Declaració final de la Cimera dels Pobles Río+20

Per la justícia social i ambiental, en defensa dels béns comuns, contra la mercantilització de la vida: aquests són els pilars també de la declaració final de la Cimera dels Pobles Rio+20 celebrada de forma paral·lela a la Conferència de l'ONU sobre el Desenvolupament Sostenible.

Declaració final

Cimera dels Pobles Rio+20 per justícia social i ambiental, en defensa dels bénes comuns, contra la mercantilització de la vida

Moviments socials i populars, sindicats, pobles, organitzacions de la societat civil i ambientalistes de tot el món presents a la Cimera dels Pobles Rio +20 per la Justícia Social i Ambiental, van viure als campaments, en les mobilitzacions massives, en els debats, la construcció de convergències i alternatives, conscients que som subjectes d'una altra relació entre humans i humanes i entre la humanitat i la natura, assumint el repte urgent de frenar la nova fase de recomposició del capitalisme i de construir, a través de les nostres lluites, nous paradigmes de societat.

La Cimera dels Pobles és el moment simbòlic d'un nou cicle en la trajectòria de lluites globals, que produeix noves convergències entre moviments de dones, indígenes, negres, joventuts, agricultors/es familiars i camperols, treballadors/es, pobles i comunitats tradicionals, “quilombolas”, lluitadors pel dret a la ciutat, i religions de tot el món. Les assemblees, mobilitzacions i la gran Marxa dels Pobles van ser els moments d'expressió màxima d'aquestes convergències.

Les institucions financeres multilaterals, les coalicions al servei del sistema financer, com el G8/G20, la captura corporativa de l'ONU i la majoria dels governs van demostrar irresponsabilitat envers el futur de la humanitat i del planeta i promoure els interessos de les corporacions a la conferència oficial. En contrast amb això, la vitalitat i la força de les mobilitzacions i dels debats a la Cimera dels Pobles van enfortir la nostra convicció que només el poble organitzat i mobilitzat pot alliberar el món del control de les corporacions i del capital financer.

Fa vint anys el Fòrum Global, també realitzat a Aterro do Flamengo, va denunciar els riscos que corrien la humanitat i la natura amb la privatització i el neoliberalisme. Avui afirmem que, a més de confirmar la nostra anàlisi, van ocórrer retrocessos significatius en relació amb els drets humans ja reconeguts. La Rio+20 repeteix el fallit itinerari de falses solucions defensades pels mateixos actors que van provocar la crisi global. A mesura que aquesta crisi s'aprofundeix, més avancen les corporacions contra els drets dels pobles, la democràcia i la natura, segrestant els béns comuns de la humanitat per salvar el sistema econòmic-financer.

Les múltiples veus i forces que convergeixen al voltant de la Cimera dels Pobles denuncien la veritable causa estructural de la crisi global: el sistema capitalista patriarcal, racista i homofòbic.

Les corporacions transnacionals continuen cometent delictes amb la sistemàtica violació dels drets dels pobles i de la natura amb total impunitat. De la mateixa manera, avancen els seus interessos a través de la militarització, de la criminalització de les formes de vida dels pobles i dels moviments socials promovent la desterritorialització al camp i a la ciutat.

De la mateixa manera, denunciem el deute ambiental històrica que afecta majorment als pobles oprimits del món, i que ha de ser assumida pels països altament industrialitzats, els quals, al cap i a la fi, van ser els que van provocar les múltiples crisis que vivim en l'actualitat.

El capitalisme també porta a la pèrdua del control social, democràtic i comunitari sobre els recursos naturals i serveis estratègics, que continuen sent privatitzats, convertint drets en mercaderies i limitant l'accés dels pobles als béns i serveis necessaris per a la supervivència.

L'anomenada "economia verda" és una de les expressions de l'actual fase financera del capitalisme que també utilitza vells i nous mecanismes, com ara l'aprofundiment de l'endeutament públic-privat, l'estímul excessiu al consum, l'apropiació i concentració de les noves tecnologies , els mercats de carboni i la biodiversitat, l'apropiació il.legal i la estrangerització de terres i les associacions publico-privades, entre d'altres.

Les alternatives estan en els nostres pobles, la nostra història, les nostres costums, coneixements, pràctiques i sistemes productius, que hem de mantenir, revaloritzar i guanyar en escala com a projecte contrahegemònic i transformador.

