si a casa teva tens patrimoni, l'has de conèixer i donar-li un valor, perquè el que farà serà donar-li empenta perquè la societat ajudi a conservar-lo.

L'altre vessant és la gent que ve, que els encanta anar a la natura. Però de vegades es confon amb que a algú li encanti la natura i l'ajudi a conservar. A molta gent li agrada gaudir a la natura en bicicleta, corrent, passejant o amb moto. Per a ells ja estan gaudint de la natura. I no és ben bé això. Gaudir de la natura és saber on estàs, gaudir de l'ambient, de l'hàbitat, conèixer el tipus de bosc, la fauna i la flora i, així, minimitzar el teu impacte.

No són conscients que, amb qualsevol activitat, l'impacte és enorme.

Hi ha gent que, per exemple, fa raquetes de neu i diu que li encanta la natura. Però no n'és conscient que a l'hivern hi ha sectors que és millor no anar-hi perquè poden ser delicats per algunes espècies. Aquesta prudència la majoria de gent no la té. La sobrefreqüentació al medi natural és impactant i a moltes zones de Catalunya és una gran problemàtica. Al Solsonès no és tan seriosa, però estem treballant amb la gent i els alcaldes perquè això no ens passi en els propers anys.

Una de les coses amb la qual estem ajudant, és a través de les àrees d'interès de conservació, una cartografia perquè tots els tècnics i els alcaldes pugui tenir un mapa amb el qual veure quins sectors són de gran interès de conservació, o si és per temes de fauna, de flora, de geologia o hàbitat. És una eina molt interessant perquè, fins i tot, la mateixa gent del país pugui anar coneixent perquè són interessants els diversos espais. Intentem donar totes les eines perquè la gent conegui els nostres valors, els estimi i els pugui anar transmetent.

Parleu sovint amb alcaldes dels municipis. Com és la relació?

No sempre ha sigut fàcil. A les persones que volem defensar el patrimoni les administracions locals, de vegades, no ens veuen com un aliat per fer un desenvolupament sostenible, sinó que de vegades ens veuen com un destorb o un adversari. No ens hem d'enganyar, això ha passat durant molts anys. Ara, hi ha hagut un relleu generacional, i les alcaldies han anat canviant. És gent més oberta. Alhora, la mateixa societat entén de la importància del patrimoni de la natura en el nostre dia a dia.

Intentem tenir més relació i poder fer més divulgació i projectes de custòdia del territori i de conservació. I a poc a poc anem fent coses, però costa. És un territori que no deixa de ser una mica tancat a nivell social, així que els has d'anar convencent. Però per exemple, una cosa que hem aconseguit, és que el 0,5% del fons del consell comarcal del Solsonès el dediquin plenament a la natura per fer tot tipus d'accions de conservació.

I la relació amb les persones propietàries?

Tampoc és fàcil. Els has d'anar convencent a poc a poc, perquè són relativament reticents. Creuen que vindrem a emprenyar, o es pensen que perdran el control sobre la finca si hi ha alguna espècie a protegir. Els diem que si tenen patrimoni, l'han de valorar. I si tenen una espècie o un arbre que és singular, el que has de fer és cuidar-lo. Per exemple, si tenen turisme rural, la gent podrà gaudir d'una roureda o del patrimoni en general, o si estan dins de Xarxa Natura 2000 podran accedir a línies de subvencions, entre altres coses.

Costa molt, però els hem d'anar explicant tot això perquè entenguin que les noves formes de governança també passen per aquí, per temes de conservar i millorar la natura i el patrimoni en general.

Quins reptes futurs us esperen?

Un dels reptes principals és arribar al màxim a totes les administracions i als grans propietaris, quan es pugui difondre i divulgar tot el patrimoni, i que ells en puguin fer també algun ús. I que es comencin a desenvolupar molts més projectes de custòdia del territori, ja sigui amb microhàbitats, com a diferents espais a nivell particular, de propietat o comunal de l'ajuntament. 

I després, engruixir la divulgació en mitjans, fer entrevistes, escriure articles. I també el tema d'engrescar molt més al jovent perquè tirin amb força i que d'aquí a quinze anys hi hagi una plantilla de jovent que li encanti la natura i defensi els valors de la comarca tant o més que nosaltres.