Ermen Llobet: "Amb l'autoconsum ens estalviem comprar energia i podem rebaixar la factura amb els excedents"

Actualment, la cerca d'una transició energètica completa representa un repte per a nombroses associacions i entitats ambientals. De fet, moltes d’elles han nascut per aportar el seu granet de sorra en l’assoliment d’aquesta fita. Osona Energia Cooperativa neix el juny de 2022 amb un objectiu clar, donar suport a les petites cooperatives energètiques perquè les seves lluites per canviar l’actual model energètic puguin veure la llum.

Un dels seus principals projectes és l'abordatge de l'autoconsum compartit, un model que aposta per fomentar una energia renovable, la fotovoltaica, però des de la col·lectivitat, tant en blocs de veïnes com a escala municipal. Conversem amb Ermen Llobet, president d'Osona Energia Cooperativa i enginyer expert en energies renovables, per aprofundir en aquest model i conèixer tots els avantatges i implicacions.

Per aprendre què és l’autoconsum compartit, hem d’entendre què és l’autoconsum individual directe…

Parlem de generar energia a partir de plaques fotovoltaiques, normalment a la coberta de la mateixa casa. Com sabem, l'energia solar només es genera durant les hores i els dies que fa sol. En l'autoconsum directe, la idea és deixar de comprar energia a la companyia per utilitzar la que es genera instantàniament amb el sol.

Per tant, hem d'intentar concentrar el consum en aquests períodes de temps per assegurar que podem consumir tota l'energia que produïm. Si gastem més del què s'està generant, haurem de comprar-la automàticament a la companyia. Si el consum que tenim és inferior al que estem generant en aquell moment, tindrem un excedent d'energia que retornarà a la xarxa.

I quines metodologies podem escollir?

Hi ha diverses opcions, però sempre hem de tenir present que volem aprofitar l'energia solar per deixar de comprar l'elèctrica costosa i tenir-la de forma gratuïta una vegada hàgim fet la inversió. Més enllà de les cobertes, una altra opció són les bateries. Haurem d'invertir més per comptar amb una major instal·lació i guardar l'energia per a les hores que no fa sol, fent més petits els excedents.

Ens interessa reduir-los perquè en la modalitat d'enviament d'excedència a la xarxa, la companyia elèctrica ens els pagarà amb un preu bastant més baix del que ens cobra per l'energia que ens ven. Hi ha altres modalitats amb instal·lacions de més de cent quilowatts (kW) on l'energia excedentària ja no es compensa a través de la factura, sinó que ha d'intervenir un agent de mercat i comprar-nos d'alguna manera l'energia.

Així doncs, en què consisteix un model d'autoconsum compartit? 

La modalitat amb bateries també funciona, però normalment es comparteix una sola instal·lació fotovoltaica més gran, que s'instal·la en una coberta que pertany a algú que forma part del projecte. La coberta fotovoltaica té una certa potència i l’energia que genera es reparteix proporcionalment, segons uns coeficients assignats a cadascun dels partícips perquè s'emportin un percentatge d’energia determinat. 

Hi ha diversos models d’organització, tot i que normalment en funció del perfil de consum que té cada integrant, se li assigna l'adequada. Si tenim un determinat consum i ens assignem una potència massa petita, potser tindrem molt pocs excedents, però també tindrem un estalvi global molt petit, mentre que si ens assignessin una potència massa gran, el problema seria que tindrem massa excedents. Cal trobar la potència òptima per a cada cas.

Com es desenvoluparia la modalitat de consum en un bloc de pisos, per exemple?

Suposarem que és una coberta fotovoltaica amb un edifici de quatre veïnes i se la reparteixen a parts iguals. La coberta fotovoltaica ha posat deu kW i n'hi toquen dos i mig a cadascun. Per tant, del que produeix aquella instal·lació s'ho repartiran en quatre parts i cada companyia elèctrica comercialitzadora farà els càlculs a la veïna del que hora a hora ha fet amb la seva energia: l’ha consumit de la fotovoltaica o l’ha comprat a la companyia, a més de tenir en compte els excedents generats.

