Maig és el mes del comerç just, una forma més ètica, crítica i justa de comprar. Enguany, La Coordi - Comerç Just i Finances Ètiques ha fet que el ball sigui el protagonista de l’acte central d’aquesta commemoració. El proper 13 de maig han convocat 150 escoles de dansa per participar en una flashmob (mobilització espontània) al ritme de la seva pròpia cançó, ‘Futur Just’, escrita per diferents grups de joves d’arreu del territori. A més, a la campanya d’enguany s’hi ha sumat també la xarxa de biblioteques, fent un racó de lectura sobre comerç just i finances ètiques amb bibliografia especialitzada on poder formar-se en la matèria.

Actualment, a Catalunya només hi ha una ciutat pel comerç just, Manresa, i dues altres poblacions, Terrassa i Sant Boi, en són candidates. Per saber-ne més, hem parlat amb la responsable de campanyes de La Coordi – Comerç Just i Finances Ètiques, Maria Fernández.

Com definiríem i què hem d'entendre quan parlem de comerç just?

El comerç just és un moviment internacional que lluita per una major justícia global en els àmbits econòmic, social, humà i mediambiental. Està basat en uns principis que han de complir totes les organitzacions de comerç just que es poden diferenciar en tres blocs.

El bloc del respecte als drets humans, laborals i socials, on s'inclouen els principis de salaris dignes, condicions laborals adequades i segures, lluita contra l'explotació infantil i igualtat de gènere. El bloc de les pràctiques justes, on inclouríem les relacions comercials estables, la llibertat sindical, la democràcia i la presa de decisions. I, finalment, la protecció al medi ambient, on entraria la producció ecològica i respectuosa amb l'entorn.

On té el seu origen el comerç just?

Cap als anys seixanta, en una conferència de les Nacions Unides, els països que en aquell moment eren considerats com a 'Tercer Món' van reclamar que necessitaven menys ajudes econòmiques i que el que realment volien era participar del comerç. De la conferència no va sorgir res en l'àmbit polític, però el missatge sí que va calar en la ciutadania.

A partir d'aquí es va començar a fer comerç just sobretot a través de projectes de l'Església, que importava productes d'altres països, començant per l'artesania, i els venia. Després es van començar a importar altres productes, com ara el cafè, i es van obrir les primeres botigues, que en un inici s'anomenaven 'botigues solidàries'.

En quin moment va sorgir la necessitat de crear un segell que identifiqués les pràctiques de comerç just?

Va arribar un punt on era necessari treure aquests productes de les seves pròpies botigues per poder vendre més quantitat i tenir més impacte. Va ser en aquest moment que es va necessitar tenir un segell que identifiqués els productes que eren de comerç just.

Primer van sorgir segells a diferents països, de manera que cada país en tenia un de diferent, però es van unir tots, generant el que ara coneixem com el segell 'Fair Trade', per facilitar les coses a nivell de la venda dels productes i també per fer-ho més fàcil a les persones consumidores.

A Catalunya estem fent les coses pel que fa al comerç just?

Sí, però encara queda moltíssim per fer. Per exemple, amb la quantitat de municipis que hi ha a Catalunya, i només tenim una ciutat pel comerç just, Manresa, i dues ciutats candidates, Terrassa i Sant Boi.

Nosaltres sempre, quan parlem de comerç just, parlem de la responsabilitat com a ciutadana i de responsabilitat a nivell polític. En el primer cas sí que és veritat que es va avançant a poc a poc, perquè cada cop hi ha més consciència quant a consumir productes com cafè, cacau i sucre, assegurant-nos que venen d'entorns lliures d'explotació i de contaminació. A nivell polític, sempre costa una mica més, però les passes que es donen són molt en ferm. Un cop es fa una legislació, això ja queda i l'impacte és molt gran. Les administracions públiques haurien de ser un exemple per a la ciutadania en les maneres de fer les coses.

Estan sent un exemple les administracions en matèria de comerç just?

Cada cop més s'estableixen clàusules ètiques i socials als concursos públics, per exemple, però encara cal molta feina de sensibilització, també pel que fa, per exemple, a les finances ètiques. Des de les administracions encara es treballa massa amb bancs convencionals.

Què cal per acabar de fer el canvi al comerç just, tant des de la ciutadania com des de les administracions?

Jo crec que el primer de tot és la consciència. Ens falta informació. Evidentment, quan les persones tenen coneixement és més fàcil que optin per una opció ètica i social, però sí que falta donar a conèixer i sensibilitzar sobre aquesta temàtica.

I amb les administracions passa el mateix. Si als concursos públics es continua valorant com a millor opció la part econòmica, doncs tornem a estar en el mateix punt, perquè llavors no arribarem mai a poder optar a guanyar els concursos. Hem de ser conscients que quan les coses són massa barates, és que hi ha factures que no s'han pagat pel camí i això vol dir que hi ha persones que s'han vist perjudicades o que el medi ambient que s'ha vist perjudicat.

Parlem de la vostra campanya d’enguany pel mes del comerç just. En què consisteix el ‘I tu, què tries?'?

Nosaltres, amb aquesta campanya, posem molt l'èmfasi en l'elecció que fem com a persones consumidores, perquè el nostre consum té un impacte social i polític decisiu i té, a més, unes repercussions locals, però que també són globals, i volem donar aquest poder a les persones consumidores per transformar el món en què vivim. Tot plegat des d’un vessant que convida a l’acció. Realment, moltes vegades no som conscients del poder que tenim com a consumidors en les decisions que prenem en el nostre dia a dia.

Durant tot el mes, es fan activitats a 86 municipis i 106 biblioteques. Però, l’estrella de la campanya és la cançó de ‘Futur Just’ que és fruit d'un projecte que vam fer l'any passat amb un grup de joves amb Elisa Rap, Vinnie Kairos i la companyia La Fresh Company. I, a tot això, li vam voler donar la part de coreografia, que també van fer de manera completament autònoma el grup de joves.

I aquesta coreografia la portareu a la pràctica, a més, a una flashmob (mobilització espontània). Preparades per ballar?

I tant! Per l'acte central d'enguany del mes de comerç just estàvem una mica cansades de fer la típica activitat, de posar una paradeta, i vam pensar que havíem de fer quelcom diferent, divertit i amb que realment ens ho poguéssim passar bé, a la vegada que continuem difonent el comerç just i les finances ètiques. I així va venir la idea.

Convidem a tothom a venir a ballar i a aprendre's un tros de la coreografia. Per apuntar-se, només cal al nostre web, www.lacoordi.cat.

Com a usuàries què podem fer en el nostre dia a dia per promoure aquesta manera més ètica, més crítica i més justa d'accedir al comerç?

Evidentment fer un canvi de consum cap al comerç just. Es pot començar amb productes com ara el cafè, el cacau i el sucre de canya, i inclús si hem de comprar roba, assegurar-nos que tingui algun certificat de comerç just.

També tenim un poder enorme quant als missatges que nosaltres fem arribar als establiments. Poso un exemple, si tu te'n vas a qualsevol establiment i trobes que no tenen producte de comerç just, pots demanar que en tinguin. Fer aquestes accions té molt de poder, inclús de cara a les administracions.