Vanessa Salvo: “Cada dia al despertar-nos hauríem de donar les gràcies al mar”

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya
Autor/a: 
Anna Parisi
Vanessa Salvo, coordinadora de Surfrider a Espanya
Vanessa Salvo, coordinadora de Surfrider a Espanya
Surfrider es va crear els ays 80 a Malibú
Surfrider es va crear els ays 80 a Malibú
El Vermut Solidari, un acte que es va celebrar la primavera a Barcelona
El Vermut Solidari, un acte que es va celebrar la primavera a Barcelona
Un grup de voluntariat de Surfrider en una platja de Cantàbria
Un grup de voluntariat de Surfrider en una platja de Cantàbria
Les Ocean Iniciatives són crides de voluntariat per recollir i analitzar residus que hi ha a mar i platges
Les Ocean Iniciatives són crides de voluntariat per recollir i analitzar residus que hi ha a mar i platges
La protecció del mar està relacionada amb el model de consum
La protecció del mar està relacionada amb el model de consum

Vanessa Salvo: “Cada dia al despertar-nos hauríem de donar les gràcies al mar”

Autor/a: 
Anna Parisi
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

Resum: 

Que els i les surfistes estimen el mar és fàcil de deduir, però que estan cada cop més implicats en la seva defensa i protecció, és un fet que veiem amb entitats com Surfrider. Parlem amb Vanessa Salvo, coordinadora de l'entitat.

Vanessa Salvo ve de Gènova, una ciutat de mar italiana; és doctora en ciències ambientals marines, i coordinadora de la delegació espanyola de Surfider, a Barcelona.

Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió és protegir l’oceà, les platges i les onades.

Les onades?

Sí, nosaltres venim del món dels surfistes. La protecció del mar és la protecció d'un ecosistema, on tot està relacionat. I els surfistes gaudim del mar i les onades, i per això el volem protegir. Per exemple, a Mundaka van plantejar una renovació de la platja: això va alterar la barra de sorra, que és la que determina les onades, i es van perdre les onades de Mundaka, que són de les més famoses del món. Aquesta pèrdua va suposar també un dany econòmic, perquè també van perdre el campionat del món de surf! Fa dos anys també es va voler fer una renovació a la platja de Laida, i l'ajuntament va rebre missatges des de tot el món, des de Groenlàndia, Canadà, Estats Units per evitar que es tornessin a perdre novament les onades. Surfrider vam actuar de mediadors amb el col·lectiu surfista. Darrere el surf hi ha molta ciència i física del mar. Toni Butt, oceanògraf i activista ecologista i surfista, va crear el departament de surf en la Universitat de Plymouth!

Com va néixer Surfrider?

Va néixer de l'activisme dels surfistes. Explica la llegenda que va néixer a Malibú, el 1984, i després es va crear la sede europea a Biarritz, al ‘90. Un grup de joves surfistes, entre els qui hi havia un jove Tom Curren, multicampió del món, van començar a protestar per la construcció d'un dic, i van organitzar-se com a associació. Al guanyar la batalla, es van adonar que podien defensar l’oceà, sota la màxima que diu que els surfistes, "rebem molt de l'oceà, i li volem donar alguna cosa a canvi, la nostra protecció i donar-li veu". Es van anar sumant campions del món de surf. Els anys '90 van haver-hi alguns episodis de surfistes intoxicats per sistemes de depuració inadequats; també es va difondre una foto de surfistes durant un campionat, esperant a l'aigua amb un paisatge de fons d'indústria química...Surfrider va anar creixent i es van crear delegacions a França, Bèlgica, Alemanya...Tot i que hi ha una component surfista, és obert a tothom, i també es vinculen professionals del medi ambient. A més es creen grups de voluntariat, que anomenem chapters, que neixen de forma espontània. Hi ha chapters en 14 països, a Barcelona n'hi ha un.

Quina és la realitat a Catalunya?

A Catalunya hi ha una oficina a Barcelona, que s'ocupa de l'arc mediterrani, mentre la del País Basc de l'Atlàntic. Desafortunadament la contaminació marina no té límits administratius. La stuació és bastant alarmant per diversos factors: pressió urbana, contaminació, no només pels plàstics, també química i bactèrica. Per exemple els paràmetres de qualitat que analitzen per atorgar les banderes blaves no analitzen metalls pesants i altres tipus de contaminants, que continuen havent-hi.

Un problema important que afecta de forma indirecta és el canvi climàtic, que acabarà fent desaparèixer platges, també a Catalunya. És un problema molt greu al que realment no se sap com enfrontar-se, i del que es parla massa poc des de la política. Val a dir que Catalunya ha creat una estratègia d'adaptació al canvi climàtic molt bona, però les intervencions que es fan en les platges són majoritariament per adaptar-les a usos turístics i no accions pal·liatives vers el canvi climàtic. En relació a les platges el sistema natural ha estat tan alterat i són tan artificials, que implica una despesa de manteniment increïble, sense contar els costos de milions d'euros per la neteja. Per això seria important renaturalitzar les platges allà on es pugui, recuperar les dunes, que són una de les formes amb les que l'ecosistema platja es defensa per si sol.

I la brossa marina?

La brossa marina s'ha transformat en un problema gegant, en realitat crec que ja no hi ha manera de netejar, i les administracions internacionals saben que s'enfronten a despeses enormes… La feina que s'està fent és de conscieniació a la ciutadania, i les entitats estem fent lobby per canviar polítiques. Estem veient la guerra als plàstics de l'ONU, la UE ha anunciat l'estrategia europea contra el plàstic. S'està intentant reduir allò que és antitètic al bon consum, és a dir el material de plàstic d'un sol ús: és una paradoxa, perquè el plàstic es va començar a consumir en els anys 50 com a material econòmic i durable, i en canvi es fa servir com a material d'usar i llançar, que fas servir 20 segons... Això no genera cap estalvi, s'ha fet un ús absolutament irracional del plàstic. En realitat no volem eliminar el plàstic, però sí fer-ne un ús racional, i per axò els productes d'un sol ús no haurien de ser de plàstic, que és un material durable! I tot just estem entrant en una nova paradoxa, la dels bioplàtics, que són un concepte absurd, una solució fake!

