'​​​Arrels, el món que torna'. Amb aquest lema, que fa referència a l'interès que estan agafant diversos aspectes relacionats amb el món rural, es presenta el projecte Arrels. Es tracta d'un mitjà multidisciplinari, que també compta amb un mercat de productes de proximitat en línia, que, des del cooperativisme de SOM, va néixer a finals de l'any 2020. El projecte es va gestar durant els primers mesos de la pandèmia, en ple context de confinament i teletreball, el que demostra l'efecte que ha tingut aquesta crisi en la tornada d'aquest món que ens descriu Arrels.

"És llavors quan la societat comença a mirar el món rural d'altra manera", explica el periodista Josep Sucarrats, editor de la Revista Arrels, una de les branques d'aquest interessant projecte. Precisament hem parlat amb ell perquè ens expliqui més sobre Arrels i la comunitat a la qual es dirigeix, així com les característiques dels mitjans cooperatius i associatius que els diferencien dels mitjans més convencionals.

Què volíeu explicar a Arrels?

En aquest context pensem que cal que un mitjà expliqui el món rural d'una altra manera de com s'ha explicat fins ara. És a dir, fugint dels tòpics, amb una mirada que no sigui folklòrica, ni caricaturesca. Ni que tingui un punt de vista únicament reivindicatiu, sinó també contemporani. Que miri què està fent el món rural i tota la gent que està trobant alternatives al model de vida urbà que ens poden ser d'utilitat per a la nostra societat. Així com posar el focus en la gent del món de la cultura que està fent creació contemporània al món rural.

I òbviament fer una revalorització del treball de la pagesia, que generalment ho té molt difícil per sobreviure per qüestions de preus, per problemes de distribució, per les conseqüències del canvi climàtic, etcètera. D'aquesta manera, de forma transversal, ens plantegem un mitjà que expliqui tot això. Pensem que als mitjans convencionals se'ls escapen moltes coses del que està passant al món rural.

Podríem dir que Arrels no és un mitjà convencional sinó que té un perfil cooperativista.

Neix en una cooperativa del sector de la indústria dels continguts que en aquells moments es deia SOM. Era una cooperativa amb experiència en els continguts culturals, ja que abans, sota el nom de Grup Cultura 03, aglutinava petites cooperatives que, entre altres tasques, editaven revistes com Sàpiens, Cuina o Descobrir, publicacions amb més de vint anys d'història. Amb aquesta experiència SOM crea Arrels, amb el mateix esperit cooperatiu i amb un gran sentiment de servei a la comunitat a la qual ens adrecem.

L'any 2021 SOM va completar un procés de fusió amb una altra cooperativa, que és Abacus, centrada en la venda de continguts, i amb una xarxa de cinquanta botigues dedicades sobretot a la distribució de material educatiu, tant de papereria com de llibres. I amb aquesta fusió, Abacus passa a ser una cooperativa que, a més de vendre continguts, llibres i revistes, també en produeix. La nostra tradició és de revistes, però quan ens vam plantejar Arrels no ho vam plantejar així, sinó com un mitjà per atendre a una comunitat de persones.

"Pensem que als mitjans convencionals se'ls escapen moltes coses del que està passant al món rural".

Quan parles de la comunitat a la qual us adreceu, a quina comunitat et refereixes?

Doncs és una comunitat que tenim molt ben identificada i que és prou àmplia per desenvolupar aquest projecte. Persones que busquen algú que els expliqui aquest món rural al qual s'hi senten vinculats d'alguna manera. I no només per si hi viuen, o per si hi van en cap de setmana, sinó també perquè els agradaria viure allà o, per exemple, perquè venen d'allà i ara no hi són. En definitiva, que hi troben uns valors, tant materials com ideològics, que els hi fan sentir propers.

Valors com la sostenibilitat, com la cerca d'un altre tipus de relacions socioeconòmiques (en concordança amb la nostra convicció en el model cooperativista), persones preocupades pel canvi climàtic, per l'alimentació de proximitat, etcètera. Tota aquesta comunitat és Arrels. I el que volem és fer d'altaveu del món rural, però també esdevenir un punt de trobada per a aquesta comunitat.

Hem parlat de la revista, però una de les vostres característiques és la multidisciplinarietat.

Valorem molt la revista perquè és el que millor sabem fer, i també perquè creiem que, justament, amb aquesta manera de veure el món, més reposada i relaxada, el format revista convida a relacionar-se amb el món d'aquesta manera, fugint de la intoxicació. Però a banda de la revista, ens adrecem a la comunitat aprofitant les opcions que ens ofereix la tecnologia. Tenim un suport digital en el qual oferim contingut en diversos formats, amb peces escrites, però també documentals i pòdcasts.

Cada branca ofereix una funció diferent: la web és molt més informativa; els documentals tenen un punt de vista més testimonial de la comunitat i són narrats amb una poètica bastant especial, i el pòdcast ha tingut un punt una mica més formatiu, de vegades, tot i que hem experimentat amb diversos enfocaments. I ara estem sumant els esdeveniments presencials. Fins ara era molt complicat de desenvolupar per totes les restriccions a causa del context de pandèmia. Ara arrenquem aquests esdeveniments amb la Festa Arrels.

