Lucie Lafleur: “Des de Gens treballem per revalorar i empoderar la pagesia com a peça clau de la societat”

Des de Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès), l’Associació Gens treballa per repensar la ruralitat des d’una mirada més justa, viva i sostenible. Aquest grup d’experimentació en naturisme i sostenibilitat impulsa iniciatives rurals que aborden, de manera integral, els grans reptes ambientals, socials i econòmics del nostre temps, amb la pagesia i la transició ecosocial al centre. 

Entre els seus projectes destaquen l’Acadèmia Rústika, un espai de formació per a futures pageses i pagesos amb mirada regenerativa, i el Regen Hub, una acceleradora de projectes agraris que vol enfortir els ecosistemes regeneratius i la sobirania alimentària. Al voltant d’aquests eixos, Gens combina formació, acompanyament, gestoria i treball en xarxa per revalorar i empoderar el món agrari.

L’activitat de l’entitat es tradueix també en espais de trobada i reflexió. Per exemple, aquest 13 de desembre organitzen l’Àgora d’emprenedoria regenerativa, una jornada al VINSEUM i a Cal Figarot, a Vilafranca del Penedès, per connectar més de cent iniciatives i professionals del sistema agroalimentari i regeneratiu, compartir reptes sobre la transició regenerativa al país i donar a conèixer projectes emergents i productes i serveis regeneratius.

L’Associació Gens va sorgir de l’empenta d’una parella. 

Sí, l’associació neix el 2019 a Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès) de l’impuls d’una parella amb molta ambició de sumar. Des del principi es proposen aportar solucions als reptes socials, econòmics i ambientals que afronta el món rural i contribuir a un desenvolupament sostenible que faci front als grans reptes ecosocials que tenim al davant.

Com es va articular tot plegat?

El 2020, un any després de crear l’entitat, instal·lats en una finca, van posar en marxa un primer projecte amb voluntaris europeus orientat a experimentar en l’entorn rural per trobar solucions per a tots els àmbits de la vida quotidiana. Des de viure amb menys plàstic fins a com ens escalfem o construïm un habitatge ecològic, i també amb molta experimentació al camp per avançar cap a l’autosuficiència alimentària.

I això va donar peu a nous projectes.

Arran d’aquest primer projecte van començar a generar activitat econòmica i l’associació va anar evolucionant: van impulsar petites càpsules de formació i, quan jo hi vaig entrar, ja havíem sol·licitat un projecte Singulars per dissenyar una proposta formativa més ambiciosa entorn de l’agricultura.

Parlem de l’Acadèmia Rústika.

Sí, és un projecte que neix amb la voluntat d’anar més enllà de les petites càpsules formatives i oferir una formació sòlida en tots els àmbits, aprofitant el moviment creixent al voltant de l’agroecologia i l’agricultura regenerativa. Volíem un programa potent que permetés a les persones sortir-ne amb molt coneixement i capacitat per tirar endavant el seu propi projecte. La subvenció que havíem rebut va ser un impuls clau per dissenyar bé l’Acadèmia i, finalment, el 2024 en vam fer la primera edició. Això ens va portar a treballar amb moltes persones referents del sector, formadores pioneres a escala estatal, i a enfortir la feina en xarxa, fins que ens va sorgir l’oportunitat d’impulsar un projecte d’acceleració d’empreses agràries regeneratives.

Que avui és un altre dels vostres projectes principals, el Regen Hub.

Sí, el Regen Hub sorgeix d’aquest treball i l’estem impulsant juntament amb Mas La Sala i Resilience Earth, dues cooperatives del Ripollès i la Garrotxa. Aquesta col·laboració ens ha confirmat que anem pel bon camí i ens ha donat més impuls i eines, incorporant també tot el vessant de lideratge regeneratiu i de governança. De fet, és una línia que ja havíem començat amb l’Acadèmia Rústika. Tot i posar molt el focus en la part agrària, també hi incloíem mòduls d’emprenedoria i el que per nosaltres és la sostenibilitat social, és a dir, com ens relacionem, cooperem i col·laborem.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Associació Gens (@associaciogens)

Com enteneu aquesta sostenibilitat?

Per a nosaltres la sostenibilitat té tres potes: l’ambiental, la social i l’econòmica. Sempre intentem treballar amb aquesta mirada integral, però el fet de col·laborar amb Resilience Earth i Mas La Sala ens ha permès anar encara més enllà. Ara som a la segona edició del projecte d’acceleradora, el Regen Hub, que recull i consolida aquests pilars sobre els quals hem estat treballant els últims anys.

Què més feu?

