Fa molt de temps que les entitats del Vallès busquen fer un reconeixent i dotar de protecció a una àrea que consideren una petita joia, i, alhora, el pati del darrere del Vallès.

El projecte Parc de la Grípia-Ribatallada pretén donar una visió de conjunt a la comarca i garantir que, mossegada rera mossegada, no es perdin els espais naturals oberts al Vallès.

Un espai natural i viscut, sense nom

En el cor del Vallès, entre infraestructures i serveis com deixalleries o l'Hospital de Terrassa, es troba aquesta àrea agroforestal. Un espai no urbanitzable, paisatge de camps agraris, horts, masies i alguns elements urbans, definit per una morfologia de vegetació mediterrània i per molts torrents i rieres, com la de la Grípia, la Betzuca o i la de Ribatallada. Aquests espais humits tenen un elevat potencial de riquesa i valor ambiental, de diversitat biològica, de connectors ecològics, i les entitats consideren que amb una bona gestió podrien esdevenir boscos de ribera. Es tracta, alhora, d'un espai molt viscut pels vallesans i les vallesanes, que hi surten a córrer i a passejar. Coincideix amb l'àrea que envolta l'antic camí real de Sabadell a Terrassa, avui en dia, un gran desconegut.

Identificar-la amb un nom ha estat el primer pas per donar-li una identitat: Parc de la Grípia- Ribatallada. Un homenatge a les moltes rieres que el configuren.

Demanen un gestió sostenible i integradora de l’espai

La finalitat del projecte és que aquest territori sigui reconegut en com a Parc Grípia Ribatallada, un parc agroforestal i d'oci responsable i respectuós amb l'entorn, on es prioritzi la conservació del seu patrimoni natural, agrícola i arquitectònic.

Les entitats sol·liciten un pla que el gestioni correctament en la seva complexitat. L'espai està compost per finques públiques i privades, i usos mixtes. Té una dimensió i una identitat que el fan un connector natural amb Sant Llorenç del Munt, la Serra de Galliners i la de Collserola. Un espai de vegetació mediterrània, i agricultura activa.

Es demana que es tracti doncs amb una visió integradora, de forma que els diferents municipis, col·lectius i persones interessades puguin fer-lo créixer de forma cooperativa. El Parc hauria de donar continuïtat a l'anella verda de Terrassa, i al Parc Agrari de Sabadell, i els sectors dels municipis de Castellar, Sant Quirze i Matadepera en una gestió conjunta....

De la societat civil a l'agenda municipal

A través de presentacions les entitats estan recollint el suport popular i treballant en la definició del projecte, que serà presentat als ajuntaments. Matisen que no es tracta de sol·licitar grans inversions, sinó de demanar un pla de gestió conjunt que en garanteixi la conservació i un ús sostenible de les activitats econòmiques. La proximitat d'aquest espai a dos nuclis habitats tan importants com Sabadell i Terrassa fa necessària incorporar l'aspecte social, de forma que les activitats lúdiques i esportives que hi tinguin lloc siguin més gratificants i respectuoses amb l'entorn.

El projecte representa a hores d'ara una iniciativa popular per posar a l'agenda dels ajuntaments la dignificació de l’espai, i, també, per garantir-ne la defensa enfront futures amenaces. Tant dels impactes ambientals i paisatgístics d'origen humà, com les d'origen naturals, com en són exemple les grans ventades de desembre del 2014 que van impactar fortament sobre l'àrea.

Les entitats del territori

La iniciativa ha sorgit a partir del GPNat (Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa) i de l'Adenc de Sabadell , i implica moltes entitats i associacions de tots els àmbits, representatives de la gent del territori. Tal com volen remarcar les entitats, no es tracta d'un tema només ambiental, si no de donar el just reconeixement a un espai que es pot considerar com "un pati del darrere" del Vallès.

Per això cal conèixer i valorar els seus valors naturals i culturals. Amb aquest objectiu les entitats impulsen el projecte de les "Joies del Vallès", espais naturals emblemàtics que no tenen encara cap mena de protecció.

Sensibilitzats per una antiga batalla

Els moviments socials en defensa del Territori al Vallès tenen present el conflicte del Golf de Torrebonica. Cap al 1998, Torrebonica era una finca que havia estat heretada amb una clàusula que la comprometia a mantenir-ne l'ús hospitalari o educatiu, i s'en feia ús públic com a espai per la realització d'activitats de tipus social, de lleure i esportives. Quan es va permetre la creació d’un camp de golf, i posteriorment es va talar un dels boscos, va néixer un conflicte social a la comarca.

Prop de 160 entitats es van integrar a la Plataforma Terrassa contra el camp de golf de Torrebonica i Can Bonvilà, per reclamar que les 270 hectàrees de sòl agrícola i forestal que ocupava el camp de golf tornessin a ser d'utilització pública i formessin part del corredor biològic de la plana del Vallès, i que s'evités l'especulació urbanística a la zona.