La qualitat de l’ambient de l’àrea metropolitana de Barcelona és negatiu i nociu, un fet que s’ha agreujat a passos de gegant a causa de l’emergència climàtica. La contaminació es veu reflectida a l’aire, l’aigua, el sòl i, fins i tot, a la salut de les persones, i es relaciona amb malalties cardiovasculars, entre altres. Però, què passaria si la ciutadania s’acostumés a aquesta contaminació i realment es normalitzés la convivència amb aquest fet perjudicial per a la salut i el planeta?

“Seria un problema greu. No només de cara a la salut de la gent, sinó també per a l’activisme, la transformació ecosocial i la planificació de les ciutats”, opina Corina Basnou, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Fruit de la col·laboració amb la Universitat de Humboldt (Berlín, Alemanya) i de la participació en el projecte internacional Clearing House, el CREAF ha contribuït a la creació de l’app ‘My dinamic forest’, disponible per telèfon mòbil, tauleta i ordinador.

Un projecte per donar veu a la ciutadania

Basada en la ciència ciutadana, l’objectiu principal d’aquesta és conèixer dades sobre la percepció de la contaminació, per part de la població, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mitjançant una petita enquesta inicial i gràcies a la funció de la geolocalització, es podran recollir dades per crear una fotografia del nivell de contaminació per zones i com ho experimenta la ciutadania.

A més, una de les preguntes que llencen des del CREAF és ‘Quina és la percepció que els humans tenim del paisatge?’. “És un tema que es vincula molt a la psicologia ambiental i amb la planificació urbana. Perquè també volem saber si en els diferents llocs tenim o no vegetació, quina és la qualitat d’aquesta i la seva gestió”, expressa Basnou.

A partir de les dades recollides al llarg dels mesos, la finalitat és comparar les referències que hauran rebut de la ciutadania amb les dades reals de censos de qualitat de l’aire dels dies i les zones concretes. Des del CREAF criden la ciutadania a participar en aquest projecte i aportar la seva percepció de la contaminació de la zona on habiten, on treballen, on fan vida… per completar l’estudi.

“Necessitem moltes respostes de diferents persones, per exemple, distribuïdes al llarg d'una ciutat o per crear un gradient de contaminació. Per aquest motiu és important recalcar que necessitem accedir a la geolocalització, només per tenir la dada de l’indret exacte”, explica Corina Basnou. Aquestes dades podran ser la base per a futurs projectes.

Els reptes de futur

Un cop finalitzi la campanya i el projecte, es difondran els resultats a la mateixa aplicació, “quan tinguem els resultats ensenyarem el mapa, tot allò que hàgim trobat i els indrets amb més contaminació. Donarem aquest feedback, també, com a mostra d’agraïment a la ciutadania. Per demostrar la importància de la seva participació i la gran aportació que és per a la comunitat científica”, diu la investigadora del CREAF.

El projecte europeu que fa paraigües de ‘My dinamic forest’, anomenat Clearing House, s’allargarà fins al febrer i té com a repte l’estudi dels beneficis dels arbres i els boscos urbans i el foment d’aquesta pràctica. Pretén demostrar que aquesta solució basada en la natura pot regular la contaminació de les zones urbanes, incrementar el benestar de la ciutadania, reduir l’efecte illa de calor i millorar la permeabilitat del sòl, entre altres recursos. És evident que plantar arbres i vegetació i fomentar els horts urbans a les ciutats ajuda a filtrar la contaminació de l’aire.

“Si no m’equivoco, crec que ‘My dinamic forest’ és la primera aplicació de ciència ciutadana que té en compte la percepció de la població i la demanda de serveis ecosistèmics, com el verd urbà”, expressa Corina Basnou. Al final, malauradament, la contaminació es concentra als ambients urbans i, per tant, on hi ha més persones. Fomentar la participació ciutadana és sinònim de crear consciència i donar passes endavant per començar a revertir com es pugui la situació d’emergència climàtica.