Crec que els polítics encara no tenen el coratge d'expressar els problemes tal com són pel que fa al mar. Una cosa que ens ha sobtat és que els ajuntaments, al parlar del medi ambient, parlen del verd, de residus, d'energia, però encara es parla poc de mar. És una paradoxa en una ciutat de mar com Barcelona, en un territori de mar com Catalunya. En realitat no és un problema de Catalunya, si es pensa que fins a l'acord de París de COP21 no es parlava de l'oceà en relació al canvi climàtic! I els serveis ecosistemes del mar són enormes, atrapa CO₂, genera oxigen: cada 3 respiracions que fem, dues són del mar! Li hauriem de donar les gràcies cada dia quan ens despertem! I entendre que el canvi climàtic és perquè el mar ha dit que no en pot més!

Quins projectes realitzeu?

Treballem basicament sobre 2 temàtiques: brossa marina i canvi climàtic. I les dues les tractem des de 3 vessants. Fem educació ambiental, amb projectes de ciencia ciutadana, jornades de voluntariat, tallers en escoles, xerrades divulgatives…..; fem recerca, col·laborant amb universitats, com la Universitat de Cadiz i la Universitat de Barcelona, amb qui estem fent un estudi de microplàstics en les àrees de bany, ; i finalment fem incidència i lobby ambiental, com quan vam aconseguir la declaració de Barcelona, al novembre de 2017. El 1995 es va signar el Conveni de Barcelona de l'ONU, segons el qual els països de la UE es comprometen a treballar junts per la protecció del Mediterrani. Es reuneixen cada any i han creat plans de gestió; amb la declaració de Barcelona vam sol·licitar els estats de ser més contundents en la gestió contra els plàstics i la brossa marina.

Estem alineats amb el moviment internacional 'Break free from plastic', i demanem incrementar la col·laboració mediterranea. Ja hi ha colaboració però cal enfortir-la amb els països del sud, amb Grècia... I sobretot incidir en el sistema de consum, que és a l’origen del problema, i no tant en les solucions de final de canonada.

Quants voluntaris i voluntàries teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Hi ha varius tipus, més o menys actius. Els més implicats creen els grups de chapter, que participen en trobades formatives a llocs d'Europa, per compartir experiències, problemes i planificar campanyes anuals....... També tenim voluntaris que participen en el que anomenem Ocean iniciatives, jornades de ciència ciutadana on recollim dades de residus; les organitzem nosaltres o amb col·laboració amb altres entitats, escoles, ONG. Fem formacions, expliquem els protocols segons l'agència europea de medi ambient, i a canvi ens han d'enviar les dades recollides a una fitxa, amb les que elaborem un informe anual.

Quin és el perfil del vostre voluntariat?

Depèn una mica de cada territori: en alguns llocs un perfil més surfista, altres més un perfil ambiental; hi ha gent bastant jove, entre 20 i 30 anys. Com a curiositat, al grup de Barcelona hi ha moltes persones franceses! Els públic familiar assisteix a les activitats puntals. Al País Basc tenim un projecte molt maco de ciència ciutadana amb dones grans jubilades de Mutriku. Estan molt implicades: quan fem una sortida ens porten pastís! i quan presentem els resultats a polítics i gestors no es tallen res! Estan tan motivades que ara elles mateixes estan formant a nenes. Ens agradaria molt replicar aquest projecte a Catalunya.

A quines dificultats heu de fer front?

Moltíssimes! Començant pels recursos econòmics. Tenim socis i donacions privades, que només acceptem segons un codi ètic. I també projectes subvencionats de diverses administracions, europees i locals. Crec que una de les dificultats és que a Espanya és difícil per a les entitats fer lobby perquè hi ha molt de pes dels grups privats, que estan molt relacionats amb l'administració pública, de forma que podríem dir 'confusa' .... Tampoc entenc que hagin de competir entitats sense afany de lucre i empreses que busquen beneficis...
També crec que hi ha campanyes d'educació ambiental que culpabilitzen al ciutadà, posen la responsabilitat en la ciutadania, i parlen més de solucions de final de canonada com el reciclatge, més que en la prevenció. No s'atreveixen a incidir allà a on han de fer-ho, en la producció que està a l'origen dels problemes. D'una banda, em sembla que les entitats de vegades hem fet un activisme massa de guerrilla, que pot espantar, i crec que hem de tenir una visió proactiva i anar a aportar solucions, buscar el diàleg.
És molt bo que hi hagi molta participació ciutadana, i neixin grups i entitats, però cal buscar la qualitat i la professionalització, especialment pel que fa al rigor del missatge.

Quin ha estat un moment especial en la vostra trajectòria?

Per a nosaltres va ser un èxit portar la Declaració de Barcelona, també a l'ONU, i mostrar el que s'està fent des de la ciutat. També va ser molt bonica la celebració del dia sense bosses amb diverses entitats de Barcelona com Rezero, Posidònia Green Festival...

Com creieu que serà la vostra entitat d’aquí a 10 anys?

Espero que tinguem molt poca feina i que tots els problemes del mar s'hagin resolt! Bé, espero que es pugui consolidar l'oficina de Barcelona, i crear-ne una tercera....i també tenir més voluntaris i voluntàries!


Afegeix un comentari nou
0