L'any 2021 va néixer la cooperativa de consum energètic compartit sense ànim de lucre Balenyà Sostenible al municipi de Balenyà, situat a la comarca d'Osona. La iniciativa va sorgir amb la idea de promoure una transició energètica de tota la localitat cap a un model d'energia més sostenible i, també, de poder ajudar a persones de la població que es troben en situació de pobresa energètica.

Ramon Roig n'és un dels membres fundadors i, actualment, forma part del consell rector de la cooperativa. En aquesta entrevista explica els objectius principals de la cooperativa i en destaca, també, els seus reptes futurs.

Com va sorgir la iniciativa de crear una comunitat energètica de consum compartit i sense ànim de lucre?

La idea va sorgir arran d'una convocatòria de fons europeus Next Generation que promocionaven la transició energètica. Vam decidir presentar-nos-hi i, d'aquesta manera, vam crear una estructura jurídica que estigués reconeguda a la llei espanyola, ja que en l'àmbit estatal no existeixen les comunitats energètiques de consum, però sí les cooperatives. A hores d'ara, som un total de cent setanta socis i sòcies i hem realitzat tot un seguit d'actuacions al municipi.

Per exemple, s'han instal·lat teulades fotovoltaiques per aconseguir energia renovable i que la puguin aprofitar no només els membres de la cooperativa, sinó que també ho puguin fer aquelles persones que es trobin en situació de pobresa energètica al municipi. També hem impulsat l'ús d'un vehicle elèctric compartit o la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica de vehicles. La veritat és que, un cop vam poder començar a impulsar el projecte, vam rebre de seguida la confiança i col·laboració tant de l'Ajuntament de Balenyà com del Consell Comarcal d'Osona.

En quina fase es troba el projecte ara mateix?

Hem instal·lat ja cinc plaques fotovoltaiques al poble i hi ha una sisena que hem d'acabar d'instal·lar abans de finals d'any. També estem tancant la instal·lació de sis punts més de recàrrega de vehicles elèctrics perquè sense punts de càrrega és molt difícil impulsar la mobilitat elèctrica.

La cooperativa treballa, també, els àmbits socials i de cooperació internacional.

Sí. Des dels inicis, el nostre objectiu era no només generar energia per a famílies que formessin part de la cooperativa, sinó que també per a aquelles famílies que tinguessin dificultats de vulnerabilitat energètica.

I, en aquest sentit, amb l'Ajuntament vam acordar que destinaríem una part d'aquesta energia en famílies d'aquestes característiques. Des dels serveis socials ens dirien quines són les usuàries potencials d'aquesta energia perquè, per les seves condicions, requereixen aquest suport. Creiem que hi poden haver al voltant de trenta o quaranta famílies beneficiàries a les quals els podrem donar suport un cop puguem ja començar a distribuir energia.

Us heu trobat amb alguna dificultat?

Tot i tenir diverses plaques ja instal·lades, encara no podem distribuir-la. El procés de legalització d'aquestes instal·lacions s'està fent més llarg i feixuc del que havíem previst. De fet, vam acabar la instal·lació el dia de reis i estem a mitjan octubre i encara no estem repartint energia. També ens falta l'última etapa, que és lluitar amb la distribuïdora i les comercialitzadores respectives perquè apliquin aquests comptes a les persones sòcies de la cooperativa.

Malgrat els entrebancs, quins resultats s'estan obtenint?

Estem molt contents perquè el model s'està replicant dins de la comarca d'Osona. De fet, hi ha cinquanta municipis a la comarca i, pràcticament, més de la meitat ja tenen o estan en vies de crear comunitats energètiques.

A més, s'estan produint iniciatives similars fora de la comarca en municipis com Mieres, Sant Joan de les Abadesses, Bellpuig o Vallfogona, així com en alguns barris de Barcelona, on estem col·laborant. De fet, ara també estem treballant, fins i tot, amb alguna població de Tarragona. Per tant, podríem concloure que estem col·laborant intensament en projectes similars i equiparables a les quatre demarcacions de Catalunya: Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona.

Com treballa Balenyà Sostenible el vessant de cooperació internacional?

A través d'una persona de la junta vinculada a una organització no governamental (ONG) de cooperació internacional, hem començat a col·laborar amb Projecte Tabassaye, una ONG que opera al Senegal amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones que hi viuen allà.

La nostra primera actuació com a Balenyà Sostenible ha estat enviar forns solars. Una de les problemàtiques que hi ha al país és que s'han de talar molts arbres per produir carbó per cuinar, així que volem contribuir a la reducció d'aquesta pràctica i, també, aconseguir que les persones locals construeixin elles mateixes aquests forns. Una altra actuació prevista és facilitar-los de plaques fotovoltaiques per ajudar-los en el seu dia a dia, ja que a la zona tenen un cost molt elevat. Contribuir en aquest projecte fa que ens preocupem per la transició energètica més enllà del nostre territori i és molt positiu també.

Quins reptes futurs es presenten?

Ara mateix, ens hem presentat a una altra convocatòria de subvencions perquè volem fer un projecte molt pioner que seria crear una xarxa de calor i fred de cinquena generació lliure d'emissions de CO₂. A Europa sí que podem trobar algunes xarxes d'aquest tipus creades en l'àmbit de comunitats de veïns i veïnes, però, en l'àmbit de barris, que és el que voldríem fer aquí, n'existeixen comptades, només a alguns països com Dinamarca o Alemanya.

Amb el projecte faríem geotèrmia combinada amb bombes de calor que s'alimentarien amb l'energia de les plaques fotovoltaiques que tenim. D'aquesta manera, aconseguiríem habitatges amb escalfor i refrigeració, fruits d'una energia neta. A més, voldríem treballar l'emmagatzematge de l'energia, perquè possiblement durant el dia obtindrem molta energia a escala global, però, en hores que no hi ha sol, serà més problemàtic trobar un sistema que no compti amb bateries, ja que són molt contaminants.

Per què és important treballar per la transició energètica?

Després d'haver estat treballant en tot aquest àmbit, la sensació que queda és que contaminar resulta excessivament barat. Com que és tan barat, contaminem molt més del que tocaria. Si contaminar fos molt més car, ens hauríem de posar piles per contaminar menys.

El que es tracta ara és de treballar en aquesta nova dimensió. Fent el que es pot fer des de la societat civil i fent el que es pot fer en col·laboració amb l'administració pública i sobretot amb l'administració pública local, perquè sense el seu acompanyament, si l'Ajuntament de Balenyà no hagués estat atent a les nostres inquietuds, difícilment hauríem pogut avançar en tot el projecte que estem duent a terme.