Lluís Pagespetit: "Els valors són com la racionalitat: tothom en té, només cal fer-los aflorar"

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Anna Parisi
El pedagog Lluís Pagespetit, membre de la Societat Catalana d'Educació Ambiental   Font: Lluís Pagespetit
El pedagog Lluís Pagespetit, membre de la Societat Catalana d'Educació Ambiental Font: Lluís Pagespetit
Forum d'Educació Ambiental de la Societat Catalana d'Educació Ambiental  Font: Scea
Forum d'Educació Ambiental de la Societat Catalana d'Educació Ambiental Font: Scea
Scea Font: Scea
Scea Font: Scea

Lluís Pagespetit: "Els valors són com la racionalitat: tothom en té, només cal fer-los aflorar"

Autor/a: 
Anna Parisi
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Reflexionem sobre els valors implícits en la Sostenibilitat i l'Educació Ambiental amb Lluís Pagespetit, membre de la Societat Catalana d'Educació Ambiental.

Quins valors estan implícits en l'Educació Ambiental?

No entenem l'educació si no és ambiental. Per tant partiríem que són els mateixos valors que hi ha en l'educació, valors socials i cívics. De la mateixa manera, si l'educació no és ambiental, no és educació. Al posar ambiental reforcem la idea que l'educació ambiental és la que ajuda a millorar la relació entre els homes i el medi, i entre els homes entre si. Per tant incorpora els valors personals, interpersonals i socials.
Nosaltres no entenem la paraula "medi ambient", el medi és tot. Dir medi ambient és una reiteració. I s'hauria de parlar només d'educació, no caldria posar ambiental. En incoporar la paraula Sostenibilitat queden inclosos tots els problemes ambientals: Nord-Sud, armament, guerres...

I com es treballa els valors des de l'educació ambiental?

Treballem des de 5 àmbits. Cal partir dels fonaments ecològics, per entendre el funcionament dels ecosistemes, a la conscienciació, que significa entendre els conceptes, la investigació, i l'avaluació de problemes. Tot ha de ser per aconseguir capacitat d'acció, que per nosaltres és un valor.

Com he dit abans, si separem educació d'educació ambiental, sembla que separem l'home de l'ecosistema, que queda com un escenari, però nosaltres som part d'aquest escenari. Per tant els valors socials i cívics han de formar part de qualsevol projecte d'educació ambiental: quan incorporem aquesta complexitat parlem de Sostenibilitat.

I quins valors són? Racionalitat, competència personal, acció, tolerància, singularitat, espiritualitat... Bàsicament parlem d'una utopia per una societat millor, per tant són valors posats en les 3 dimensions: individual, interpersonal i per tota la societat. Quan parlem d'educació ambiental, hem de capacitar per actuar. Aquesta actuació és l'autèntica avaluació: qui ha participat en el procés educatiu pot respondre activament. Sovint es realitzen moltes activitats que en realitat són d'informació o interpretació ambiental. Són necessàries per incorporar coneixement, però no són realment educació si no tenen com a resultat una resposta activa en l'acció del que aprèn. No hi ha una altra manera d'aprendre que fer les coses. Per això la participació, i el voluntariat ambiental, són tan importants. A través d'ells la gent s'empodera. S'han fet moltes campanyes de "conscienciació", són necessàries però no suficients, i cal plantejar campanyes d'acció.

És difícil mantenir els valors en la complexitat?

Això passa perquè s'ha acabat l'anàlisi de causa-efecte. Ja havia acabat fa molt de temps però es continuava fent servir. Les solucions mai no són senzilles perquè les causes no són senzilles. L'anàlisi sota els ulls de la Sostenibilitat contempla l'entorn, la societat i nosaltres mateixos.

Des de l'educació ambiental treballem la capacitat d'autonomia, la capacitat de fer-se preguntes, qüestionar-se i argumentar, la presa de decisions, la tolerància, desenvolupar habilitats per afrontar canvis i dificultats... I com saps que tens interioritzat un valor? per què actues en conseqüència.

I que podem fer per interioritzar els valors en la complexitat?

És tan difícil i tan fàcil com pensar dues vegades una cosa abans de fer-la. Racionalitat i competència. La competència és la capacitat de fer. Pensar de quantes maneres puc fer una cosa? Quan parlem de consum: de quantes maneres puc comprar i menjar macarrons? De quantes maneres em puc moure?
I tenir un minim criteri per escollir-ne una, que sigui la que genera de menys impacte. Pensar: ho sé fer d'una altra manera, hi ha una altra manera de fer-lo? Estic capacitat de fer-lo d'una altra manera? I si no ho estic, prendre consciència de que no estic capacitat i pensar si em puc capacitar per a poder-ho fer.

Moltes vegades es parla d'una crisi de valors. És cert que la gent no té valors?

Tothom en té, és com la racionalitat. Però de vegades no ho reconeixem. Si superem l'individualisme i els posem en comú, els fem fluir. Altra cosa és que els cultivem, i que treballem en comú treballem per fer-los aflorar. I no treballar només a enfortir aquells que ens donen més benefici personal....de vegades dubto d'alguns anomenats valors educatius que realment només beneficien a la butxaca, pròpia o d'algú altre...

Afegeix un comentari nou