L’ONU traça un full de ruta amb cinc canvis profunds per salvar el planeta del col·lapse

“La societat es troba en un atzucac; durant anys, els científics ens han advertit sobre el mal que li estem causant al nostre planeta i com aturar-lo, però no estem prenent mesures significatives”. Aquestes paraules de Shen Xiaomeng, catedràtica i directora de l'Institut pel Medi Ambient i Seguretat Humana de la Universitat de l'ONU, són l’enèsim crit d’alerta davant de l’empitjorament galopant de situacions que amenacen el planeta com l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació o l’augment de les desigualtats.

L’advertència és clara i directa perquè el temps no espera. I el moment és greu. La crisi climàtica s’agreuja i les grans decisions que cal prendre no es poden continuar ajornant eternament. Així ho ha posat sobre la taula l’últim informe de l'Institut pel Medi Ambient i Seguretat Humana de la Universitat de l'ONU (UNU-EHS, per les seves sigles en anglès), que vol anar més enllà de la denúncia i proposa cinc canvis profunds que cal emprendre a escala global per abordar les causes de fons del problema.   

El document, titulat ‘Riscos de Desastres Interconnectats 2025’, exposa la "Teoria del Canvi Profund", un enfocament que recull aquests cinc grans canvis que cal desplegar amb caràcter d’urgència per “salvar el planeta”. Ni més ni menys. L’informe parteix de la idea que el gruix de les solucions actuals “són simplement ajustos superficials” i cal canviar la mirada i les formes de pensar que han perpetuat les crisis actuals per fer possible “un canvi durador”.

“Una vegada i una altra veiem el perill, però continuem avançant cap a ell; en molts casos, ens acostem a l’abisme amb els ulls ben oberts, sabem com fer mitja volta i, tanmateix, caminem com si no el veiéssim”, avisa la directora de l’UNU-EHS.

Així, no es tracta de continuar aprofundint en el diagnòstic, sinó de llançar-se a la recerca de solucions. En aquesta línia, l’estudi identifica cinc àrees fonamentals en què cal implementar canvis per reduir els riscos. 

• Replantejar els residus

El model actual de gestió dels residus és clarament insostenible: cada any generem dos mil milions de tones de residus domèstics, una quantitat suficient per omplir una filera de contenidors que doni la volta a l’equador vint-i-cinc vegades. L’informe alerta que si no es prenen decisions urgents, aquesta xifra podria duplicar-se abans del 2050. 

Per afrontar-ho, es proposa repensar el concepte mateix de residu i transitar cap a una economia circular que prioritzi la durabilitat, la reparació, la reutilització i la recuperació de materials. En aquest sentit, cita com a exemple el fet que produir alumini reciclat requereix un 95% menys d'energia que fabricar-lo des de zero.

Un exemple de bones pràctiques destacat a l’estudi és la ciutat japonesa de Kamikatsu, que gràcies a l’adopció d’estratègies circulars com el compostatge, el reciclatge, l'intercanvi de roba o la separació de residus, entre altres, ha aconseguit una taxa de reciclatge que voreja el 80%, quatre vegades superior a la mitjana del país. 

Alhora, l’informe adverteix que no mantenir els materials en ús avui pot posar en risc la seva disponibilitat en el futur. És el cas del liti que alimenta les bateries dels nostres telèfons i altres aparells, que rarament es reutilitza i podria esgotar-se cap al 2050, amb més del 75% llançat en abocadors si no es modifica el sistema de fabricació i recuperació d’aquest metall.

• Reconnectar amb la natura

El document advoca per un canvi de perspectiva en què la humanitat deixi de viure separada de la natura i passi a conviure-hi en harmonia. Això implica revertir la nostra relació amb el món natural, marcada per una lògica de domini i de control que ha alterat ja el 95% de la superfície terrestre i posa en risc un milió d’espècies de plantes i animals. Des del 1970, les poblacions d’amfibis, ocells, peixos, mamífers i rèptils han disminuït un 70%, i el 45% de les plantes amb flor es troben en perill d’extinció.

Aquesta dinàmica de desequilibri no només empobreix la biodiversitat, sinó que també compromet la pervivència de recursos fonamentals per a la nostra supervivència –com l’aire net, l’aigua i els sòls fèrtils–, alhora que posa en risc la nostra pròpia salut i seguretat alimentària.   

