Josep Carles Vicente: "La pagesia a Catalunya està enmig d’una tempesta perfecta"

Ofegada per l’escalada dels costos de producció i colpejada per la creixent inestabilitat a escala global, la pagesia a Catalunya fa temps que fa sentir el seu malestar davant la precària situació laboral que pateix i els abusos que es produeixen en la cadena alimentària, entre altres. A més, des del sector alerten que s’està produint un canvi de model que posa en risc el model de pagesia familiar i arrelada al territori. De tot plegat, en parlem amb el Josep Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos.  

Quin és l’estat de la pagesia avui a Catalunya? 

Estem en un moment molt complicat, potser dels més complicats que hem passat en els últims temps. La pagesia a Catalunya està enmig d’una tempesta perfecta. Tenim uns costos de producció desbocats a conseqüència de la guerra i de la inestabilitat política i econòmica que hi ha a escala mundial. Entre altres problemes, l’alça dels preus de l’energia està causant una gran afectació a la pagesia i la ramaderia.

Denuncieu que les coses no s’han fet bé des de fa molt de temps.

Cal recordar que venim d'una actualització de la llei de la cadena alimentària que no ha estat la que el sector necessitava, perquè ens continua deixant a l'estacada, per exemple, en el tema de la posició de domini exercida per la indústria. Així, per molt que el ministri digui que la llei no ens permet vendre per sota dels costos de producció, la realitat és que som nosaltres qui ens hem de defensar davant d'una gran superfície. I massa sovint no tenim opció: o acceptes, o acceptes.

És un sector que ha anat encadenant dificultats.

L'any passat, la pagesia va tenir moltes pèrdues pel tema del clima, els cops de calor i la sequera, entre altres. I, enguany, tornem a repetir una campanya que, a priori, no s'ha encarat gens bé pel que fa a la meteorologia. En resum: situació molt convulsa i complicada per al sector agrari-ramader a Catalunya.

Catalunya ha perdut el 40% de la pagesia professional en 20 anys. Per què?

Les causes apunten que és un sector poc atractiu i molt insegur. La joventut, com totes les persones, però en el cas del jovent és indefugible, necessita estabilitat. Econòmica i de producció, entre altres. I per assolir-la necessitem unes eines que ara no tenim, com mesures d'estabilització econòmica de les explotacions agràries. Tenim assegurances? Sí, però majoritàriament no estan adequades a la realitat. Així, no disposem dels instruments que proporcionin estabilitat al sector, i això ens fa poc atractius.

"No disposem dels instruments que proporcionin estabilitat al sector, i això ens fa poc atractius".

També hi ha un canvi de model soterrat?

Totalment, intrínsec a tot això s’està gestant un canvi de model. Estem dient que hem perdut el 40% de la pagesia professional, però la superfície agrària no l'hem perdut. Amb això vull dir que tenim empreses vinculades al sector, fons d'inversió i magatzems que tenien una pota a la comercialització i ara estan passant a créixer en producció, perquè controlen la part de comercialització. L'atractiu dels nous regs i de les noves produccions mecanitzades atrau a fons d'inversió i fa que s'inverteixin diners.

I quines són les conseqüències?

Això comporta una deslocalització del que és la pagesia als territoris. Perquè tenim empreses que venen a treballar, però els treballadors no viuen als pobles i continuem agreujant el drama que viu el món rural. Aquí hi ha un canvi de model amagat que hauríem de fer aflorar i veure plantejar-se molt seriosament què cal fer en aquest sentit. 

Cal abordar un debat de model.

Sí, perquè, a més, això passa a les terres bones, a les dolentes ja ni tan sols passa ni això. En aquestes zones es perden les terres, es perd la producció i la pagesia. No hi ha atractiu per a les empreses perquè no es pot mecanitzar la producció. Per tant, sí, necessitem un debat profund sobre quin model de pagesia volem i com cal donar suport als llocs on l'agricultura no es pot mecanitzar. Hem de plantejar com podem ajudar els pagesos d'aquestes zones, que tenen limitacions naturals de les seves produccions, com ja ho estan fent a altres països d'Europa.

Fa temps que el sector s’està mobilitzant per dir prou. Quines són ara les lluites més destacades?

Tenim a l'agenda encarar el tema dels costos de producció, del qual ja hem resolt alguna part, però queda molt per fer. També cal adequar la fiscalitat a les diferents realitats. I, sobretot, estem enfocats en la imposició de la burocràcia, que sabem que no només afecta la pagesia, també molta ciutadania la pateix, però en el nostre cas amb molt d'excés.

A més, l'Estat espanyol pretén tirar endavant un quadern digital que l'haurà de fer tothom, amb el cost personal i econòmic que comporta. I no és que ho demani Europa, ho demanen l’estat, mentre que a països com França i altres és només voluntari.

Exigir uns preus justos és una de les vostres reivindicacions principals. Qui ha d’intervenir per un preu just?