A banda d’aquests projectes, també hem posat en marxa un servei de gestoria amb què donem suport sobretot a persones del territori, autònomes, petits projectes i cooperatives, amb especial atenció al sector agrari, tot i que no hi limitem l’acompanyament. Tenim moltes sòcies vinculades a l’àmbit agroalimentari, perquè hem treballat molt acompanyades de La Gatera, l’obrador cooperatiu que tenim aquí, i també cuidem la part comunitària, teixint xarxa al territori. En aquest sentit, ara estem col·laborant amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès en projectes relacionats amb el relleu agrari.

El relleu generacional és tot un repte en el món rural.

Sí, és una gran dificultat. Som en un territori que, en l'àmbit agrari, s’ha abocat molt a un sol sector, amb totes les conseqüències que això té: industrialització de la producció, fragmentació i l’estat actual dels sòls i els seus usos. Per a nosaltres, és clau ser presents a aquestes taules, conversar amb altres entitats i actors del sector per intentar impulsar canvis plegats i fer incidència, treballant al territori amb tota mena d’actors.

Aquest treball en xarxa és una de les claus de la vostra tasca.

És absolutament clau. De fet, gairebé no fem res soles, perquè realment veiem que aquest és el camí. Si volem impulsar canvis, hem d’acceptar les diferències, treballar plegades i ser capaces de visualitzar un objectiu comú. Si no, a escala social, deixa de tenir sentit.

Quins són avui els principals reptes d’emprendre en el món rural?

Per a la pagesia avui és molt complicat emprendre. En l'àmbit administratiu, tot està molt endarrerit i continua pensat per a un perfil que ja no és el majoritari: persones del món rural que hereten una finca o una empresa. Ara, moltes de les persones que es volen instal·lar al camp no venen d’aquesta herència i es troben amb ajudes que no s’adiuen amb el seu perfil ni amb les seves necessitats. A això s’hi suma la dificultat d’accedir a la terra quan no vens d’una família pagesa, i una càrrega administrativa, que és un dels obstacles que més ens comenten.

Quines polítiques públiques creieu que caldrien per impulsar un model de ruralitat dinàmic i sostenible, com el que defenseu des de Gens?

Crec que encara està per dibuixar, però per nosaltres la clau és revalorar la pagesia. Treballem perquè tant la societat com les mateixes persones pageses prenguin consciència que són una peça clau: ens alimenten, gestionen el territori i el paisatge i, en definitiva, sostenen part de la resiliència col·lectiva. 

Com ho treballeu?

A les formacions insistim molt en això, en què se sentin orgulloses del valor que aporten als seus territoris i a les seves xarxes, i en la importància de treballar en proximitat, coneixent la clientela, per poder arrelar-se i tenir sostenibilitat econòmica. Perquè si el que han de fer és competir amb grans projectes industrials en un mercat on els preus no reflecteixen la feina que hi ha al darrere, és molt difícil.

Quines són les principals dificultats amb què us topeu com a associació a l’hora de tirar endavant la vostra tasca?

Ara mateix ens trobem en una situació molt semblant a la dels projectes que acompanyem. Com a associació depenem en gran part d’ajudes públiques i això no dona estabilitat. Necessitem trobar fórmules d’autofinançament o, com a mínim, un cert equilibri, perquè si hi ha un canvi de govern i una línia de subvenció desapareix, ens veiem obligades a canviar d’activitat, i no volem dependre d’això.

El finançament sempre és un repte.

Sí, el repte és estabilitzar la part econòmica. I un altre té a veure amb el treball en xarxa, que sempre afegeix una capa de complexitat. Nosaltres ho vivim més com un potencial que com un problema, però requereix temps, és a dir, temps per conèixer-nos, entendre com funcionem les unes i les altres i veure cap on podem caminar plegades.

Com veieu el futur de Gens?

Més enllà que ho hauria de contrastar amb l’equip, jo m’imagino que, com a associació, puguem arribar a tenir un espai físic al territori, un punt de referència on aplicar directament allò que treballem a les formacions, tant en l'àmbit tècnic com social i econòmic. Un lloc amb producció agrària on també, com a equip, no ens dediquem només a la gestió de projectes i la recerca de subvencions, sinó que puguem tocar terra i fer realitat allò que estem impulsant.

Fins ara, esteu satisfetes de l’impacte que heu generat amb tot aquest treball d’acompanyament?

Crec que sí, que podem estar satisfetes. Hi ha projectes i persones que han passat per tot el recorregut, des de l’Acadèmia Rústika fins al Regen Hub, i amb algunes encara continuem en contacte i mirant de fer més projectes juntes. Tinc la sensació que, amb les persones a qui arribem, es produeix un canvi profund i es construeix una visió molt compartida. Encara que en números siguem poquetes, l’impacte és qualitatiu i de fons.