Al llarg dels segles les espècies vegetals han anat evolucionant sobre el substrat de cada territori, adaptant-se i arribant a diferenciar-se en varietats i subespècies característiques de cada zona. Això és un procés de les espècies silvestres, i també de les espècies conreades. En el segon cas, no ha estat en absència de la intervenció humana, sinó que han estat precisament les pràctiques agrícoles tradicionals les que han potenciat i transmès unes varietats en vers altres a cada zona.

Homogeneïtzació i pèrdua de biodiversitat, al camp i al plat.

Amb l’arribada de la industrialització i la millora genètica a l’agricultura, s’ha continuat fent aquesta feina, però ha passat alguna cosa diferent. Per entrar en una economia d’escala, els nous productors de llavors han aportat l'homogeneïtzació amb varietats híbrides - tal vegada transgèniques- creades a laboratori, la uniformitat i la producció massiva.

Ja no tenim una varietat, per tant un gust i un estil, a cada comarca o regió naturals, sinó que es conrea la mateixa varietat híbrida, creada a laboratori per respondre a unes necessitats standard, en grans extensions i països diferents. Sabem que a Lleida s'han perdut el 75% de les varietats conreades en el 1900; a Grècia s’han perdut el 80% de les varietats de blat conreades des de 1930; als Estats Units només es conserven el 3% de les varietats cultivades el 1900; a Europa una sola raça de vaca aporta el 60% de tota la producció lletera.

Dependència del pagès vers les multinacionals de les llavors

Enfront d'una nova plaga o malaltia, l'homogeneïtzació genètica té el risc de fer escampar el patogen extensivament, perquè no troba varietats resistents. El conreu amb aquestes varietats implica dependència a cultivar seguint unes determinades pautes i accions (fertilitzants, tractaments agroquímics…), i per tant dependència dels pagesos cap a les productores de llavors patentades.

Aquesta pèrdua d’autonomia arriba fins i tot a la prohibició de l’activitat típica del pagès de produir les seves pròpies llavors, entrant en el dilema ètic de si es pot patentar una espècie.

Per combatre aquesta pèrdua de biodiversitat cultivada, que és alhora una pèrdua de cultura popular, gastronòmica i alimentària, es treballa també en la recuperació de varietats locals, autòctones i tradicionals.

Qui recupera i difon les varietats en perill de desaparició a Catalunya?

A Catalunya existeixen diverses entitats i grups de pagesos que impulsen la recuperació, el conreu i la difusió de les varietats autòctones.

L’Associació l’Era és una associació amb base a Manresa que aporta recursos i suport per a la producció agrària ecològica i l'agroecologia. Desenvolupa el projecte Esporus, que vol ser un centre de conservació per la biodiversitat cultivada, i fa part de la Xarxa Catalana de Graners.

La Xarxa està configurada per 13 entitats arreu del territori català, que tenen per objectiu denunciar i lluitar contra la privatització/especulació vers la biodiversitat, i reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar, compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per part de pagesos i aficionats.

Una d’aquestes entitats és l’entitat de custòdia Llavors Orientals que presenta la seva activitat en aquest vídeo.