20 anys després dels Jocs Paralímpics de Barcelona

“Els Jocs Paralímpics són un exemple de l’aposta de la societat per ser cada dia més igualitària”. Aquest era el missatge llençat pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, durant l’acte d’homenatge als esportistes catalans participants als Jocs Paralímpics de Londres 2012. Aquest acte s’emmarcava en la commemoració de vintè aniversari d’aquella Barcelona olímpica que va comptar amb una assistència de públic espectacular i un gran seguiment de les competicions paralímpiques.

L’any 92 Barcelona acollia la novena edició dels Jocs Paralímpics i per primera vegada el Comitè Olímpic (COOB) s’ocupava d’organitzar les dues competicions olímpiques. D’aquesta manera les instal·lacions es van adaptar per acollir les competicions paralímpiques i els atletes discapacitats van competir als mateixos estadis i s’allotjaven en les mateixes instal·lacions que els esportistes olímpics ja que tots els equipaments es van construir sense barreres arquitectòniques: un pas més cap a la normalització.

Va ser també la primera vegada que el seguiment de les competicions paralímpiques es va fer de forma massiva per part del públic i es van incorporar noves modalitats de competició com el tennis en cadira de rodes. Des de Barcelona'92 l’esport adaptat ha evolucionat i els esportistes veuen com les seves condicions i oportunitats han millorat considerablement. L’Ignacio Ávila, medallista a Sidney i participant als Jocs de Londres 2012, afirmava en declaracions als mitjans, que les coses han canviat molt en el terreny paralímpic: “el nou pla que tenim ens ha donat a molts l'oportunitat de poder fer una dedicació total a l'esport".

Els jocs del voluntariat

El desplegament de voluntaris a Barcelona 92 ha fet passar a la història aquest JJ.OO. com els Jocs del voluntariat. Més de 35.000 voluntaris van participar als Jocs Olímpics i més de 15.000 als Paralímpics. La tasca de preparació dels voluntaris participants als Jocs Olímpics i als Paralímpics de Barcelona 92 va ser tot un repte ja que era una nova experiència a nivell de tot Europa.

Es va dur a terme una selecció i es va desenvolupar un programa de formació exhaustiva que va començar poc després de conèixer que Barcelona seria seu olímpica. L’objectiu d’aquest programa era formar els voluntaris per garantir l’èxit de l’organització. Segons les tasques que havien de desenvolupar, els voluntaris rebien una formació general i després una d’específica, a més a més rebien un manual de formació i s’establia un compromís pel qual garantien la seva assistència als cursos i la participació en les activitats programades. El 75% dels voluntaris tenien menys de 23 anys, el 55% eren homes i la gran majoria eren estudiants.

Voluntaris 2000

Durant els Jocs, moltes de les persones que van participar com a voluntàries olímpiques i paralímpiques van decidir seguir treballant per la ciutat. D’aquí va néixer Voluntaris 2000 una associació de perpetuar els valors i il·lusions que es van gestar durant aquells jocs i donar continuïtat a l’esperit dels Voluntaris’92.

Segons Voluntaris 2000 el concepte de l’acció voluntària va canviar notablement després dels Jocs Olímpics. De la mateixa manera des del comitè organitzador, Andreu Clapés, Sotsdirector de Voluntaris Olímpics del COOB’92, destacava, en un document editat el 2002 en motiu del desè aniversari, que tot i que Catalunya té una llarga tradició històrica de col·laboració i treball social no remunerat, no va ser fins després dels JJ.OO. que es va fer visible i el voluntariat va rebre un reconeixement oficial.

Els Jocs Olímpics i els Paralímpics de Barcelona van marcar un abans i un després en el reconeixement del voluntariat a nivell nacional i internacional i van generar la transformació de l’imaginari col·lectiu sobre l’esport adaptat i la discapacitat. Vint anys després es segueix donant continuïtat a aquest el procés de transformació, seguim generant campions paralímpics catalans i Barcelona està considerada una de les ciutats millor adaptades del món.