Xavier Martí: "La millor manera perquè un espai natural es conservi és fer-ne partícip a la gent"

  • Xavier Martí és president de l'Associació Hàbitats, entitat que mobilitza milers de voluntaris i voluntaris cap els rius i rieres de Catalunya (imatge: Xavier Martí)

    Xavier Martí és president de l'Associació Hàbitats, entitat que mobilitza milers de voluntaris i voluntaris cap els rius i rieres de Catalunya (imatge: Xavier Martí)

  • Inspecció de tardor al riu Rigart a Planoles (imatge: Associació Hàbitats),

    Inspecció de tardor al riu Rigart a Planoles (imatge: Associació Hàbitats),

  • El grup de voluntariat del Centre Excursionista El Cim, recollint les dades de la inspecció del riu Ripoll (imatge: Associació Hàbitats)

    El grup de voluntariat del Centre Excursionista El Cim, recollint les dades de la inspecció del riu Ripoll (imatge: Associació Hàbitats)

  • El grup de voluntariat de l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta al riu Sénia (imatge: Associació Hàbitats)

    El grup de voluntariat de l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta al riu Sénia (imatge: Associació Hàbitats)

  • Inspecció al riu Francolí del grup de voluntariat ambiental de La Pobla (imatge: Associació Hàbitats)

    Inspecció al riu Francolí del grup de voluntariat ambiental de La Pobla (imatge: Associació Hàbitats)

  • Voluntariat ambiental per la inspecció de La Muga a Castelló d'Empuries (imatge: Associació Hàbitats)

    Voluntariat ambiental per la inspecció de La Muga a Castelló d'Empuries (imatge: Associació Hàbitats)

  • El veïns i veïnes de Les Arenes de Castellar del Vallès van formar un grup de voluntariat pel Projecte Rius al Riu Ripoll (imatge: Associació Hàbitats)

    El veïns i veïnes de Les Arenes de Castellar del Vallès van formar un grup de voluntariat pel Projecte Rius al Riu Ripoll (imatge: Associació Hàbitats)

L'Associació Hàbitats mobilitza cada any milers de voluntaris i voluntàries pels rius i rieres de Catalunya, en el marc del Projecte Rius. Parlem amb Xavier Martí, president de l'Associació.

Quina és la missió de la vostra entitat?

La nostra missió és donar a conèixer el medi natural, concretament l'àmbit fluvial, per afavorir la seva conservació. La millor manera de què un espai es conservi és fer que la gent participi d'ell.

Treballem des del voluntariat ambiental i la participació ciutadana: la gent pot implicar-se de forma voluntària i de moltes maneres en els rius.

El Projecte Rius és el nostre projecte principal, amb tot el que de col·lateral hi ha al medi fluvial, i sovint col·laborem amb altres entitats en jornades temàtiques i accions sobre aigua i medi fluvial. Fa poc vam fer una molt maca sobre rius i ratpenats, col·laborant amb l'Associació Galanthus i el Museu de Ciències Naturals de Granollers en una jornada mixta de Quirorius i Projecte Rius.

Com va néixer el Projecte Rius?

L'Associació Hàbitats i el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona es van posar en contacte, fa quasi 20 anys. Al Departament, Narcís Prat i Maria Rieradevall, feien inspeccions de rius, molt científiques i en l'àmbit universitari. Es va pensar de trobar una manera de fer accessible a la ciutadania comuna el fet de poder veure l'estat del riu, i avaluar-ne la salut. Així va sortir el manual del Projecte Rius, i el projecte sencer.

Quina és la realitat que tenim a Catalunya?

L'entorn fluvial cada vegada es coneix més, però quan vam començar, ara fa 20 anys, la gent en sabia molt poc, fins i tot dels espais que tenien més a prop de casa. De fet, els rius estaven molt malament, físicament en un estat molt deplorable, i la gent ni sabia que existia medi fluvial al costat d'on vivien. L'estat dels rius ha anar millorant molt amb les actuacions de l'administració, tot i que continua havent-hi molt per fer.  Amb les dades de les inspeccions, elaborem l'informe Rius.cat, que fem arribar al Departament de Territori i Sostenibilitat i a l' Agència Catalana de l'Aigua, i difonem per les xarxes. Allà s'indiquen els "trams vermells", i esperem que la Generalitat actuï.

Amb el Fem Dissabte!, també donàveu empenta a la millora del medi.

