Vicente Palomo va decidir des d'una cua de recollida d'aliments que volia "manar sobre la seva gana". Ara és impulsor de Supercoopera, un supermercat solidari contra el malbaratament situat a Sabadell que ha sigut seleccionat enguany pel projecte Lliures.

Com neix la iniciativa?

Jo vaig estar afectat per un procés d'execució hipotecària. Ho perdia tot de la nit al dia. No saps com sortir-te'n. Cada quinze dies tenia una cistella del Rebost Solidari, però no n'hi havia prou, i ens vam organitzar amb quatre o cinc famílies recollint i repartint aliments. Sempre pensava: Això ha de fer un pas més. Quan anava a les cues de la fam em queia el món a sobre. Pensava: Això es pot fer d'una altra manera, amb dignitat i il·lusió. I vam crear un grup més fort.

Quin és l'objectiu?

Per una banda, dignificar la situació de les persones que pateixen pobresa alimentària. De l'altra, lluitar contra el malbaratament.

Com és el procés per arribar a formar part de Supercoopera?

Hem de diferenciar entre les persones voluntàries i les famílies que necessiten menjar. Tenim socis voluntaris que aporten 10 euros al mes per poder sufragar els despeses del local, i que venen a ajudar.

Les famílies arriben perquè ens coneixen per altres persones i el primer que fem és posar solució al problema. Primer recollim les dades bàsiques i preparem una cistella de menjar i després els expliquem com s'han d’involucrar en el projecte si tenen disponibilitat per recollir aliments, preparar cistelles, condicionar el local i repartir. Ho demanem en la mesura que cadascú pugui sense exigències ni obligacions i, amb molta empatia, la gent es va comprometent i sumant al projecte.

"Primer recollim les dades bàsiques i preparem una cistella de menjar i després els expliquem com s'han d’involucrar en el projecte si tenen disponibilitat per recollir aliments"

Sempre trobeu aquest compromís?

No sempre. Molta gent es busca la vida com pot i no té un horari específic per col·laborar. Però hi ha molta feina i sempre hi ha un forat.

D'on traieu els aliments?

Ara recollim dimarts i dijous en vuit supermercats Aldi els excedents que ens cedeixen. Hem firmat un conveni amb ells i hem fet tots els processos legals. Hi havia molts requisits. Tenim un llistat dels aliments que ens donen amb la data de caducitat i el marge afegit que tenim. Està en òptimes condicions. No val qualsevol cosa.

Així, es poden cedir excedents, contràriament al que a vegades es diu?

Exactament. Es poden cedir els excedents a punt de caducar o amb data preferent. Hi hauria d'haver una legislació. S'ha de prohibir llençar menjar que està en bon estat. Si hi ha una patata podrida llencen el sac. Això hauria d’estar penalitzat.

També tenim un conveni amb MercaVallès, col·laborem amb la xarxa de suport, i la gent de la plaça, que és un grup que va cada dia a la plaça de l'Ajuntament des de l'empresonament dels presos polítics, fa una aportació d'aliments després de cada concentració. Estem molt connectats amb els productors de la zona que també ens truquen quan tenen excedents. Fins i tot hem anat a espigolar quan algun pagès ens ha dit que no havia collit totes les patates.

Quina diferència hi ha entre rebre els aliments en una cua i implicar-te en la recollida i repartiment?

És una experiència brutal. No tinc paraules per explicar-ho. Veus que es pot fer d'una altra manera si ens organitzem.

Quina és la situació alimentària a Sabadell?

Hi ha molta necessitat i hi ha necessitats que no veiem, famílies a les quals no arribem, que no venen per vergonya.

Què és 'Sana i estàlvia'?

Vam crear la marca 'Sana i estàlvia' per elaborar i comercialitzar productes amb els excedents. Per exemple, ens ofereixen mil quilos de taronges i satisfem les necessitats de les 100 famílies que tenim en llista, però ens en sobren. 'Sana i estàlvia" transforma les taronges en melmelada de taronja i els dona més vida perquè poden durar un any més. Continuem donant melmelades a les cistelles i comercialitzem els excedents perquè entrin recursos al projecte.

Vam fer una prova pilot amb mandarines a través de la campanya 'Mandarines solidàries' perquè la gent en comprés i donés una part a Supercoopera. Ens van sobrar com 400 quilos i les vam transformar en melmelada gràcies a Espigoladors. Les hem posat a les cistelles, les hem venut a fires i ja les hem acabat. També ho hem fet amb crema de carabassa.

Necessiteu un impuls perquè aquestes proves tinguin continuïtat. És això el que us aporta Lliures?

Sí. Ens l'hem agafat amb molta alegria. Es contractarà una persona que pugui dedicar moltes més hores perquè el projecte segueixi endavant i que tingui més recursos i més socis. Ens traslladarem de local. Volem que es consolidi com un projecte d'economia solidària i d'inclusió social i, sobretot, que sigui replicable, donar-li una volta a com s’estan fent ara les coses en emergència alimentària. Sabadell és molt gran. El que fem es podria fer a cada barri.

Què és el que feu diferent?

Les fruites i verdures no es garanteixen als bancs d'aliments. A Supercoopera donem tomàquets i enciams. Tampoc es garanteixen els productes d'higiene. Jo quan hi anava tenia el rebost ple de macarrons. Et toca anar a buscar aliments el dia 15 a les 10 h i no et pots passar cinc minuts. Si no hi pots anar perquè tens una cita de feina o perquè estàs malalt no t'ho donen. Tot és molt burocràtic i no hauria de ser així. Hauria de ser menys assistencialista.

"Tot és molt burocràtic i no hauria de ser així. Hauria de ser menys assistencialista"

Com t'ho imagines?

Com un supermercat convencional en el qual hi entres tu, hi entro jo, i hi entra una persona que necessita menjar, però no saps qui és qui. Tothom compra el que necessita i, a través d'una targeta o de derivacions dels serveis socials, es fan els cobraments. Així la persona quan entra no se sent exclosa. Ha de manar sobre la seva gana, ha de decidir si vol un enciam o una ampolla de llet. La dignitat és decidir. Sobre la meva gana mano jo.