Tenim una llei que es va aprovar el 2012 amb el ministre Arias Cañete, després es va fer una reforma de la llei via decret amb el ministre Luis Planas, però és desitjable que aquest tema s'abordi com abans millor, perquè continua havent-hi anomalies. Parlem de temes molt rellevants, com fixar la posició de domini i evitar els abusos que es produeixen. Això, que sembla tan fàcil de resoldre, no ho és perquè hi ha lobbies de pressió molt importants. 

I sempre es castiga la baula més feble, que són els productors.

La llei no va acotar la posició de domini. Per posar un exemple, quan es van alliberar les energètiques, la posició de domini es va fixar en un 10%. Això vol dir que per sobre d'aquest percentatge, una empresa té posició de domini. Avui, estem veiem ofertes de Mercadona, per exemple, que té un 26% de la quota de mercat. I no sabem si és rellevant o no perquè no hi ha fixació de la quota de mercat. Òbviament, considerem que un 26% de quota de mercat és molt rellevant.

La llei també diu que no es pot vendre per sota del cost de producció.

En aquest cas, l'administració ha de tenir observatoris de preus en diferents àmbits, i d'aquí han d'emanar recomanacions o una observació de preus que s'han operat. Per tant, si el pagès creu que algú està exercint una posició de domini o adulterant aquest observatori de preus, pugui acudir a la justícia.

La nova política agrària comuna (PAC) tampoc ha ajudat a millorar la situació.

La PAC ha anat canviant, i ja vam patir una retallada molt important, de més del 20% de mitjana. Hi ha diferents sectors afectats en què aquesta tisorada encara és més pronunciada. A banda d’això, la PAC ha canviat i vincula els ajuts a la feina feta, i això implicarà que hi haurà diners que no es podran justificar perquè, o no es podrà fer la feina, o costarà més fer-la que el cost econòmic que puguem rebre. Per tant, en aquest sentit posem en dubte l’objectiu de la Unió Europea, que pretén canviar la tipologia dels ajuts.

Assegureu que la retallada es podria haver mitigat.

Sí, en cas que haguéssim aplicat el que permet Europa, és a dir, que siguin els professionals qui rebin els ajuts. I, si algú té altres rendes significatives, no pugui percebre’ls. Això ho hauríem d'haver aplicat a partir del que es considera petit productor, que són 1.250 euros, i no com ho ha fet l'Estat espanyol, a partir dels cinc mil euros cap amunt. D’aquesta manera, s'hauria generat un estalvi de gairebé 500 milions d'euros que haurien evitat l’impacte de la retallada.

La pagesia està prou valorada en aquest país amb relació a la importància que té?

El cert és que veiem molta gesticulació sobre la importància de la pagesia per molts temes, com la gestió del territori, la biodiversitat, els incendis, l'alimentació, la sobirania alimentària... Se'n fan molts escarafalls, però a l’hora de la veritat, quan això s’ha de plasmar en una llei, s’imposa la realitat.

I cito un exemple que ho demostra perfectament. La llei d'espais agraris, que vam aconseguir aprovar després de quinze anys , ha estat quatre anys al Parlament sense fer-ne gairebé cap desplegament, i el poc que s'ha fet ha sigut a correcuita. Això diu quina és la importància política real del sector agrari.

Pel que fa a l’emergència climàtica, s’estan donant prou recursos a la pagesia respecte a tot allò que se li demana fer per mitigar el canvi climàtic?

Si tots plegats ens omplim la boca de la importància de la mitigació del canvi climàtic, que la té i molta, també hem de ser conscients que cal abocar-hi els recursos necessaris, perquè si no es poden generar moltes dificultats. Si es volen emprendre polítiques que generin canvis, és molt important plantejar-les amb un temps apropiat i amb una dotació de recursos adequada.

Parlem del relleu generacional al sector. Ens podem quedar sense pagesia i ramaderia?

De la manera que tenim la pagesia concebuda avui, basada en un model familiar i arrelat al territori, que, per cert, va camí de ser un model més filosòfic que real, sí, això està en risc. El que està passant amb les grans empreses i grups d'inversió implica continuarà havent-hi treballadors del camp, però perdrem aquest teixit i aquest model. Crec que se n'hauria de parlar molt i analitzar-ho detingudament per trenar una estratègia per fer-hi front.

"El model de pagesia familiar arrelada al territori tal com el coneixem està en risc".

Al cap i a la fi, aquestes empreses poden invertir aquí com al Senegal, vull dir que no tindran cap inconvenient a deslocalitzar-se demà si els convé.

Manca més participació de les dones als espais de representació de la pagesia i el medi rural?

Nosaltres, i ara parlo d'Unió de Pagesos com a organització, tenim tots aquests espais oberts. Ara bé, la possibilitat que les dones participin més als espais de representació i de presa de decisions costa perquè la dona continua amb més carregues en l'àmbit domèstic i de cures. Per tant, necessitem mesures per pal·liar-ho i serveis com escoles bressol, menjadors escolars i de gent gran, entre altres, que faciliten la conciliació i són serveis que trobes a una ciutat, però en zones rurals potser no tant. Si millorem això, segur que la situació milloraria.

I, òbviament, també cal un canvi d'actitud per part dels homes, que crec que s'està fent més que abans, tot i que està clar que el pes encara recau més sobre les dones i s'ha de canviar.