La defensa dels espais públics a les ciutats, amb gestió democràtica i participació popular, l'economia cooperativa i solidària, la sobirania alimentària, un nou paradigma de producció, distribució i consum, el canvi de la matriu energètica, són exemples d'alternatives reals davant l'actual sistema agro-urbà-industrial.

La defensa dels béns comuns passa per la garantia d'una sèrie de drets humans i de la natura, per la solidaritat i respecte a les cosmovisions i creences dels diferents pobles, com ara, la defensa del "Bon Viure" com a forma d'existir en harmonia amb la natura, el que pressuposa una transició justa, a ser construïda amb els/les treballadors/es i els pobles.

Exigim una transició justa que suposa l'ampliació del concepte de treball, el reconeixement del treball de les dones i un equilibri entre la producció i reproducció, perquè aquesta no sigui una atribució exclusiva de les dones. Aquesta transició passa més per la llibertat d'organització i el dret a la contractació col.lectiva, així com per l'establiment d'una àmplia xarxa de seguretat i protecció social, entesa com un dret humà, així com de polítiques públiques que garanteixin formes de treball decents.

Afirmem el feminisme com a instrument de la construcció de la igualtat, l'autonomia de les dones sobre els seus cossos i sexualitat i el dret a una vida lliure de violència. De la mateixa manera reafirmem la urgència de la distribució de la riquesa i de l'ingrés, del combat al racisme i al etnocidi, de la garantia del dret a la terra i al territori, del dret a la ciutat, al medi ambient i a l'aigua, a l'educació, la cultura, la llibertat d'expressió i la democratització dels mitjans de comunicació.

L'enfortiment de diverses economies locals i dels drets territorials garanteix la construcció comunitària d'economies més vibrants. Aquestes economies locals proporcionen mitjans de vida sostenibles locals, la solidaritat comunitària, components vitals de la resiliència dels ecosistemes. La diversitat de la natura i la seva diversitat cultural associada és fonament per a un nou paradigma de societat.

Els pobles volen determinar per què i per a qui es destinen els béns comuns i energètics, a més d'assumir el control popular i democràtic de la seva producció. Un nou model energètic que estigui basat en energies renovables descentralitzades i que garanteixi energia a la població i no per a les corporacions.

La transformació social exigeix ​​convergències d'accions, articulacions i agendes a partir de les resistències i alternatives contrahegemòniques al sistema capitalista que estan en curs en tots els racons del planeta. Els processos socials acumulats per les organitzacions i moviments socials que van convergir en la Cimera dels Pobles van indicar els següents eixos de lluita:

  • Contra la militarització dels Estats i territoris;
  • Contra la criminalització de les organitzacions i moviments socials;
  • Contra la violència contra les dones;
  • Contra la violència a lèsbiques, gais, bisexuals, transsexuals i transgèneres;
  • Contra les grans corporacions;
  • Contra la imposició del pagament de deutes econòmiques injustes i per auditories populars d'aquestes;
  • Per la garantia del dret dels pobles a la terra i al territori urbà i rural
  • Per la consulta i consentiment lliure, previ i informat, basat en els principis de la bona fe i de l'efecte vinculant, segons la Convenció 169 de l'OIT;
  • Per la sobirania alimentària i aliments saludables, contra agrotòxics i transgènics;
  • Per la garantia i conquesta de drets;
  • Per la solidaritat amb els pobles i països, principalment els amenaçats per cops militars o institucionals, com està passant ara a Paraguai;
  • Per la sobirania dels pobles en el control dels béns comuns, contra les temptatives de mercantilització;
  • Pel canvi de la matriu i el model energètic vigents;
  • Per la democratització dels mitjans de comunicació;
  • Pel reconeixement del deute històric social i ecològica;
  • Per la construcció del DIA MUNDIAL DE VAGA GENERAL.

Tornem als nostres territoris, regions i països estimulats per construir les convergències necessàries per seguir en lluita, resistint i avançant contra el sistema capitalista i les seves velles i renovades formes de reproducció.

En peu, continuem en lluita!

Rio de Janeiro, 15 al 22 de juny de 2012.

Cimera dels Pobles per Justícia Social i Ambiental en Defensa dels Béns Comuns, contra la Mercantilització de la Vida.*

* traducció al català, feta per l'ONG Alba Sud

També podeu consultar altres notícies a Xarxanet com "La societat civil, insatisfeta amb el resultat de la Cimera Rio+20" i la declaració final de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible Rio+20.

Afegeix un comentari nou