La custòdia del territori: iniciativa ciutadana en la conservació de la natura

  • L'encaixada de mà com a símbol de l'acord entre propietaris i entitats ambientals; en la foto, Gepec i  el proprietari Felix Alaguero (imatge:gepec.cat)

    L'encaixada de mà com a símbol de l'acord entre propietaris i entitats ambientals; en la foto, Gepec i el proprietari Felix Alaguero (imatge:gepec.cat)

  • Accionatura en un projecte de custòdia als terrenys pròxims a l'aeroport de LLeida (imatge:accionatura)

    Accionatura en un projecte de custòdia als terrenys pròxims a l'aeroport de LLeida (imatge:accionatura)

  • Una finca a Queralbs en custòdia, també amb acord amb Paisatges Vius (imatge:Paisatges Vius)

    Una finca a Queralbs en custòdia, també amb acord amb Paisatges Vius (imatge:Paisatges Vius)

  • L'Associació Cen i els projectes de custòdia fluvial a les muntanyes de Prades (imatge:assocCen)

    L'Associació Cen i els projectes de custòdia fluvial a les muntanyes de Prades (imatge:assocCen)

  • La custòdia marina dels canyons del Maresme, projecte de l'entitat Submon (imatge:submon.org)

    La custòdia marina dels canyons del Maresme, projecte de l'entitat Submon (imatge:submon.org)

  • Un espai de Collsacabra  custodiat per Paisatges Vius (imatge:paistgesVius)

    Un espai de Collsacabra custodiat per Paisatges Vius (imatge:paistgesVius)

El concepte custòdia del territori es pot entendre, en el sentit més ampli i senzill, com el de persones que tenen cura de la terra. Una estratègia que enforteix el vincle amb el patrimoni natural.

La custòdia del territori és un pacte per la gestió sostenible dels recursos naturals. Es basa en una visió integradora del paisatge que considera conjuntament les necessitats de conservació amb l’activitat humana i econòmica de cada indret. Aquesta presa de consciència porta als propietaris a signar el seu compromís per la cura dels espais naturals,  mitjançant un acord amb una entitat de custòdia. 


Qui "fa" custòdia del territori ?

Les persones  propietàries i usuàries del territori, vinculades a l’agricultura, la ramaderia, la pesca, el turisme o altres activitats empresarials - així com els ajuntaments propietaris de terrenys- prenen un espai en custòdia quan declaren formalment el compromís de conservar-ne els elements naturals, ja sigui col·laborant en la millora de l’espai amb accions específiques, o bé comprometent-se a no dur a terme usos o activitats perjudicials.

Les entitats ambientals de custòdia són els agents promotors de la custòdia. Algunes són grans fundacions, moltes altres són petites associacions per la conservació de la natura, fins i tot  grups de voluntariat, o ajuntaments i altres administracions locals. Coneixen les diverses tècniques de conservació, jurídiques, urbanístiques, i treballen en col·laboració dels altres agents socials.

L'acord de custòdia és la formalització legal del compromís.


Què fa una entitat de custòdia?

Les entitats contacten amb els propietaris per aconseguir la seva implicació en la conservació de la natura i el paisatge. Ofereixen l’assessorament tècnic; elaboren  estudis i la planificació, la gestió, i la restauració dels terrenys si s'escau, seguint els criteris de sostenibilitat, i en fan el seguiment tècnic. Promouen activitats econòmiques sostenibles, com l’agricultura ecològica, l’ecoturisme o l’educació ambiental. També busquen la complicitat de la ciutadania per implicar-la en el la conservació de la natura, a través de la sensibilització i el voluntariat ambiental. L'origen de moltes entitats de custòdia es troba precisament en l'interès comú de grups de persones per millorar i protegir el patrimoni natural. Durant les jornades tècniques de custòdia del novembre de 2015, es va presentar la proposta per la creació d'un registre oficial de entitats de custòdia, que constitueixi un primer pas per, en un futur proper, poder facilitar a les entitats i propietaris que disposin d’acords de custòdia registrats l’accés a incentius fiscals.


On es pot fer custòdia?

Tot el territori és susceptible de ser “custodiat”: en àmbit rural, urbà, o marí, agrari, forestal o fluvial…
Es pot signar acords de custòdia fluvial per protegir els hàbitats de ribera, rius i zones humides, que representen hàbitats naturals d’alt valor, i paisatges culturals d’interès social. La custòdia agrària pot tenir lloc en totes aquelles finques i explotacions on es desenvolupin activitats agrícoles i ramaderes, i es desitgi fomentar la responsabilitat ambiental de la pagesia amb la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics.Es pot aplicar la idea de custòdia del territori en el medi marí, on ens trobem la singularitat de la inexistència de propietat privada. En aquests casos les iniciatives de custòdia marina es canalitzen a través de les administracions i els usuaris, per garantir la conservació i el bon ús dels recursos naturals.


Una estratègia en creixement

A Catalunya existeixen 844 acords de custòdia, un 25% més que en el 2012. Impliquen 77 entitats, i “custodien” 42904 hectàrees, és a dir un 1,4% del territori català. Cal sumar 230000 hectàrees de custòdia marina. 

La custòdia del territori pot ser també un instrument per implementar la Xarxa Natura 2000 i l'estratègia europea de la Unió Europea sobre la Biodiversitat. Alhora, connecta amb altres polítiques europees i instruments legals. 

A Catalunya, la Xarxa de Custòdia del Territori, actua com a paraigües oferint recursos i serveis a les entitats i alhora treballant per la incidència social, política i administrativa  que afavoreixi les condicions perquè la custòdia arreli com a estratègia efectiva de conservació de la biodiversitat  el paisatge.

Afegeix un comentari nou