La definició de desenvolupament sostenible parla d'un desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a tal que puguin atendre les seves pròpies necessitats. El 2015 es van aprovar els Objectius del Desenvolupament Sostenible, coneguts com a ODS, que estableixen les metes que cal assolir el 2030 al món. Per primera vegada va ser reconegut que és necessari un enfocament holístic que afronti de forma integrada els reptes de la inclusió social, el desenvolupament econòmic i la protecció del medi ambient. I es va posar de manifest que les estratègies de desenvolupament 'de sempre', ja no servien, i que era per tant necessari explorar-ne d'alternatives, basades en models econòmics emergents més acords amb la sostenibilitat i la inclusivitat.

L'acció ambiental per si sola no pot assolir el repte del desenvolupament sostenible, perquè cal incloure la sostenibilitat social, és a dir, l'equitat distributiva, els drets humans i civils, i el dret al treball. Per tant no es pot assolir la Sostenibilitat mentre hi hagi pobresa. Vinculats a la pobresa hi ha fenòmens com la gana i la malnutrició, la manca d'accés a la instrucció i a serveis bàsics, la discriminació i l'exclusió social, i la manca de participació en els processos de decisió. I el desenvolupament, per ser sostenible ha de ser inclusiu i promoure la igualtat.

Pobresa i degradació ambiental

Sovint, la pobresa està associada amb entorns degradats ambientalment. S'ha evidenciat que degradació ambiental té moltes conseqüències socials: si d'una banda un medi ambient sa és un patrimoni que esdevé una 'seguretat social' per a les poblacions, de l'altra, quan l'entorn saludable es degrada, perd capacitat productiva, acaba generant moviment de poblacions cap a les ciutats, i agreujant la pobresa urbana. La degradació ambiental perjudica els mitjans de vida sostenibles i afecta especialment les persones més pobres, incidint de manera desproporcionada en la seva salut, els seus mitjans de subsistència i la seva seguretat. L'impacte dels desastres naturals és molt més accentuat quan hi ha una mala gestió dels sistemes naturals, i acaba incidint sobre els països i les persones més pobres.

El desenvolupament sostenible té clar que la reducció de la pobresa, l'equitat social i la seguretat ambiental es reforcen mútuament i que la degradació ambiental té costos econòmics i socials reals que minen la sostenibilitat, tant en l'àmbit local, com nacional com a escala mundial.