La Xarxa per la Sobirania Energètica avisa que la crisi energètica “no es resoldrà a cop de decret”

Des de la tribuna del Congrés dels Diputats, el diputat del BNG Néstor Rego va argumentar el seu vot en contra de l’anomenat ‘decret antiapagades’ del Govern espanyol assegurant que la norma aprofundeix en un model de transició energètica “insostenible i al servei de l'oligopoli”. La votació a la cambra espanyola, celebrada en el ple del 22 de juliol passat, va acabar amb una sonada desfeta de l’Executiu de Pedro Sánchez i amb la derogació del decret per 183 vots en contra i 165 a favor.   

A tomb de la derogació de la norma, i exposant unes raons coincidents amb les del diputat del BNG, la Xarxa per la Sobirania Energètica ha emès un comunicat en què deixa clar que el decret, tot i incloure alguns avenços positius, és clarament “insuficient per fer front als reptes estructurals del sistema energètic”, alhora que reclama fer foc nou i impulsar “una reforma profunda” del sistema energètic “que posi al centre la justícia ambiental, la democratització de la governança, la participació ciutadana vinculant i la gestió pública i transparent dels recursos”.

El Reial decret 7/2025 que el govern espanyol va dur a la cambra com a resposta a l’apagada massiva del 28 d’abril, que va deixar la península Ibèrica a les fosques i incomunicada durant hores, i establia nous mecanismes de control i planificació a través de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i Red Eléctrica Espanyola (REE). Entre altres, plantejava reformes reguladores per impulsar les energies renovables, promoure un marc flexible per a l’emmagatzematge elèctric, així com crear condicions favorables per a una millor transparència en l’accés a les dades energètiques.

Des de la XSE, apunten que el decret, malgrat tenir mancances molt importants, inclou alguns avenços positius com “la incorporació de l’emmagatzematge elèctric com a peça clau per garantir la flexibilitat i resiliència del sistema”, en resposta a les exigències de la directiva europea. L’entitat també valora positivament la creació de la figura del gestor de l’autoconsum i l’ampliació del radi de connexió fins a 5 km, mesures que poden impulsar models col·lectius i comunitats energètiques, especialment en zones rurals.  

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Xarxa per la sobirania energètica (Xse) (@xsecat)

Persisteixen les traves per accedir a la xarxa elèctrica i desplegar un model distribuït i just

Amb tot, els passos endavant que planteja la norma no resolen un dels principals esculls per caminar cap a una democratització del sistema energètic i el desplegament d’un model just i distribuït: les greus barreres reguladores per accedir a la xarxa elèctrica amb què encara es topen els projectes de petita i mitjana escala, especialment els d’iniciativa comunitària, local i pública. 

El decret no supera aquesta qüestió nuclear, en tant que no preveu mecanismes específics de reserva de capacitat per a aquestes, tal com estableix la normativa europea, ni tampoc inclou mesures per desincentivar usos especulatius de la capacitat existent. Aquestes omissions, assenyala la XSE, tornen a jugar a favor de les grans corporacions i dels macroprojectes, enfortint un model de producció energètica centralitzada i altament concentrada, contrari als principis de diversificació i sobirania energètica.

Una prova d’això és el contingut de la carta conjunta que van fer pública les principals associacions del sector elèctric de l’estat, en què reclamaven als grups parlamentaris el vot favorable al decret, advertint de les “conseqüències greus” que suposaria un rebuig a la norma, com finalment ha passat. Entre aquests suposats impactes adversos, la missiva cita l’exposició a futures crisis, com l'apagada del 28 d'abril; la pèrdua de competitivitat internacional; o la paralització d'inversions que redueixen la dependència energètica i la vulnerabilitat davant la incertesa geopolítica.

En aquest sentit, per a la XSE, “el rebuig al decret no pot llegir-se simplement com una aposta per una millor transició energètica”, i avisa que ha estat condicionat “per interessos polítics, estratègies de posicionament i dinàmiques partidistes”. Tanmateix, el suport a la norma també respon en bona part a interessos econòmics —per reforçar la competitivitat, atraure capitals i agilitzar tràmits— que afavoreixen, principalment, les grans operadores. 

Una crisi que no es resoldrà per decret: cal una reforma profunda del sistema energètic

En el context actual de crisi energètica que vivim, marcat per un model obsolet, depredador i oligopolístic, des de la xarxa tenen clar que la situació no es resoldrà “a cop de decret, ni amb solucions tècniques desconnectades de la realitat social i territorial del país”. Amb tot, per a l'entitat, el rebuig del Congrés espanyol a la norma sí que posa de manifest "la gran manca de consens i diàleg social en la transició energètica".

Segons la XSE, és evident que per avançar de manera efectiva, convé teixir aliances de baix a dalt, implicant el veïnat, ajuntaments i entitats en cada fase de la planificació i execució. Només un marc de decisió compartida—amb processos vinculants de consulta ciutadana i mecanismes de cogestió pública—garantirà que les solucions energètiques responguin a les necessitats reals de cada comarca i barri. 

De la mateixa manera, és imprescindible desmuntar les barreres reguladores que perpetuen l’especulació i la concentració de poder: cal obrir vies d’accés a la xarxa per a projectes locals, simplificar tramitacions i assegurar finançament públic i col·lectiu. 

En definitiva, més que un decret que només proposa avenços puntuals i no resol limitacions clau, el sistema energètic necessita una reforma profunda que s’ha d’assentar sobre valors com la justícia ambiental, la sobirania comunitària i la transparència. 

Aquest canvi de paradigma reclama, entre altres, articular un model orientat al bé comú, capaç de respectar els límits ecològics i assegurar drets fonamentals, l’equitat territorial i l’autonomia de les comunitats. Sense aquesta visió integral, qualsevol reforma es quedarà en gest simbòlic i la ciutadania continuarà relegada al rol d’espectadora d’un sistema que ni governa, ni controla.