Eduard Ibáñez: "Quan sabem que una part del patiment al món ve de la nostra economia, n'hem de ser responsables"

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Cartell de la trobada europea d'entitats Justícia i Pau prevista pel setembre de 2018
Cartell de la trobada europea d'entitats Justícia i Pau prevista pel setembre de 2018
Eduard Ibánez, director de Justícia i Pau
Eduard Ibánez, director de Justícia i Pau
Mapes elaborats per una mirada més justa del món.
Mapes elaborats per una mirada més justa del món.
Cada primer dilluns de mes de l'octubre al maig se celebren "Els dilluns del Drets Humans"
Cada primer dilluns de mes de l'octubre al maig se celebren "Els dilluns del Drets Humans"

Eduard Ibáñez: "Quan sabem que una part del patiment al món ve de la nostra economia, n'hem de ser responsables"

Autor/a: 
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Des de fa 50 anys Justícia i Pau treballa pels drets humans i la promoció de la pau, amb una visió molt crítica del model econòmic, causant de desigualtats i ecològicament depredador. Parlem amb Eduard Ibáñez, director de l'entitat.

Eduard Ibáñez, va començar a treballar el 1995 a la comissió de presons, i el 2002 va passar a ser director de l'entitat. Justicia i Pau ha complert enguany el 50 aniversari, que està vivint en un any on alterna feina i celebracions.

Quina és la missió de la vostra entitat?

Ens definim com a entitat cristiana dedicada a la defensa dels drets humans.

Com va néixer la Justícia i Pau?

Vam néixer el 1968 i estem molt contents de celebrar els 50 anys. Hem fet molts actes aquests mesos i en farem més! Al setembre tenim prevista la trobada europea de comissions de Justícia i Pau, totes dedicades a la defensa dels drets humans, la justícia social, la promoció de la cultura de la pau, i la cura del medi ambient. Vam néixer a la mateixa època, al voltant del 1968; després de Concili Vaticà van anar sorgint comissions de Justícia i Pau en diferents països i territoris, cadascuna adaptada al seu marc territorial i amb les seves prioritats, però amb la mateixa filosofia. En particular Justíci i Pau de Barcelona vam néixer el 29 de febrer de 1968.

Quina és la realitat a Catalunya?

Pensem que en moltes coses som uns privilegiats. Som una societat molt avançada pel que fa al respecte als drets i humans, les polítiques d'igualtat i les polítiques socials. Si som realistes, estem entre els països més rics del món, tant com a riquesa com a índex de desenvolupament humà; som a la vintena de països amb l'índex més alt.

Dit això, és evident que hi ha greus problemes socials, relacionats amb els drets humans, i greus problemes ecològics, i per tant cal que la nostra tasca s'apliqui. A Catalunya fem feina per conscienciar sobre les problemàtiques mundials, i també incidir en els problemes dels drets humans a casa nostra: tenim grans desigualtats socials, l'atur que continua essent un drama, i l'accés a l'habitatge. Tenir entorn del 20% de la societat en risc de pobresa és un indicador molt greu. Hi ha problemes de drets humans a les presons, on hi ha maltractaments, penes desproporcionades, i les condicions de vida no són apropiades ... La pena de "presó permanent revisable" és una vulneració clara dels drets humans.

També hi ha discriminacions per motius d'origen, religiosos, culturals... Un altre gran tema són les discriminacions per motius de gènere. A més a més hi ha maltractament als col·lectius sense papers: tota la legislació d'estrangeria és vulneradora dels drets humans, perquè exclou la gent, impedeix de treballar, contempla expulsions sense garanties... Persones preses, migrants, dones....són tres grans àmbits de vulneracions de drets humans. En temes de desigualtats, equitat, polítiques socials, atur, estem bastant malament, podríem dir que estem molt pitjor que els països que estan més bé, i en polítiques socials tenim molt per avançar.

La nostra feina és conscienciar de les desigualtats a escala mundial i promoure polítiques de cooperació al desenvolupament, a l'abolició del deute extern.... Una part dels problemes mundials tenen responsabilitat amb les polítiques que es fan a Europa i per tant també a Catalunya, així com amb l'actitud i hàbits de consum de la nostra societat, per tant hem de sentir-nos responsables. En primer lloc, perquè la humanitat és la nostra família, i si hi ha un patiment de drets humans en un lloc, també ha de ser el nostre patiment; però quan sabem que una part d'aquest patiment té a veure amb la nostra economia, el nostre consumisme, i les polítiques dels nostres governs, n'hem de ser responsables.

