L'escalfament del mar Mediterrani accelera el declivi de les prades submarines de Posidonia oceànica: per cada grau centígrad d'increment en la temperatura màxima anual del mar, la seva mortalitat augmenta un 3% cada any. Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) acaba de publicar aquesta troballa després d'haver realitzat un estudi, entre els anys 2002 i 2007, al Parc Nacional de l'Arxipèlag de Cabrera (Illes Balears), una zona relativament prístina, lliure d'impactes derivats d'activitats humanes.

La investigadora del CSIC Núria Marbàna, una de les autores del treball que acaba de ser publicat en Global Change Biology, explica: "L'escalfament del mar Mediterrani no provoca canvis apreciables en l'aparició de noves plantes, però sí una pèrdua neta de plantes i la regressió de la prada. La mortalitat augmenta tant en superar-se el llindar de temperatura de 28ºC, per sobre del qual es dispara la mortalitat de les prades de posidonia, com en augmentar la durada dels períodes de temperatures anòmalament càlides".

Els investigadors van mesurar durant cinc anys de forma contínua la temperatura de l'aigua de mar a 17 metres de profunditat (fons mitjana a què es trobaven les prades estudiades). Cada any es van registrar tant la taxa de mortalitat com els naixements de la planta.

El treball, realitzat en l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (centre mixt del CSIC i la Universitat d'Illes Balears), està basat en resultats de projectes d'investigació finançats pel Ministeri de Medi Ambient, la Fundació BBVA i la Comissió Europea.

Durant el període d'estudi, la temperatura màxima anual de l'aigua va ser, en mitjana, 1ºC superior a la que s'havia registrat durant la dècada dels anys 90 a la zona costanera estudiada. Entre els anys 2002 i 2007 es van registrar dues ones de calor, una a l'estiu de l'any 2003 i una altra, de menor intensitat, a l'estiu de 2006, en les quals la temperatura de l'aigua marina va superar els 28,5ºC, dos graus per sobre de la màxima característica dels anys 90. Les prades més afectades van ser les més profundes, que van continuar experimentant pèrdues en els anys següents als de les ones de calor.

Els models climàtics existents, segons els escenaris d'emissions projectats pel Plafó Intergovernamental de Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC, per les seves sigles en anglès), prediuen per a finals del segle XXI un augment de la temperatura del mar Mediterrània de 4t C. Segons el coautor de l'estudi i també investigador del CSIC Carlos Duarte, "els resultats d'aquest estudi suggereixen que, si el mar Mediterrani augmenta segons el pronosticat per l'IPCC, la taxa de pèrdua de prades de Posidonia oceànica a finals d'aquest segle podria triplicar la taxa actual. L'impacte podria ser encara major si augmentessin la freqüència i magnitud de les ones de calor durant el segle XXI".

A causa del seu lent creixement i reproducció, la Posidonia oceànica necessita segles o mil·lennis per desenvolupar les prades i recolonitzar àrees que han perdut la vegetació. Una gran part de les prades de posidonia de la Mediterrània es troba afectada per impactes locals (abocaments de matèria orgànica amb nitrogen i fòsfor, alteracions de la línia de costa, àncores d'embarcacions i invasions biològiques). Per a la investigadora del CSIC, "l'escalfament global suposa una nova amenaça per a aquestes prades, que s'ha de combatre reduint els estressis locals i mitigant el canvi climàtic, el que requereix d'accions globals".

La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica de la Mediterrània, que forma extenses prades mil·lenàries, entre els zero i els 40 metres de profunditat. Aquests hàbitats protegits constitueixen claveguerons de CO₂ fonamentals, protegeixen la línia costanera de l'erosió i és una important reserva de biodiversitat.