Greenpeace destapa el fracàs de la gestió d’envasos domèstics

Tones d’envasos de plàstic estan envaint el medi ambient i el reciclatge no ho està frenant. Només en mars i oceans, es calcula que cada any s’acumulen dotze milions de tones de residus. Entre un 21% i 54% d’aquests estan al mar Mediterrani.

Tot i que gairebé el 80% de les llars espanyoles reciclen, no tot aquest material es gestiona correctament, i els residus restants acaben en abocadors o incineradores, provocant problemes pel medi ambient. La Unió Europea té previst prohibir els plàstics d’un sol ús a partir de 2021, però l’increment d’ús de plàstic amb la Covid-19 i la gestió de les empreses que reciclen, fan que no sigui suficient.

La principal empresa recicladora a Espanya és Ecoembes. Greenpeace l’acusa de mentir sobre la seva activitat i de lucrar-se del reciclatge. “Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-cola, Nestlé, P&G...) que, a través d’aquesta entitat pantalla ‘netegen’ la seva imatge”, denuncia l’entitat ambiental.

Greenpeace presenta l’informe ‘Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics’ amb l’objectiu d’evidenciar “les deficiències d’un sistema de gestió, que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica”, assegura l’organització.  

Ecoembes amaga sota ‘economia circular’ la crema de residus assegurant que, així, es converteix en energia. Les entitats ecologistes denuncien que aquest és el pitjor sistema de gestió de residus per l’emissió de substàncies molt tòxiques com les dioxines o furans -que causen càncer-, metalls pesants com el mercuri, cadmi o plom, a més dels principals gasos hivernacle.

On acaben els residus del contenidor groc?

El primer pas per reciclar els envasos d’ús domèstic comença quan nosaltres, com a ciutadans, llencem els residus al contenidor groc, que gestionen els ajuntaments. Aquests porten el material a les plantes de classificació de residus i allà és on se separa i es classifica per vendre-ho a les empreses recicladores que fan els nous envasos.

Però no tot el que aboquem es recicla. Per exemple, els envasos menors de deu centímetres, com els iogurts, són rebutjats per les plantes de classificació. Igual que les palletes, joguines o coberts de plàstic, que, tot i ser del material correcte, no s’accepten en aquest contenidor. Greenpeace denuncia que el contenidor està determinat per la forma dels objectes i no per la seva capacitat de reciclatge.

El problema augmenta quan tampoc tot el que s'accepta al contenidor es recicla. De la totalitat dels residus del contenidor groc, Ecoembes assegura que recicla el 75%, però Greenpeace denuncia que només ho fa en un 25%. La resta acaba en abocadors, exportat en altres països amb menys recursos, als camps i mars o incinerats generant grans quantitats de CO₂. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors.

Un exemple d’aquests casos és Utiel Recicla SL, un abocador a València. Des de 2016 acumula plàstic de vuit empreses, sis de les quals són propietat d’Ecoembes (Cespa, Plascan, ClearPet, R Felma, Tr 2 i Saica). Una sentència del 2018 obliga a retirar immediatament els residus, tot i això, enguany l’equip de Greenpeace ha comprovat que no només segueixen allà, sinó que són coberts de terra a l’abocador més proper, Caudete de las Fuentes.

Les plantes de reciclatge són un dels llocs indicats per aquests residus, però les empreses que ho gestionen no sempre actuen correctament. Des del 2012 fins al setembre del 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge. D’aquestes, 35 recicladores estan homologades per Ecoembes. La repetició d’alguns casos de fins a 5 incendis a la mateixa planta ha fet que el Seprona, el Servei de Protecció de la Natura, parli d’un 15% d’intencionalitat en aquests focs.

Des d’Ecoembes han negat rotundament totes les acusacions de Greenpeace: “Tota activitat d’Ecoembes està completament regulada i sotmesa al control i certificació de l’administració pública”. “Ni podem ni hem de quedar-nos callats davant el que considerem un maldestre intent de devaluar l’esforç que realitzen diàriament milions de persones i milers d’ajuntaments al nostre país amb la separació i el reciclatge dels seus residus”, afegien.