Quins àmbits de treball té la vostra entitat?

Actualment tenim 4 eixos prioritaris. El primer és la defensa dels drets dels humans, i especialment els que per història treballem nosaltres, són els drets socials, com el dret a l'habitatge, el dret al treball, i els drets dels infants.

El segon és una línia de promoció al desenvolupament humà integral. Ens preocupen pel model de desenvolupament no només al nostre país sinó a escala global. Tenim una visió molt crítica amb el model de desenvolupament econòmic, que és depredador, genera profundes desigualtats, i destrossa el medi ambient... Davant d'aquest model que no garanteix el benestar de la majoria de la població al món, som una entitat més que intentem promoure alternatives basades en l'economia social i solidària, el treball decent, la banca ètica. En aquesta línia ens preocupen també de situacions molt concretes, com per exemple l'extracció de minerals relacionats amb la tecnologia digital, com el coltan al Congo, i els aspectes ecològics i de drets humans que hi estan relacionats.

El tercer àmbit és el de la promoció de la pau: tractem de promoure els valors d'una societat sempre més plural i diversa, perquè sigui una societat d'acollida, que respecta la diversitat i afavoreix la convivència sense discriminacions; una societat que aculli els nouvinguts i respecti els seus drets: si no hi ha respecte als drets humans no hi ha pau.

I el quart àmbit?

El 4 eix prioritari és el de la promoció del model de justícia restaurativa. Estem treballant en un tipus de model de justícia completament diferent al que hi ha ara, basat en càstig i presó, i que acaba afectant les capes socials més vulnerables. Apostem per un model basat en la restauració del dany causat per la infracció i la resocialització de l’infractor. Tenim un grup de voluntaris i voluntàries que acompanyen presos en el seu procés de reinserció, amb activitats educatives, culturals, reforç escolar, teatre; acompanyen amb visites dintre i fora de la presó, també a persones que estan vivint situacions molt doloroses. El voluntari o voluntària esdevé el mentor de l'intern, és el seu referent que l'acompanya en moments de dificultat, l'acompanya també a fer gestions....

Ens afegim a un corrent de pensament que diu que la presó, com menys millor, perquè la presó fa desarrelar, emmalaltir, fa entrar en dinàmiques autodestructives. Mentre dura, cal fer un treball mèdic, psicològic, educatiu, cal que entitats de la societat civil entrin a la presó, i treballar molt bé la transició amb la sortida. La presó hauria de ser la cosa excepcional, ja que hi ha molts altres tipus de penes, com els treballs en benefici de la comunitat o la vigilància...

Una part de la nostra feina és fer incidència social i política per canviar la percepció que tot es resol amb la presó. La nostra feina és consciència sensibilitzar, educar, crear opinió a la societat, al voltant d'aquests 4 eixos.

Quins projectes realitzeu?

Destacaria el projecte Teixint xarxes per crear espais de col·laboració amb col·lectius de diferents procedències, dels més arrelats o autòctons, a nouvinguts, per promoure una ciutat més acollidora, respectuosa i hospitalària. El mes de novembre farem una trobada d'entitats de diferents confessions religioses. Ara estem visitant totes les comunitats musulmanes de Catalunya.

Tenim una campanya bastant important que es diu Conflict Minerals, que vol denunciar l'impacte de l'extracció de minerals, per un ús més responsable de la tecnologia mòbil, Volem exigir que els governants facin lleis que garanteixin que els minerals que s'importen provenen de mines on no es vulneren drets humans. Que les empreses informin de manera transparent i que els consumidors siguin cada vegada més exigents en demanar l'origen dels materials i els drets laboral de la manera com s'ha produït. La qüestió ecològica és una qüestió social, i viceversa. Com diu el papa Francesc en la seva encíclica, destruir el medi ambient és fer mal a la gent. També tenim un programa de promoció del Consum Responsable, amb el que fem activitats a escoles, fem al voltant de 80 xerrades i tallers a l'any, a ESO, batxillerat i primària. Des de fa 20 anys, tenim Els dilluns dels drets humans: cada primer dilluns de mes, d'octubre a maig, fem xerrades i debats oberts, en els que convidem a persones expertes i activistes.

