El futur que ens envolta és incert. La crisi climàtica i tot el que l'engloba i l’agreuja, des de la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems, l’enorme producció de residus i el funcionament massiu de les indústries, entre altres, compliquen, cada vegada més, la salut i el benestar de les persones. Aquest futur ambigu posa en joc diferents àmbits de la vida quotidiana.

Un dels objectius principals pels quals treballa la fundació Rezero és, precisament, la construcció d’una societat amb una petjada sostenible i lliure de residus. L’entitat, després d’anys de treball en el sector, presenta la primera edició del seu esdeveniment, el Festival Residu Zero, el qual se celebrarà a les instal·lacions de la fundació Palo Alto de Barcelona, els dies 26 i 27 d’octubre.

“Davant les propostes de futur en què treballem, és interessant crear un context de construcció de solucions, que contextualitzi aquest món residu zero, més enllà de l’àmbit ambiental. Per això vam fer el pas de crear aquest espai molt més gran on convidar a totes les persones que vulguin a construir aquest debat i a posar en comú les diferents visions”, explica Anna Peña, portaveu de Rezero.

El 2 d’agost es va celebrar el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra, una situació alarmant que significa que la humanitat ja ha esgotat tots els recursos naturals que el planeta genera en un any. La responsabilitat per configurar una millor administració d’aquests rau en la col·lectivitat, més que en el mètode individual, i és per aquest motiu que l’objectiu principal del festival és treballar en comunitat la petjada que es vol deixar.

“Volem que la informació que es doni sigui directa, però també contrastada. Creiem que és el necessari per acompanyar aquest canvi ecològic, social, econòmic i cultural. Des del festival també volem ser exigents, comptarem amb representants dels governs i dels poders econòmics per dialogar i que també se sentin còmplices del nostre relat”, destaca. Peña afegeix que hi ha capacitat de transformació des dels diferents sectors, davant el fort context que es presenta.

Quatre espais que vertebren les jornades

La programació és àmplia i variada, i les jornades s’organitzen en quatre espais diferents: les conferències, les dinamitzacions, l’espai lab i l’espai lúdic. Per una banda, l’auditori de Palo Alto, amb capacitat per a dues-centes persones, acollirà la desena de ponències que hi ha programades.

“Es tractaran temes com l’estat del benestar, el paper d’Europa en l’eliminació dels plàstics d’un sol ús, l’economia de la reutilització o els perfils futurs de consum, entre altres. Tot per donar forma al relat que determini cap a on volem caminar per dibuixar el futur”, expressa Anna Peña. Per dur a terme aquestes reflexions, hi ha una llista de professionals que s’encarregaran d’exposar les conferències.

Per exemple, per abordar el vessant més pensatiu i reflexiu, hi haurà la Marta Tafalla, doctora en Filosofia. Per parlar de l’economia de la reutilització i posar sobre la taula exemples de mètodes europeus i el model que es vol plantejar a Catalunya, ho faran professionals com Tobias Blelenstein, expert en la logística de la reutilització d’envasos de begudes; Joan Marc Simó, director de Zero Waste Europe, o Rosaura Serentill, presidenta de l’Associació de Centres i Serveis de Reutilització de Catalunya (aREca).

Activitats de dinamització

L’àrea de ‘networking’ consisteix en la formació de grups de treball i de debat en un espai on es podran agrupar les participants i les ponents per dur a terme diferents dinamitzacions, cada una dirigida a un públic concret. Per exemple, l’activitat ‘Certificació de pobles i ciutats residu zero. Avantatges i camí a seguir’, enfocada a tècniques municipals, serà impartida per membres de la Mission Zero Academy (MIZA) i d’ajuntaments que ja comptin amb certificació.

“Tot això està obert a qualsevol municipi que vulgui venir i veure què ha de fer per avançar cap al residu zero", assenyala Peña. ‘Present i futur de les Biblioteques de les coses. Formes per impulsar-ne una’ és un altre espai de ‘networking’ que oferirà les eines administratives i econòmiques, i les viabilitats i les oportunitats, per debatre amb professionals sobre com gestionar una 'biblioteca de les coses'. Aquest concepte és una eina de préstec d'objectes utilitzats amb poca freqüència i que permeten tenir una alta rotació d'ús.

També es parlarà de la moda del ‘take away’ o menjar per emportar-se, amb experiències d’empreses emergents, per idear solucions per combatre el gran malbaratament de recursos que comporta. Altres dinàmiques que es duran a terme tenen com a eix principal conceptes al voltant de la indústria del tèxtil, el camp sanitari i en productes menstruals; el comerç local en la societat residu zero, i una activitat sobre la salut.

Tallers pràctics per apropar material a les assistents

“L’espai lab serà una zona on tothom podrà entrar lliurement. Jo li dic el petit Museu de la Ciència. Es podran visionar càpsules de vídeo, consultar dades… és un espai expositiu”, explica Anna Peña. Com bé es detalla des de l'organització, aquesta zona de mostra comptarà amb un seguit d’elements que les assistents podran visitar lliurement.

Finalment, l’espai lúdic, com bé indica el seu nom, engloba les paradetes de productes i menjar i els concerts. També acollirà la celebració de la gala dels premis Rezero, un dels actes festius principals de la fundació, el qual consisteix a premiar aquelles actuacions de prevenció de residus i consum responsable pioneres que han dut a terme les administracions públiques, el comerç, les entitats i les empreses. Com a darrera activitat, es retransmetrà en directe un capítol del pòdcast de Rezero.