Espanya, tretzè exportador de residus plàstics

En un món en què generem més residus dels que som capaços de gestionar, aquests acaben enviant-se a altres països. La normativa d’exportació i la falta de polítiques de control al respecte permet que s’enviïn plàstics a l’exterior.

Segons Comtrade, el Servei d’Estadística de l’ONU (Organització de les Nacions Unides), Espanya ocupa el tretzè lloc en exportació de residus plàstics el 2018, arribant a 157.468 tones. El Servei de Duanes de l’Agència Tributària comptabilitzava una mitjana de 259 transaccions mensuals durant el 2018, i 137 al mes l’any 2019. 

Els principals països als quals s'exporta des d'Espanya són la Xina, Hong Kong, Vietnam, Malàisia, Indonèsia, Tailàndia, Índia, Pakistan o Ghana. El Ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi ambient de Malàisia ha tornat a Espanya més d’una vintena de contenidors amb residus plàstics que intentaven entrar il·legalment al país.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic d’Espanya admetia que “una part important de residus plàstics als països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent”. Fins i tot la Interpol denunciava aquest agost un alarmant augment del comerç il·legal de residus plàstics a tot el món, inclosos els casos d’Espanya a diversos països del sud-est asiàtic.

El SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn)

Les empreses que produeixen envasos plàstics han de gestionar els seus residus. Ho poden fer de dues maneres: amb iniciatives SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn) o al SIG (Sistema Integrat de Gestió), el cas d’Espanya. Ecoembes és l’empresa que organitza els actors implicats com les administracions públiques, les empreses de reciclatge o la ciutadania.

Actualment, tots els envasos de plàstic domèstic que estan a la venda tenen el logotip de punt verd -l'icona de les dues fletxes- pel qual es paga una taxa perquè després Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs. El 90% dels ingressos d’Ecoembes procedeixen d’aquestes taxes de punt verd; com més envasos d’un sol ús es produeixin, més augmenta el negoci d’Ecoembes, denuncia Greenpeace.

El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn, en canvi, potencia la reutilització dels envasos. En primer lloc, es paga un preu per l’envàs que es compra, que es podrà reutilitzar diverses vegades. Quan ja s’ha acabat el seu ús, es torna a l’administració i et retornen el preu que has pagat. Després, aquest envàs torna a la cadena de producció per a ser reutilitzat.

El SDDR està implantat en més de 40 països, en gran part europeus, com Alemanya o Dinamarca. A més, té un cost zero per l’administració i és un 60% més barat per envàs recollit que el SIG. Des de Greenpeace asseguren que l’augment del 10% d’aquestes ampolles retornables, reduiria un 40% la contaminació marina per ampolles de plàstic. Sent un sistema amb menor impacte ambiental, ajudaria, per tant, a complir els objectius de la Unió Europea.

Les entitats ambientals fa anys que intenten canviar al sistema SDDR. La Llei 22/2011 de residus va arribar al Govern amb aquesta proposta, però les pressions polítiques i econòmiques van forçar que se seguís utilitzant el mètode SIG.

Demandes a l'administració

Són empreses com Ecoembes les que eviten que es fomenti un nou sistema de gestió d’envasos domèstics, com podria ser el sistema de retorn o devolució d’envasos. Per aquest motiu, des de Greenpeace demanen al Govern i a les administracions públiques implicació i mesures per fer-ne front. 

“Demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos”, demanava el director Executiu de Greenpeace Espanya, Mario Rodríguez.

Greenpeace exigeix a Ecoembes que destini la tassa obtinguda per ser punt verd a pagar els costos de gestió de residus i que doni els diners recaptats a les administracions locals, que al cap i a la fi, són les que realment transporten els envasos.

A més, insta al Govern i a les Comunitats Autònomes a què estableixin una legislació que fomenti la reutilització i un sistema de gestió integral, i als ajuntaments que potenciïn mesures per reduir els plàstics d’un sol ús.