Un esdeveniment en el qual tindrà protagonisme un altre dels vostres vessants, el Mercat Arrels.

És un mercat de productes agroalimentaris de proximitat en línia. I la Festa Arrels servirà perquè aquests productors de Mercat Arrels, amb qui les nostres sòcies només han contactat a través de la pantalla, es coneguin en directe. Òbviament, la presencialitat també encaixa molt amb el nostre món.

Hem fet altres esdeveniments. Al mes de maig vam fer una acció d'àmbit cultural, el 'Caravana Delta', a través del qual vam acompanyar set artistes contemporanis de llocs diferents del Delta de l'Ebre, L'objectiu era posar-los en contacte amb ramaders del Delta de l'Ebre per compartir la transhumància amb pastors de la zona. I a partir d'aquí, que ells trobessin font d'inspiració per a la seva obra contemporània.

Ha crescut l'interès pel món rural i voler tornar a les arrels?

Com a mínim hi ha l'antena posada. Nosaltres lluitem perquè no sigui només l'antena i s'impulsin algunes idees i solucions en un moment com aquest que és crític. Penso en la supervivència dels pagesos a Catalunya, la gestió dels boscos en referència als incendis forestals, o alternatives de construcció i habitatge. Encara existeixen unes certes fronteres mentals entre el món rural i el món urbà que haurien de començar a esborrar-se i substituir-se per un treball i relació en xarxa.

Cal que el món rural i el món urbà no estiguin contraposats, sinó que cadascun dels mons entengui el que aporta l'altre. Per primer cop la població és de majoria urbana i no rural. I estem en un moment que la població urbana, sense el món rural, no existiria. Hem de ser més ambiciosos en aquest sentit i aconseguir teixir una xarxa de pobles i ciutats actives que permetin Catalunya ser territorialment equilibrada. Això garantiria que el món rural estigués més viu del que ja ho està, i que fos una peça important, bàsica i imprescindible pel progrés del país.

El món urbà està desconnectat de la realitat del món rural?

Hi ha persones que viuen a la ciutat, que van al supermercat, compren els cartrons de llet, i no sap d'on ve. O l'electricitat de casa quan encenen la llum. Estan desconnectats del procés que hi ha darrere i, per tant, no hi ha consciència que darrere pugui haver-hi algun problema. Cal ser solidaris i compensar el món rural en els sacrificis que fa, que són molts, perquè el món urbà disposi d'aquests serveis que no sap d'on venen.

"Cal ser solidaris i compensar el món rural en els sacrificis que fa, que són molts".

Quina diferència hi ha entre un mitjà cooperatiu amb un de convencional?

Hi ha diverses diferències. En un mitjà cooperatiu es té una visió més de servei periodístic i no una visió de negoci pur corresponent al capitalisme. Els mitjans han de tenir un esperit de servir a les comunitats a les quals s'adrecen. I el fet de treballar des del cooperativisme garanteix molta més pluralitat de veus, així com el fet de no dependre de l'interès d'unes poques persones, que controlen un mitjà, i que poden respondre a interessos que no són els de les comunitats, sinó els seus propis.

Quina valoració feu d'aquests dos anys que porteu?

Havent-hi altres projectes que són complementaris al nostre, penso que el que ens distingeix a nosaltres és ser un projecte que se centra en la gent del món rural, però que ha nascut fora del món rural. I valorem molt el fet d'acabar una presència i un paper dins del món rural. I per això estem molt satisfets. En certa manera, Arrels és una revista que parla del món rural perquè l'entengui la gent del món urbà. Que vegin que el món rural no correspon a la imatge de lloc tancat i endarrerit, sinó que moltes vegades és un món que va per davant del món urbà.

És una comunitat amb la qual estem connectant i que l'estem fent créixer a partir de complir amb aquest paper dins de tots els projectes que hi ha al món rural. És important que creixem més. Ara bé, créixer a poc a poc, amb això també som rurals. Però sabem que hem d'arribar a més gent, que encara hi ha persones que no ens coneixen i que estan esperant que algú els expliqui que existim.

A banda de créixer, quins altres reptes us marqueu a Arrels?

La situació climàtica i econòmica ens porta a plantejar-nos canvis. En la mesura que ens correspon, hem de participar-hi, propositivament i constructivament, en aquests canvis. I no només des de la denúncia, que també, sinó en ser capaços de donar visibilitat. I fins i tot, el poc o molt que puguem, aportar al fet que la gent trobi solucions i alternatives. És un repte que tenim, de ser-hi aquí també.

I consolidar la nostra xarxa d'aliats al territori. I al món urbà també, amb aquest esperit d'establir una relació col·laborativa entre el món rural i el món urbà que anirà esborrant aquestes fronteres mentals de les quals hem anat parlant. Que molta gent del món urbà encara no sap d'on venen els aliments, d'on ve l'energia, i tots els serveis que sense el món rural no tindria.