Laura Almarcha: "L'activitat econòmica està xocant frontalment amb la conservació del medi marí"

S'apropa l'estiu, un temps en el qual, generalment, estem més en contacte amb el medi marí que la resta de l'any. És probable que els propers mesos, en un dia de platja o d'excursió marítima, es donin casos d'albiraments de cetacis al mar Mediterrani o d'animals varats a la sorra, dues situacions en les quals és molt important saber com reaccionar, seguint les indicacions de les autoritats i les entitats que estudien i conserven el medi marí.

Per aprendre més sobre com actuar en aquestes situacions, i sobre la vida dels cetacis al litoral català, hem parlat amb la Laura Almarcha, vicepresidenta de l'Associació Cetàcea, una entitat que té com a objectiu protegir, conservar i investigar la vida i hàbitats marins en el litoral català.

L'Associació Cetàcea duu a terme projectes d'estudi, així com xerrades de divulgació i educació a escoles, ajuntaments o ports, entre d'altres llocs. "Fem xerrades per conscienciar la gent, primer sobre el que tenim a la nostra costa, i sobre la necessitat de protecció que hi ha d'aquests animals i els ecosistemes marins", explica la vicepresidenta de l'entitat.

Quines espècies de cetacis es poden trobar al litoral català?

Al mar Mediterrani hi ha nou espècies de cetacis, de les quals al litoral català en podem trobar vuit. Set d'elles són odontocets, és a dir cetacis amb dents. Trobem el dofí mular, el dofí llistat, el dofí comú, el zífid de Cuvier, el catxalot, el cap d'olla negre d'aleta llarga i el cap d'olla gris. La vuitena, és una espècie de misticets, el rorqual comú, la segona balena més gran del món.

Quin és el seu estat de conservació?

Com a tot el Mediterrani, l'estat de la majoria d'espècies és vulnerable, i en el cas del rorqual comú, fins i tot, es troba en perill. Des de la UICN consideren l'estat del dofí llistat com una preocupació menor, perquè és l'espècie que trobem més sovint i la més nombrosa al Mediterrani. Però la resta d'espècies estan catalogades com a vulnerables.

Com treballeu en el vostre objectiu de conservació?

Duem a terme una sèrie de projectes que presentem a les autoritats per fer-los veure que les activitats econòmiques estan xocant frontalment amb la conservació del medi marí. Per exemple, la zona més costanera, que és on viu i es diversifica el dofí mular, està plena d'embarcacions, tant d'esbarjo com pesqueres. Amb aquests estudis, també volem que les autoritats s'en adonin del que tenim a la costa catalana i vulguin protegir-la.

Com els afecten aquestes embarcacions?

Els hi repercuteix tant la contaminació acústica que creen el pas d'aquestes embarcacions, com les arts de pesca i la pèrdua de recursos alimentaris que comporta l'excés d'aquesta activitat. Moren molts animals, tant tortugues, com peixos i cetacis, enredats en xarxes de pesca deixades anar, o que estan utilitzant, però no són massa selectives. Moren animals que estan destinats a consum, però també cetacis, tortugues i peixos que no destinats a consum.

També pateixen accidents amb embarcacions. Alguns cetacis moren encastats contra proes d'embarcacions grans, vaixells de càrrega que van a molta velocitat. Són molt grans i els cetacis no tenen temps de driblar-los, així que poden haver-hi impactes mortals contra aquestes embarcacions.

Quin és l'estat dels ecosistemes i com els afecta als cetacis?

Tenim un gran problema, que ja sabem tots i totes, que són els plàstics, en el qual les autoritats encara estan fent massa poc per prohibir-los. Ens ho trobem cada dia. Cada cop que sortim hem de veure i recollir plàstics surant, caixes, brossa en general. I tot i que ens trobem molta brossa surant a la superfície, encara hi ha molta més a sota del mar, brossa que ve de la terra. Intentem conscienciar la població que evitar tot això comença per nosaltres mateixos. També els afecta la contaminació química.