Un dels exemples més il·lustratius de la manera com alterem la natura per adaptar-la a les necessitats humanes és la canalització dels rius, apunta l’informe. Es tracta d’un procés que modifica els rius perquè discorrin en línies rectes amb propòsits com millorar la navegabilitat, crear més terrenys agrícoles o protegir les ciutats de les inundacions.

Així, l’estudi reclama un canvi de paradigma perquè deixem de veure la natura com un recurs subordinat i reivindica la nostra pertinença a un ecosistema compartit. Per això, propugna integrar processos naturals –com els meandres dels rius o els cicles d’inundació– en el disseny de paisatges i infraestructures, acompanyat de mecanismes globals de regulació, valoració econòmica de la natura i reconeixement de drets per als éssers no humans. 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de United Nations University EHS (@unuehs)

• Reconsiderar la responsabilitat

La crisi global que patim no només és una qüestió de recursos naturals, sinó també de justícia i solidaritat. Per això, des de la Universitat de l’ONU plantegen la imperiosa necessitat de deixar enrere l'individualisme per caminar cap a la responsabilitat col·lectiva. Al cap i a la fi, tot i que el planeta és la llar compartida de més de 8.000 milions de persones, però els recursos i les oportunitats es reparteixen de manera profundament desigual.  

Una mostra molt significativa d’aquesta injustícia, citada a l’informe, rau en el fet que la meitat més desafavorida de la població mundial només emet el 12% dels gasos d’efecte hivernacle, però haurà de suportar el 75% de les pèrdues de renda derivades del canvi climàtic. 

En aquest sentit, des de l’estudi se censura l’anomenat “colonialisme de carboni”, exemplificat en mecanismes perversos com la compensació de carboni, que permet als països rics eludir la seva responsabilitat i continuar emetent carboni a canvi de plantar arbres en països empobrits del Sud Global.

Repensar la responsabilitat en termes globals, reconèixer que el planeta és una llar compartida i advocar per solucions col·lectives —i no derivant els impactes a altres parts del món— és l’únic camí per fer front a l’emergència climàtica global i garantir el futur del planeta.

• Reimaginar el futur

La premissa és clara: Les decisions que prenem avui determinaran la vida de les generacions futures. En aquest sentit, l’informe advoca per ampliar el focus i deixar enrere el “presentisme”, una visió curtterminista que ignora les conseqüències que les nostres accions tindran per a les generacions futures. 

Un exemple il·lustratiu en aquest escenari és l’energia nuclear, que si bé redueix emissions de carboni, també genera residus radioactius amb una vida útil de centenars de milers d’anys, que ara s’estan emmagatzemant temporalment amb importants riscos de contenció.

Així, protegir el futur requereix canviar de mentalitat i adoptar una mirada llarga. Com el fan –cita l’informe– els nadius americans anomenats Iroquesos, que valoren l’impacte de les seves decisions en les set generacions posteriors. El document remarca la transició a fonts renovables –especialment solar i eòlica– com una de les claus per minimitzar el dany ambiental. 

Països com Finlàndia, Filipines, Xile o Islàndia ja han començat a adoptar un pensament a llarg termini i han creat comitès específics per vetllar pels interessos de les futures generacions, assegurant que les polítiques presents incorporin la sostenibilitat i el benestar dels qui heretaran aquest planeta. 

• Redefinir el valor

Tots els indicadors fan palès una millora de l’esperança de vida, del benestar i de la riquesa, però aquests progressos no es distribueixen equitativament. Només cal donar un cop d’ull a les dades: el 10% més ric acumula el 76% dels actius, mentre que la meitat més desafavorida només en posseeix el 2%. 

Al mateix temps que empenyem el planeta al límit i degradem la terra, infravalorem treballs i sectors vitals per a la vida, com les tasques de cures, que molt sovint no són remunerades i representen 12,5 mil milions d’hores diàries no pagades, valorades en més de deu bilions de dòlars anuals.

Per avançar cap a un món més sostenible que posi la vida al centre, l’informe valora positivament iniciatives com el “dret a desconnectar”, vigent en més d’una vintena de països, així com les anomenades receptes verdes mèdiques, que demostren que és possible prioritzar la felicitat, la resiliència ambiental i l’equitat en lloc del creixement purament econòmic.