Dotar el país d'una iniciativa legal en matèria de prevenció i gestió del malbaratament alimentari és quelcom necessari. Fa uns mesos va tenir ressó la Llei aprovada a França , que incorpora la prohibició als supermercats de llençar aliments i l'obligatorietat de donar-los a entitats socials; a l'agost va ser aprovada la Llei italiana, que amplia la responsabilitat a més agents, i vincula el malbaratament amb les taxes dels residus.

La PAA considera que, ateses les múltiples dimensions del problema, la Llei catalana hauria de dotar-se d'eines relacionades amb els diversos actors del cicle alimentari.

El passat dijous 6 d'octubre la Plataforma ha presentat en roda de premsa el seu posicionament en relació a la proposició de Llei, en el qual posen l'èmfasi sobre 14 aspectes.

1.Transparència informativa.

Es considera necessària l'obligatorietat de reportar la quantitat d'aliments que es desaprofiten, a través d'un procediment de recollida de dades homologat. L'entitat considera que no es poden establir objectius quantitatius ni avaluables sense conèixer les dades reals vinculades a cadascun dels agents implicats.

2.Rectificació de les ineficiències del sistema alimentari actual.

Atès que la ineficiència del sistema ha estat reconeguda per la mateixa Agència d'Informació i Control de l'Alimentació, es considera que la llei ha de mirar a evitar les pràctiques comercials que tenen conseqüències en forma de malbaratament o pèrdues, com les clàusules abusives o les anul·lacions injustificades. Es considera que ha de prevaldre el principi d'aprofitament de l'aliment, sobre la llibertat de deixar-lo fer malbé del mercat.

3. Jerarquia en la gestió de residus: en primer lloc, prevenció.

La Llei per a un millor aprofitament dels aliments hauria de seguir la jerarquia de residus i recursos ja establerta per les lleis actuals. En el primer esglaó es troba la prevenció. Per tant la llei hauria de contemplar mesures que miressin a reduir la producció d'excedents alimentaris, establint incentius i sancions dissuasives.

4. Criteris d'ajuda alimentària no assistencialistes

La PAA considera que l'actual sistema d'assignació de recursos econòmics i alimentaris destinats a l'ajuda alimentària és excessivament centralitzat i assistencialista. Per la PAA la Llei hauria de preveure estratègies més àmplies que incidissin alhora en la reducció dels excedents i en la millora de l'autoestima de les persones beneficiàries, del seu equilibri nutricional i fossin capaces d'enfortir el teixit econòmic i social local.

5. Les lleis del Bon Samarità.

Es tracta d'instruments legals desenvolupats per a reduir resistències que poden tenir els potencials donadors, a causa de la por de ser denunciats en el cas d'hipotètiques intoxicacions alimentàries amb aliments donats. Això ha estat fre al desenvolupament de diverses iniciatives d'aprofitament. Existeixen exemples d'aquests tipus de lleis, anomenades comunament del Bon Samarità, a Itàlia i als Estats Units. Es considera que per promoure la quantitat i la qualitat de les donacions és vàlid l'instrument que alliberi de responsabilitat els donants d'aliments.

6. Optimització dels recursos públics

La PAA considera que en un context de sobreproducció alimentària, finançar la compra d'aliments per destinar-los a beneficència és una acció poc encertada. Consideren que els ajuts han d'estar mirats a dotar les entitats d'infraestructura i suport logístic i per la recuperació d'aliments. Plantegen la proposta que la llei impulsi la implicació de les persones beneficiàries de l'ajuda alimentària en la gestió de les entitats receptores.

7. Fiscalitat

Atès que els productes alimentaris poden esdevenir residus a partir de decisions arbitràries dels seus posseïdors, es reclama l'existència d'instruments que ordenin la gestió tan dels aliments com dels residus.

8. Fiscalitat de les donacions

Es considera necessària la vigilància que previngui l'ús d'exempcions fiscals que s'obtenen actualment per donacions a entitats benèfiques, com a estratègia que generi la planificació intencionada d' excedents alimentaris, per part de les empreses productives.

9. Residus: fiscalitat orientada a minimitzar-los

Tenint en compte que la transformació en residu d'un aliment és en moltes ocasions una decisió arbitrària, la Paa considera que la fiscalitat dels residus alimentaris hauria d'estar orientada a fer valorar el producte, i fer que sigui percebut com a un recurs valuós. Per tant impulsant en primer lloc la minimització dels residus - que la fiscalitat penalitzi si un aliment és transformat en residu- , i en segon lloc, garantint el seu aprofitament segons la jerarquia (prevenció, ús social, ús animal, compostatge, i abocament sense aprofitament) .

10. Incentius i sancions

Per evitar que la Llei quedi en una declaració d'intencions, es considera que ha d'existir un sistema d'incentius que premin les innovacions i les bones pràctiques, i de sancions que penalitzin els incompliments.

11. Regulació de l'espigolament

Es considera que l'espigolament hauria d'estar regulat, mitjançant autoritzacions a empreses i entitats socials que asseguressin que el producte recollit fos lliurat a persones en situació de vulnerabilitat, a través de modalitats d' empreses socialment transformadores alhora que recuperadores d'aliments. La PAA considera que és necessària una revisió del text actual de la proposició de llei, en quant conté limitacions implícites a l'espigolament.

12. Clàusules a la contractació pública

L'Administració hauria de ser exemplar en el compliment de la llei, i per tant es considera adequat que en allò referents a la contractació pública, els plecs de condicions tècnics haurien d'incorporar clàusules que afavorissin la prevenció del malbaratament alimentari.

13. Legislació clara pel que fa la datació d'aliments envasats

És sabuda la incidència de la duplicitat de dates en l'etiquetatge dels aliments, amb la data de caducitat i la data de consum preferent, que té conseqüències en el malbaratament, tan a les llars com als comerços. Es considera que la legislació catalana podria prevenir el malbaratament, obligant als comerços i les indústries a no llençar els productes que hagin superat la de consum preferent, que no representa riscos per la salut.

14. Taula permanent i fons econòmic

La Llei s'hauria de dotar d'un instrument en forma de "Taula permanent", reunint els diferents agents de la cadena alimentària i les organitzacions i entitats socials, per tal de proposar acords, accions conjuntes i difondre bones pràctiques per la conscienciació, l'educació i la prevenció del malbaratament alimentari.