No s’ha de fer necessàriament amb les veïnes d'una mateixa escala, pot fer-se dins un veïnat sencer i dins un radi de dos quilòmetres amb una coberta, per exemple, de l'Ajuntament o d'una fàbrica d'una coberta agrícola. El funcionament és similar, encara que no cal que hi hagi cables directes de connexió. Per tant, a través de la xarxa de distribució es comparteix l’energia de forma més virtual.

S’agrupen només les entitats sota el terme cooperatives o comunitats energètiques?

Qualsevol estructura que es posi d'acord per fer un projecte d'aquesta tipologia s’agrupa sota el terme. En molts municipis i barris s'estan creant cooperatives energètiques per anar molt més enllà, per abastar més projectes i de diversa condició, com els vehicles elèctrics compartits. En aquests casos, la comunitat energètica sol ser una cooperativa de consum, que com a figura jurídica legal, aborda els projectes col·lectivament, però també facilita un model que ajuda que tothom pugui incorporar-se. 

Les cooperatives moltes vegades busquen poder finançar el total de la instal·lació per evitar que la manca de capacitat d'inversió sigui una barrera. Optar per una coberta municipal cedida o llogada, més o menys gran, pot solucionar el problema a la falta de coberta. Al mateix temps, com que aquestes instal·lacions compartides són més grans, també són més econòmiques a l'hora de pagar la instal·lació.

"En l'autoconsum compartit, l’energia que genera una coberta es reparteix proporcionalment".

Quins avantatges presenta davant l'autoconsum individual?

L'individual té un gran avantatge, cadascú fa el que vol a casa seva. En canvi, amb l'autoconsum col·lectiu, en lloc de posar-te dos kW a casa que et costaran cinc mil euros d'inversió, potser només pagaràs dos mil euros per la part proporcional d’aquesta. Inclús, la comunitat energètica et pot facilitar el finançament, sense necessitat que avancis cap mena d'inversió inicial, únicament comprant l’energia a la teva cooperativa.

Un altre avantatge és que més endavant podem afegir les bateries també de forma comunitària i després podem escometre altres projectes. Per exemple, a la Vall del Ges, les tres cooperatives existents s'han posat d'acord per fer una compra conjunta de bicicletes elèctriques. D’això se n'està fent l'estudi i es posarà a disposició de les sòcies de les cooperatives per tenir unes millors condicions i utilitzar menys el vehicle convencional.

Heu notat que l’alternativa de l’autoconsum compartit és una opció que cada vegada es planteja més gent?

Pensem que sí, tot i que un dels principals inconvenients és que a nivell pràctic-administratiu, està costant horrors legalitzar la pràctica amb les companyies elèctriques. Tot i que és un sistema que està facilitant que molta més gent accedeixi a l’autoconsum, costa molt tancar el procés i hi ha moltes queixes.

La paperassa és encara massa feixuga i a vegades les comercialitzadores demanen a les comunitats incloure costos de millora de la infraestructura elèctrica que hauria d'anar a càrrec seu. Si per una inversió de trenta mil euros amb una planta fotovoltaica de trenta quilowatts et demanen unes obres de quinze mil, tots els números se'n van en orris. Acabar amb les traves suposarà que s’impliqui més gent i, per tant, que la transició energètica avanci més de pressa. No oblidem que aquest és l'objectiu, deixar de dependre del petroli, del gas i tots els derivats.

I pel que fa al finançament per part de les autoritats, en quina situació es troba aquest model energètic?

En termes de subvenció, la Generalitat va obrir-ne unes que afavorien especialment a les entitats del tercer sector, però és un programa que ha costat molt de gestionar, perquè no tenia els recursos per gestionar els milers d'expedients que li van arribar.

Quan es formalitza una comunitat energètica, que és un pas més complex, hi ha uns programes específics perquè les entitats facin inversions que depenen directament del Ministeri per la Transició Ecològica. Ja han sortit durant dos anys les corresponents convocatòries i mentre hi hagi el Next Generation, potser tindrem una o dues convocatòries més.

Quins paràmetres s'han de complir per poder afegir-se a aquesta forma de consum? 

Hi ha dos factors. El primer, els quilowatts. Per sota dels cent, accedim a la compensació de l’excedent de forma simplificada, a través de dues rebaixes al rebut de la llum: del que has deixat de comprar perquè ho has autoconsumit i dels excedents que entregues a la companyia. Per sobre dels cent kW, els excedents s'han de vendre a través d'una comercialitzadora i les condicions les sol fixar el mercat elèctric estatal. També s’ha de tenir en compte que la companyia no pot tornar diners, perquè amb grans rebaixes la factura quedaria a zero.

