Els horts urbans, experiències alternatives i viables

El model de producció d’aliments, avui

El sistema de producció d'aliments té avui un abast mundial. Consumim el que és produït a milers de quilòmetres de distància i produïm el que serà comprat ben lluny de casa nostra. Un sistema amb còmodes avantatges (com tenir tomàquets tot l'any), però també amb enormes riscos, com, d'una banda, el fet que els beneficis de grans transnacionals siguin prioritaris per davant d'assegurar el dret a l'alimentació de la població mundial. I d'altra, els enormes perills mediambientals.

Existeixen corrents crítiques amb el sistema de producció d'alimentsque regeix a dia d'avui, que sustenten que el que en el model productiu actual el pes principal dels aliments agrícoles i ramaders que consumim no és en mans de camperols i petits agricultors, sinó que queda controlat per grans empreses transnacionals. Els gegants internacionals concentren el mercat mundial de gra, llavors, producció i serveis; poder que els atorga la capacitat d'intervenir en totes les etapes del procés. De retruc, gaudeixen d'avantatges en front dels petits agricultors i de la capacitat de controlar els preus dels aliments. Poder davant el qual els governs locals tenen poca capacitat de maniobra donada la pressió de les companyies.

Catalunya, tot i que no queda aïllada de la tendència mundial, té matisos en el model de producció, ja que les petites explotacions, les cooperatives, la creixent agricultura ecològica i l'impuls del consum a km 0, hi tenen un pes important.   

La tendència mundial, però, ha dut a una crisi alimentària. Existeix el perill de seguir mantenint aquest sistema de producció d'aliments que, malgrat produir-ne quantitats desmesurades, no assegura el subministrament a la població mundial. Corrents ideològiques alternatives defensen que cal buscar una resposta local de manera global que ens permeti transformar aquesta situació.

La resposta pot ésser, a nivell internacional, la Sobirania Alimentària: el dret de cada poble a decidir què produir, com produir-ho i què consumir. Model que passa per potenciar l'agricultura familiar sostenible, el consum d'aliments de temporada, evitar el transport d'aliments i afavorir les cooperatives de productors i de consum.

Els horts urbans

Un model sustentat en la Sobirania Alimentària passa per potenciar la producció local i recuperar el paper dels petits agricultors. En aquesta línia, una de les possibilitats que més força ha adquirit en els darrers anys és la creació d'horts, especialment en les zones urbanes i periurbanes de les ciutats. Horts de diferents tipus, sorgits de diferents causes i creats amb diferents finalitats.

De la multiplicitat d'horts que avui creixen des de diferents iniciatives, existeixen, d'una banda, horts particulars, creats per persones que decideixen conrear individualment per al propi consum. Sovint, aquests tipus d'horts estan lligats a una inquietud personal, una afició, a la voluntat de menjar aliments no manipulats o ara més que mai i arran de la crisi, a una necessitat, per subsistència.

D'altra, ja sigui per una finalitat social, ecològica o de subsistència, la unió fa la força, i d'aquí els horts comunitaris, creats de manera col·lectiva. Els horts comunitaris tant poden provenir d'iniciatives reivindicatives i d'ocupació d'espais com per la via municipal.

En aquest darrer cas, serà la pròpia administració local que els impulsarà (exemples els trobem a Badalona, Barcelona, les Hortes de Santa Eugènia de Girona, els Horts municipals d'Olot, Lloret, entre molts d'altres). Pràcticament tots els horts municipals impulsats des dels ajuntaments es creen (a més de amb una finalitat formativa en termes d'agricultura i en alguns casos, d'agricultura ecològica) amb una finalitat social. Sovint, els requisits per participar-hi són tenir més de 65 anys, ser a l'atur, tenir una renda inferior a una quantitat, etc.  Per un altre costat, la regeneració dels espais i descampats urbans, la promoció d'activitats a l'aire lliure, els hàbits de vida saludable, el consum de productes agrícoles de temporada i la relació intergeneracional del veïnat, poden ser altres raons que impulsen als ajuntametns a impulsar aquests tipuis d'horts.En tots els casos d'horts (particulars, comunitaris reivindicatius o comunitaris municipals), si un dels trets de l'hort, és a dir, de la terra conreada,  és que se situa en un ambient urbà, serà qualificat d’hort urbà.

Diferents causes motiven la creació d'horts. Una de ben estesa és l'activisme, és a dir, el convenciment que cal un canvi en el model de producció i de consum dels productes alimentaris i l'intent de dur aquest model alternatiu a la pràctica. L'activisme acostuma a anar lligat a la sensibilització i a la difusió del model i, en alguns casos, amb la gestió de l'espai públic o reapropiació veïnal de la terra. És paradigmàtic, l'hort de Can Masdéu a Barcelona, que s'ha obert com un espai de relació comunitària a Nous Barris.