Els microplàstics també són una gran problemàtica.

És un altre gran problema. Els peixos, com les aus marines, les tortugues i els cetacis, mengen molt microplàstic, però es que també ingereixen macroplàstics. Hi ha un gran problema en aquest sentit. Moren animals i quan els fan les necròpsies troben al seu estómac una quantitat molt gran de plàstics.

Aquesta ingesta de plàstics és una de les causes de mort més freqüent, per exemple, en aus. En cetacis també, de vegades pateixen una obstrucció per la quantitat de plàstic ingerida que els impedeix alimentar-se. Aquesta és una de les causes, però hi ha tota la resta de causes de mort dels cetacis que vénen directament provocades per l'ésser humà que ja hem comentat.

Des que es va crear l'entitat, heu notat una evolució positiva de la sensibilització de la ciutadania en aquest aspecte?

Sí, veiem que l'evolució és molt positiva. Qui ens truca per participar en les sortides d'albirament pel projecte de foto identificació, tenen un interès per la fauna, per la conservació, pel reciclatge, i des dels nostres inicis ha augmentat molt el nombre de gent que ens demana sortir amb nosaltres per veure els dofins, les tortugues, les tonyines, aus marines, de vegades mantes...

Quin és l'estat de la investigació i conservació del medi marí a casa nostra en comparació amb altres llocs d'arreu del món? 

Realment falta bastant. No puc dir a la resta, però aquí fa falta molt, s'inverteix molt poc en investigació. I quant al tema de la conservació, hi ha molts interessos econòmics. Per exemple, en el tema dels pescadors, hi ha una mica de xoc. Entenem que han de fer la seva feina, però demanem que les arts de pesca siguin molt menys agressives i que no es deixin les xarxes a la deriva, ja que maten milers d'animals cada any.

Parla'ns dels vostres projectes.

El més antic, el de foto identificació de balenes i dofins en el litoral català, és el més important i el més extens. Però també tenim el projecte Ulls a la mar, que es fa des de terra; el projecte Plomes al mar; i l'Amics del mar, un projecte de ciència ciutadana en el qual convidem a la gent que surt en vaixell, tant si és de pesca com d'esbarjo, a aportar-nos informació en cas de fer algun albirament a la costa catalana.

Què hem de fer si fem algun albirament aquest estiu?

Estaria molt bé marcar el punt GPS on s'ha fet aquest albirament; fer fotografies i vídeos, de tot el cos de l'animal si pot ser, o almenys de les aletes dorsals. Els vídeos ens permeten veure el comportament dels animals. Si ens faciliten tota aquesta informació a través del nostre web, ens aniria molt bé per conèixer la distribució d'aquestes espècies. Això sí, si es fa un albirament, s'han de seguir una sèrie de bones pràctiques.

Com quines?

Està bé que la gent sàpiga que no és possible apropar-se a un cetaci amb una embarcació, ni tampoc posar-s'hi a sobre. Per tal de realitzar els albiraments de cetacis de forma correcta, i minimitzar l’impacte, existeix una legislació (Reial Decret 1727/2007) que regula la navegació amb cetacis, els metres que ens podem apropar i diverses normes de conducta general.

Aquesta legislació indica que existeix un Espai Mòbil de Protecció al voltant dels cetacis d’un radi de 500m que es divideix en una Zona d’Exclusió (radi de 60 m al voltant del cetaci); una Zona de Permanència Restringida (entre 60 i 300 metres); i una Zona d’Aproximació (entre 300 i 500 metres).

Moltes persones també es troben animals varats a les platges i no saben què fer exactament.

És quelcom típic a l'estiu, la gent va més a la platja i veu animals varats a la costa. Simplement, és molt important trucar al 112. Només això, ells ja s'encarreguen de trucar a la xarxa de rescat, al CRAM, o a l'entitat que creguin convenient. Està prohibit tocar els cetacis. I les tortugues el mateix, si es veu una tortuga a la platja que fa una niuada, és molt important apartar-nos i trucar al 112.