Per altra banda, el radi al voltant de la instal·lació dins el qual hi pot haver participants. Si tinc una coberta i estic a mil cinc-cents metres d’ella, puc participar en l'autoconsum compartit de la coberta. Si estic a dos mil tres-cents metres, és a dir, 2,3 quilòmetres, ja no hi podria participar, el límit són els dos quilòmetres. En el cas d'una instal·lació a terra, amb un espai cedit per l'Ajuntament o un camp amb una zona rústica confrontada, la distància es redueix a cinc-cents metres.

Suposa un estalvi econòmic important a banda de beneficiar el medi ambient…

Sí. Després de la inversió i si amb l'autoconsum directe s’aconsegueix cobrir un 30% del consum anual, ens estalviem comprar aquesta proporció i podrem rebaixar la factura amb els excedents. Si pertanyem a una cooperativa energètica i fem la inversió col·lectivament sense donar diners d’entrada, l’entitat ha d'accedir a les subvencions i a un crèdit complementari per poder finançar el total de la inversió.

Com que el crèdit s'ha de tornar i hi ha unes despeses de gestió i de manteniment, les sòcies compraran l’energia a la seva cooperativa. La idea és que mentre estem tornant els crèdits inicials, paguem un 40% menys del que ens costaria. Un cop ha passat el període d'amortització dels préstecs, l'energia ja només es pagaria a preu de cost de manteniment, assegurances i altres. Per tant, tenim un cert estalvi mentre estem recuperant o retornant la inversió i un estalvi molt més gran quan ja hem acabat això.

Pel que fa a Osona Energia Cooperativa, com va començar la vida de la cooperativa de segon grau?

Vam néixer fa poc més d’un any amb la intenció de donar suport a les cooperatives energètiques. Entre ajuntaments i el Consell Comarcal d’Osona, vam fer un pla de transició energètica per la comarca, però vam veure que calia la figura de les cooperatives energètiques d'abast municipal. Ens vam posar a treballar per promoure-les al màxim nombre de municipis de la comarca.

Estan formades per gent normal del carrer, que té inquietud per la sostenibilitat col·lectiva i el benefici individual, però potser no tenen els coneixements o el temps. Necessitàvem donar i trobar suport de tota mena. Per exemple, si hem de demanar subvencions, podem aprofitar la feina d'unes i altres i compartir redactats de memòria, perquè els projectes al final els plantegem de forma bastant similar.

"Tot i que està facilitant que molta gent hi accedeixi, la paperassa és encara massa feixuga".

Heu crescut des del moment de la creació?

La cooperativa de segon grau ha d'estar constituïda per cooperatives que ja estiguin registrades. A l’inici, hi havia quatre o cinc cooperatives plenament constituïdes i n'hi havia vora una quinzena més en procés. Aquestes no hi poden participar, però informalment sí que van formar part del procés, fins que finalment es van constituir.

Des de fa un temps ens hem començat a expandir més enllà d'Osona. Avui, formalment tenim vint-i-quatre cooperatives incorporades a Osona Energia Cooperativa, però n'hi ha bastants que són de fora de la comarca, com la de Moianès Sostenible. Estem oberts a incorporar organitzacions similars en qualsevol punt de Catalunya.

Avui en dia, creieu que la societat coneix aquesta forma de consum? 

Crec que se'n sent a parlar molt, perquè realment ha crescut exponencialment el nombre d’instal·lacions a Catalunya, tant les individuals com les col·lectives, però encara és una opció molt minoritària per les barreres. De totes maneres, quan dissenyes un model per a tothom, comptes amb l’obstacle informatiu. Sabem que hi haurà un gruix de gent que esperarà a veure el resultat de les primeres instal·lacions i decidir. 

En àmbits més grans cal un major esforç comunicatiu, però sempre serà més eficient si ja tens el suport d’experiències consolidades. És fonamental impulsar la difusió, perquè es vagin creant més comunitats locals i perquè aquestes també facin la feina de capil·laritat de comunicació més directa en el seu àmbit proper.