D'altra banda, arran de la crisi econòmica no es poden menystenir els casos en els quals s'inicia un hort per necessitat, per conrear per a l'autoconsum. Finalment, alguns horts neixen amb una finalitat social, és a dir, per oferir ocupació a persones que no en tenen, formació i una activitat que ajudi a la socialització, a l'aprenentatge de l'idioma i a fer créixer l'autoestima. 

Experiències d’horts urbans comunitaris

L’hort urbà dels Lluïsos de Gràcia

El primer hort urbà que va néixer a una entitat del barri de Gràcia de Barcelona és el que hi ha instal·lat al terrat dels Lluïsos de Gràcia. Són 9 les taules de cultiu que habiten actualment el terrat dels Lluïsos de Gràcia. Però en els seus inicis, l'any 2005, només n'eren dues. Aquest va ser el primer hort urbà que acollia una entitat del barri de Gràcia.

Entre el "top ten" d'hortalisses que hi han crescut al llarg d'aquests 9 anys de vida hi ha enciams, escaroles, cols, cebes, calçots, pebrots, tomàquets i també alguna fruita com les maduixes.

A banda queden les males herbes, que els responsables d'aquests horts s'encarreguen d'arrencar periòdicament. David Montfort, responsable de l'hort urbà de l'entitat, explica que, "en un inici, els usuaris eren famílies amb criatures, i mica en mica s'hi van apuntar parelles, grups d'amics o socis individuals". Majoritàriament, destaca, gent jove, tot i que "són els nuclis familiars els que més temporades mantenen l’hort".

La valoració que es fa de l'activitat des dels Lluïsos de Gràcia és molt bona. L'interès per cultivar un hort urbà ha anat creixent al llarg dels anys i, amb la reforma de l'entitat, es disposarà de més espai per fer front a la possible demanda de nous usuaris.

No hi ha cap horari preestablert per pujar al terrat dels Lluïsos a regar els horts, així com tampoc hi ha l'obligació de plantar el que mana la temporada. Però per a aquelles persones que volen saber què els creixerà millor segons cada època de l'any, compten amb l'assessorament de l’Equip Verd, un grup de voluntaris que dóna resposta a preguntes com "Quina és l'època de plantar els calçots?", "¿Quan puc fer la collita?" o "Hi ha una plaga... Què faig?".

A més dels dubtes que van sorgint sobre la marxa, a cada estació de l’any es fa una “Diada de Pagès”, en la qual es donen diversos consells als usuaris.

A banda de l'hort urbà, els Lluïsos de Gràcia tenen un servei de cistelles ecològiques, tant pels socis com per altres veïns del barri.

L’Espai Gardenyes, un nou espai comunitari a Sarrià amb hort urbà

El solar situat al carrer Cardenal Sentmenat del Barri de Sarrià de Barcelona s'ha omplert de pales, rasclets i veïns des del mes de novembre. L'han anomenat Espai Gardenyes i l'objectiu és que en els propers tres anys aquest espai sigui un punt de trobada del barri vertebrat a partir d'horts urbans, tallers de bioconstrucció i activitats diverses organitzades per les associacions i entitats. El projecte és una realitat gràcies a l'esforç i la implicació de moltes entitats del barri que van presentar-se al Pla Buits de l'Ajuntament de Barcelona i van aconseguir la cessió del solar.

L'Espai Gardenyes i el seu hort urbà "tenen com a objectiu crear una dinàmica comunitària que fomenti la inclusió social i que tingui una repercussió pedagògica", explica Oriol Barba, membre de la junta de la Casa Orlandai, una de les entitats impulsores del projecte. Creuen fermament en la gestió ciutadana i la iniciativa de l'hort urbà els permet desenvolupar aquest model comunitari on entitats i veïns poden aportar les seves idees i participar. "És com tenir un full en blanc i volem que sigui un espai experimental, on es pugui aprendre a fer un hort urbà però a la vegada descobrir els diferents tipus de cultius, i donar espai i cabuda a totes les propostes i iniciatives possibles".

Actualment s'han implicat activament en el projecte l'Associació Cultural Casa Orlandai, Consumo Respeto, Centre Assís, CEDRE per a la inclusió social i l'Esplai Movi de Sarrià, però qualsevol entitat o persona interessada pot dir-hi la seva i participar. De moment han començat a adequar el terreny i la inauguració està prevista pel 15 de març. Però per tal de poder començar a plantar hauran d'utilitzar l'enginy ja que no reben cap subvenció per adequar l'espai. Una vegada estigui en marxa, es valorarà què es fa amb la producció, ja que l'activitat econòmica està permesa sempre que l'objectiu no sigui el benefici econòmic.

Encara no s'han recollit els primers fruits de l'hort però L'Espai Gardenyes es perfila com un centre intergeneracional de cohesió i integració social, que servirà per enfortir el teixit associatiu del barri i dinamitzar el districte. Com diu Oriol Barba "un hort urbà té, per sobre de tot, una connotació social".