Quants voluntaris i voluntàries teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

De presons tenim 65 voluntaris i voluntàries; en total a Barcelona són al voltant de 150, amb nivells de dedicació molt diversos: hi ha qui ve cada dia, i qui ve setmanal qui ve cada setmana a la presó... També tenim un equip d'incidència que es dedica a escriure a governs, fiscalies, tribunals de molts països, denunciant de casos de vulneracions de drets humans molt greus, com desaparicions, tortures, penes de mort...... i ha països recurrents, com Turquia, Rússia, Mèxic...

També hi ha la línia de defensa de la democràcia i els drets humans, amb el dret d'autodeterminació dels pobles, i també del poble català. La institució no ens hem definit en el procés que està vivint el país, perquè creiem que és una decisió que correspon al poble de Catalunya, i ho respectarem. Però sí que defensem el dret a decidir d'acord amb les vies que s'acordin amb l'Estat i la comunitat internacional, i també denunciem les vulneracions que s'han produït el darrer any, especialment amb les persones empresonades.

El voluntariat és la base. Sense voluntariat no existiria Justícia i Pau. Els treballadors i treballadores estem als serveis del voluntariat, perquè puguin dur a terme els projectes. Intentem que puguin participar en tots els actes de l'entitat, perquè tot és formació.

Quin perfil té el vostre voluntariat?

Són un perfil molt divers. Tenim la sort de comptar amb moltes persones jubilades, que tenen temps. També hi ha persones professionals que ens ajuden des de la seva professió: mestres, politòlegs, professorat universitari.. Després hi ha una franja més petita de gent jove, que és la que ens costa tenir vinculada. Tenim molts estudiants en pràctiques que després es queden com a voluntaris o voluntàries.

Hi ha una part important de persones provinents d'ambients cristians, però no és exclusiu. La nostra identitat és cristiana, però nosaltres defensem els drets humans i en això coincidim amb moltes persones, siguin musulmanes o agnòstiques. El nostre discurs es centra en l'anàlisi de la realitat independentment de les nostres creences, i per això coincidim amb gent de tota mena. La fe cristiana és l’impuls motivador de la major part de membres, però el nostre discurs assumible per moltes persones i per això a l'entitat hi ha persones que no són creients, i ho diem amb molta satisfacció.

A quines dificultats heu de fer front?

Tenim moltes dificultats… Una de les que trobem és la d'implicar la joventut, i sobretot com fer-los arribar el nostre missatge. La gran pregunta ara és quin format hem de fer servir per arribar més als i les joves. L'altre tema és la dificultat de trobar recursos per l'estructura, més que les campanyes. I com aconseguir no haver de demanar subvencions. I també hem de coordinar bé el treball intern, entre entitats. Som una entitat que afortunadament gaudeix d'un cert prestigi i visibilitat, però també hem de trobar la manera de tenir més impacte.

Quin ha estat un moment especial en la vostra trajectòria?

Crec que un moment màgic per l'entitat va ser la primera campanya pel 0,7, l'any 81, vam recollir firmes i pressionar partits polítics, i a partir d'aquell moment es va començar a parlar. Tots els partits van signar un compromís - que després van incomplir -. Va ser l'inici d'una política de cooperació significativa. Qui va viure aquells anys ho recorda amb molta emoció. Jo personalment tinc molts records molt macos. En especial dels Fòrums Socials Mundials, a Kènia, Brasil, Índia....han estat moments molt macos d'immersió amb col·lectius treballant per un món més just, altermundistes, de conèixer molta gent i sortir molt motivats......

Com creieu que serà la vostra entitat d'aquí a 10 anys?

Espero que s'hagi pogut mantenir amb el nivell d'activitat actual, i incorporar més gent, gent jove. Espero que hagi aconseguit fonts de finançament estables, preferentment privades, i que hi hagi un equip de gent jove, que hagi pres el relleu i estigui mantenint el nivell d'activitat i presència social que és l'entitat.

Afegeix un comentari nou
0