Sí, nosaltres promovíem el Fem dissabte!, on grups de voluntaris i voluntàries recollien residus abandonats en les lleres de rius i torrents. Es recollien i s'enviàven les dades a l'Agència de Residus. Amb el temps l'Agència ha impulsat la jornada europea Let's clean up, que ha absorbit el Fem Dissabte! Nosaltres actualment coordinem les jornades de Let's Clean Up que es realitzen en medi fluvial.

Quants voluntaris i voluntàries teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Ha crescut molt el nombre de voluntaris i voluntàries que tenim, tenim xifres espectaculars. 2800 persones han participats d'una forma o altra en les darreres inspeccions dels rius. En el poc que portem de tardor, tenim 25 nous grups!

Ens agradaria molt que els voluntaris passessin a ser socis amb una major implicació en l'associació, però és quelcom que costa, tot i que la quota és simbòlica. Tenim voluntaris i voluntàries a quasi totes les comarques, i pensem que pot ser el gran abast territorial dificulta que vulguin venir a reunions de socis i sòcies.

Quin és el perfil del vostre voluntariat ?

Hi ha molts perfils. Tenim moltes escoles amb alumnes i mestres implicats en el Projecte Rius, i sobretot moltes entitats locals de conservació de natura, passant per grups de gent gran jubilada, o associacions culturals. Nosaltres treballem en xarxa amb associacions locals i grups de persones que decideixen fer-se voluntaris i voluntàries del Projecte Rius.

A través del Departament d'Ensenyament estem en contacte amb els instituts que comencen les proves pilot d'Aprenentatge i Servei. Adapten el voluntariat que duen a terme al seu currículum, i treballen molt bé els rius.

Perquè creieu que venen els voluntaris i voluntàries a la vostra entitat?

Nosaltres promovem que s'apropin organitzant moltes sortides formatives per donar a conèixer el projecte, amb la complicitat d'entitats locals i ajuntaments. Quan venen al riu, i veuen com funciona, decideixen incorporar-se.

Una vegada formats, els grups de voluntariat tenen un funcionament autònom. Hi ha unes dates per les inspeccions, han de seguir els protocols i publicar les dades a la web, però es poden organitzar autònomament.

De vegades quan un grup fa molt de temps que inspecciona un tram de riu, pot decidir adoptar-lo. Aleshores fan alguna cosa més que inspeccions, també es dediquen a restaurar el bosc de ribera, a posar panells informatius, passeres perquè no es trepitgi. Petites iniciatives que tot i així tenen un cost econòmic, i per tant cal buscar ajuts.

A més llarg termini, es poden plantejar fer custòdia fluvial. Aleshores s'elabora un pla de custòdia, amb fases d'actuacions, i se signa el conveni de custòdia a tres bandes. Fins ara la custòdia fluvial l'ha promogut ajuntaments i propietaris particulars que s''interessen per mantenir els valors ambientals dels seus terrenys vora els rius.

Com creieu que serà la vostra entitat d'aquí a 10 anys?

Esperem sobreviure! Voluntaris i voluntàries en tenim cada cop més, però perquè l'entitat sobrevisqui calen recursos econòmics i logístics de l'administració.

Tenim diversos projectes a l'espera de finançament, com l'adaptació del Projecte Rius per persones amb diversitat funcional. També hi ha la xarxa del Proyecto Ríos, amb entitats que actuen a altres àrees de l'estat i de Portugal, replicant el nostre model. Voldríem ser una veritable xarxa i intercanviar informació sobre els rius.

Seria d'esperar que d'aquí a 10 anys hi hagi una major implicació de les empreses. Nosaltres defensem la nostra estructura d'associació, però voldríem implicar empreses que col·laboressin en el projecte, o s'involucressin en la custòdia.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l'entitat?

Tots. Tant els bons com els dolents. M'agrada quan rebem un reconeixement com el Premi de Medi Ambient, sortim a la premsa, i participem en jornades, però també m'agrada el dia a dia, la relació amb les tècniques, anar solucionant els petits problemes quotidians de l'entitat, la factura del lloguer o una avaria a l'oficina.

És molt gratificant veure com va creixent el voluntariat, noves persones que participen en les sortides formatives i que acabaran creant nous grups de voluntaris. Adonar-se que la gent té cada vegada més coneixement i més ganes de recuperar l'espai i cuidar el seu riu, després d'haver-lo, vist en molts casos, fet una claveguera.

Afegeix un comentari nou