Els horts urbans a les universitats catalanes

La voluntat d'avançar cap a un model de producció alimentària sostenible i alternatiu és especialment present a les comunitats universitàries. El debat crític al voltant del present model productiu d'aliments,  així com la conseqüent creació d'horts com a senyal d'activisme,  de difusió de la problemàtica i de possibles alternatives és d'una manera o altra, a totes les universitats catalanes.

L’Hort eco-solidari de la UdG

Un cas en el que cal parar-hi especial atenció és en l’Hort Eco-solidari de la Universitat de Girona (UdG). Va néixer fa pocs mesos impulsat per l'Oficina de Cooperació per al Desenvolupamenti l'Oficina Verda amb una doble, o quasi triple direcció: oferir aliments als beneficiaris del Centre d'acollida La Sopa, engegar un programa de reinserció social i fer-ho a través del cultiu ecològic. Segons en Pep Juandó, de l'Oficina Verda de la UdG, "l'hort eco-solidari en l'àmbit universitari ha tingut una bona rebuda en tots els col·lectius". Amb l'hort eco-solidari, "es pretén promoure valors de solidaritat, de sostenibilitat, i  de responsabilitat personal i col·lectiva en el context actual en que la situació d’exclusió i desequilibri són cada cop més accentuades".

UAB, UB, UPC, UPF i UdL

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) gaudeix des del 2002 de l'Hortet; el col·lectiu que a més de gestionar, mantenir i cultivar un hort ecològic, té com a objectiu aproximar el món agroecològic a la comunitat universitària. Com tants altres casos similars, va començar amb la ocupació d'uns terrenys de davant del rectorat. La reivindicació va culminar amb que el rectorat cedís uns terrenys entre la Vila i la Facultat de Medicina on avui és l'hort.

Ara bé, una diferència fonamental entre un hort urbà de barri i l'Hortet de la UAB és que el de la UAB es podria dir, rurbà, és a mig camí entre allò rural i allò urbà. Els membres de l'Hortet expliquen: "hi cap un tractor si calen fems i cap veí es queixa de pudors, però també hi ha un bosc que envolta l'hort en lloc d'edificis, cosa que té influències en les hores de sol i ombra, la influencia del vent, les glaçades, etc".

Per contra, el context universitari fa que aquest hort sigui un lloc de pas i que les planificacions no es puguin fer a un mig-llarg termini, com acostuma a demanar l'agricultura. A un barri els veïns també rotarien, però la dinàmica habitual faria que alguns es mantinguessin al llarg del projecte, cosa que en el cas de la UAB és encara més complexe

La Universitat de Barcelona (UB) també compta amb hortets. L'any 2009 la UB Raval va crear-ne un, tot i que a dia d'avui ha quedat en desús. No obstant això, la Facultat de Biologia de la UB compta amb el col·lectiu Skamot Verd, que va néixer ja fa 20 anys. A més de les pertinents jornades de difusió i activitats per donar a conèixer el fenomen (com també fa l'hortet de la UAB), impulsen el Jardinet de l'Om, sustentat també en l'agricultura ecològica i sostenible.

La Universitat Politènica de Catalunya (UPC) no podia quedar enrere. A la UPC tant hi ha l'hort al Campus del Baix Llobregat de Castelldefels, gestionat per alumnat de l'Escola Superior d’Agriculturacom el col·lectiu Acció Hortera, que és una xarxa de distribució de cistelles ecològiques de verdures de proximitat provinents de Cal Rosset.

Per la seva banda, un grup d'estudiants de la UPF també va iniciar el curs passat un hort. Tot i això, és un dels casos en els que no ha arribat a bon port. Malgrat l'empenta i les ganes inicials no ha arribat allà on volien, en part, per les complicacions sorgides del fet que la UPF tanqués el jardí on tenien intenció d’establir-s’hi.

La Universitat de Lleida (UdL) no compta amb un hort, encara. Encara és la paraula clau, ja que l'hort és en procés. El professor Josep Ramon Mòdol Ratés ha guanyat el segon premi de la Concurs d'idees sostenibles de la Comissió de Medi Ambient. A dia d'avui, el pes se centra en el primer premi, però el projecte del professor Mòdol Ratés, que és la proposta de creació d'un hort ecològic a la Universitat, és un primer pas perquè la UdL i la seva comunitat universitària gaudeixi també del seu hort.

Vols saber-ne més?

Hi ha múltiples recursos per endinsar-se en el món dels horts urbans. Una opció és adreçar-se directament a qualsevol de les iniciatives en marxa. Si no saps on trobar-les, el web de horts urbans Barcelona posa a disposició un localitzador dels horts urbans de la ciutat. Per aprendre a gestionar-los o a fer créixer el que toca i quan toca, recursos com l'hort a casa i el blog d'horts urbans col·lectius poden ser una bona ajuda.